Parlar del Centre de Cultura Contemporània (CCCB), per mi és quasi una obligació, un deure que hi tinc per la quantitat d’hores que hi he passat passejant, mirant, escoltant, per les moltes finestres que m’ha obert i les curiositats que ha satisfet. Des de 1994, amb una direcció convençuda de Josep Ramoneda, Barcelona guanya un espai multidisciplinar gran per l’espai que ocupa i per l’ambició de vol que s’imposa, culturalment parlant. I crec que ho ha aconseguit amb escreix, és dels llocs de la Ciutat on sempre hi haurà alguna activitat de primer nivell, per satisfer interessos ben diferents.
Voldria destacar la funció que deia de servei públic, no només per les activitats que es programen, sinó perquè aquestes, un cop acabades, es posen a les xarxes en obert per al públic en general. Aquesta és una característica que honora i obliga les institucions que tenen voluntat de servei als ciutadans que les paguen. El CCCB ha sortit sempre de les seves parets sense rebaixar mai el nivell d’exigència.
Aqui he fet un recull per temàtiques dels seus arxius visuals i sonors. No tots estan arxivats sota una línia comú, per tant podeu cercar també a l’arxiu digital:
Perles negres, Perles blanques, és un blog que pretén informar i posar en el seu context històric els diferents arguments i contraarguments sobre el debat nacional anomenat de diferents maneres en la historiografia: la qüestió catalana, el problema catalán, el regionalisme, el nacionalisme, el procés, etc.
A partir de fonts documentals històriques es fa un relat argumentat sobre els encontres i desencontres trobats en el passat i en el present, pel que fa als àmbits de la llengua, de l’ensenyament i de la història en general, que s’han anat produint en aquests darrers 300 anys.
Els escrits que s’articulen dins cada Perla, basats sempre en textos contrastats, pretenen explicar com va ser i com es va viure cada fet o situació històrica, contemplant el seu recorregut en el temps i les consegüents afectacions posteriors.
La voluntat és fer una historiografia connectada i tramada entre èpoques diferents, posant el focus en molts matisos d’una continuada divergència. La interpretació última dels fets queda oberta al propi lector.
Aquestes perles tenen almenys dos colors i enmig totes les tonalitats de grisos: negres i blanques; centre i perifèria; espanyols i catalans; centralista i federalista; uniforme i diversa; unilingüe i plurilingüe, etc.
Les perles, no pretenen seguir un ordre cronològic, ni temàtic. Cadascuna tracta d’interrelacionar un mateix aspecte anant endavant i endarrere en el temps.
Fins el dia d’avui s’han editat 51 “Perles” sobre les complexes i tibants relacions entre Catalunya i Espanya o si voleu entre les institucions catalanes i l’estat espanyol i també entre una ideologia uniformista hispànica i una visió federalista, catalanista o senzillament regionalista, principalment a partir dels “Decrets de Nova Planta” fins a l’actualitat.
Les cinc Perles més visitades són per ordre descendent:
És interessant constatar que entre les Perles més visitades pels lectors, dues siguin sobre la resposta autoritària de l’Estat o directament la repressió (Els fets del Cu-Cut i el càstig de l’anell), mentre que dues siguin explorar o reinvindicar vies alternatives a un estat centralista (Els memorials de greuges de 1885 i de 1888, i el Pacte Federal de 1869). La cinquena Perla presenta les dues visions antagòniques sobre la celebració de la festa nacional de cada país.
Josep Sanmartí i Sala és el creador i redactor principal de “Perles negres, Perles blanques” Llicenciat en Filosofia i Lletres especialitat en Història Moderna. Ha estat professor d’Història i Director del C.E.Montseny de Barcelona. Vocal i President de l’Associació de Directius de Centres Concertats de Batxillerat de Catalunya, vicepresident de l’AESECE, i assessor del Consell Superior d’Avaluació de Catalunya.
Col·labora en l’edició, difusió i recerca Joan Solé Camardons, llicenciat en Geografia i Història, Màster en Tècniques d’Investigació Social Aplicades, sociolingüista, ateneista, ponent de la secció d’Història de l’Ateneu (2015-2020) i coordinador de la Tertúlia “Amics de la Història”.
Transcriure en lingüística és representar textos originàriament escrits en un primer sistema d’escriptura, a un segon sistema d’escriptura d’arribada. És a dir, si tenim, per exemple, una carta escrita a mà o un manuscrit antic, transcriure’ls voldrà dir llegir-los per entendre el contingut d’aquests manuscrits i passar-los a una tipografia mecanografiada perquè pugui ser entés i /o publicat.
Això és el que està fent la Biblioteca Nacional de Catalunya (BNC) des de fa temps a partir del seu portal de la Memòria Digital de Catalunya (MDC), un dipòsit digital cooperatiu d’accés obert de col·leccions digitalitzades per diferents institucions del país sobre el patrimoni català. Un bon nombre d’aquests documents són cartes escrites a mà, algunes formen part de corpus epistolars importants, i hi ha la necessitat de transcriure’ls per poder difonfre’ls correctament. Exactament això és el que us proposa el portal Transcriu-me!!, des del qual podem accedir a veure el què ja s’ha fet, i observar el resultat, o podem animar-nos i proposar-los la nostra col·laboració. El que ja està acabat ho trobarem incorporat i ordenat dins de les diferents col·leccions de la MDC.
És distret, demana atenció i responabilitat, conté unes normes de treball molt bàsiques i, a més a més, produeix un gran plaer quan l’has acabat i saps que has participat en una labor de conservació del patrimoni.
Aquesta és una iniciativa que va sorgir als pocs dies de posar-nos en confinament. És una gran inicitiva, com quasi totes les que ténen els llibreters a aquest país: Es tracta d’entrar a aquesta pàgina i comprar per avançat i en línia un llibre a la llibreria que tinguis de capçalera o del barri (ja veureu que se n’hi han adherit moltes). D’aquesta manera la llibreria comptarà amb uns diners per fer front a les despeses mentre duri el confinament. Quan això acabi, podràs tenir l’enorme plaer d’anar-hi passejant i que et donin el llibre que ja hauràs pagat farà dies, força dies.
Els diaris i les xarxes se n’han fet ressó àmpliament, però jo voldria destacar l’opinió i el consell dels experts.
La pàgina Documanía TV recull una gran quantitat de documentals de diferents temes. Avui vull comentar els documentals musicals que podem veure en aquest espai.
En aquesta adreça podeu accedir a una pàgina espectacular. Segons el mateix títol, ens presenten Más de 100 documentales de música, músicos y grupos.
Si fem un cop d’ull, trobem documentals de Jazz, Blues, Rock dels anys 60, Heavy Metal, U2, Sex Pistols, Bob Dylan, Jimmy Hendrix, Janis Joplin, Woodstock i molts d’altres. També hi ha documentals sobre Beethoven i sense oblidar els dedicats a The Beatles, The Rolling Stones, Frank Sinatra, Elvis Preasly, Pink Floid i alguns més.
Vull fer una menció especial al documental sobre la Història del Jazz, dirigit per Ken Burns per a la BBC i presentat, entre d’altres, per Winton Marsalis. Llegim a la seva presentació:
Explora la història del principal gènere musical americà fent un seguiment del seu desenvolupament en la cultura afroamericana, el seu ascens a la fama, la seva edat d’or del jazz des de la dècada de 1920 fins a la de 1940 tant del jazz pur com de el swing, i la situació del jazz a l’actualitat.Durant aquest recorregut per la vida de l’jazz aprendrem de les vides i els treballs musicals dels seus músics principals com Louis Armstrong, Duke Ellington, Billie Holiday, Benny Goodman, Charlie Bird Parker i molts altres que van ajudar a donar forma al Jazz per convertir-lo en el vibrant gènere musical que coneixem.La sèrie també reflecteix com el jazz ha estat el reflex dels problemes polítics i socials de la societat afroamericana dels Estats Units en el transcurs de la seva història.
Tots coneixem i gaudim dels molts serveis que ofereixen les Biblioteques de Barcelona, i uns d’aquests són els Clubs de lectura, que s’organitzen segon siguin oberts, temàtics o virtuals. Cal conèixer els que han organitzat els Museus de Barcelona amb la col.laboració de les biblioteques. També llibreries, i altres entitats públiques i privades, han optat per aquest sistema corporatiu de foment de la lectura, no els podrem enumerar tots, però segur que a prop de casa en trobarem. Des de Barcelona Ciutat de la Literatura UNESCO també ens en proposen.
A la pàgina de la Biblioteca de la Diputació de Barcelona he fet la cerca per la ciutat de Barcelona i per adults i dona aquests resultats. Podeu fer cerques per població i per diferents tipus de lectors.
Els clubs de lectura no són més que eines per socialitzar la lectura, molts ja els situen al segle XVI quan desprès d’una obra de teatre, el “critics” es quedaven per comentar-la.
Aquí us deixo un parell d’articles del Diari Ara i de La Vanguardia, tots dos escrits per periodistes especialitzats, que donen una visió actual del que es pot considerar un fenòmen cultural de primer ordre, que s’hauria de cuidar i fomentar sense excuses ni entrebancs.
Voldria afegir una molt bona entrevista al llibreter de les NoLlegiu de Barcelona, Xavier Vidal, feta per Bernat Dedéu al ElNacional.cat el diumenge 1 de març de 2020. Parlen sobre el fet de la lectura avui. Per sucar-hi pà.
En el moment del confinament ciutadà pel Covid-19, Betevé proposa un recull de llibreries, autors etc. en línia
L’escriptora Irene Vallejo respon a una pregunta de Qué Leer sobre el foment de la lectura. Desde las instituciones, fomentar la creatividad de los jóvenes y favorecer los encuentros entre escritores y alumnos de colegios e institutos. A título individual, dejar el móvil a un lado y leer, para que nuestros hijos nos vean y sientan curiosidad por esa pasión sigilosa. Visitar bibliotecas y librerías donde sepan aconsejarnos. Regalar los libros que más amamos, por si el deslumbramiento se repite.
Bar Quimet d’Horta (1927) Barcelona Il·lustració Ruta dels emblemàtics
La Ruta dels emblemàtics és una pàgina web i una guia impresa sobre els comerços “amb solera” de Barcelona, Figueres, Girona, Mataró i Olot. Tot i el perill que atravessen actuament, o potser per això, és molt interessant fer un recorregut per la memòria arquitectònica, lúdica i social de les diferents ciutats amb l’ajuda de mapes, guies de districtes i un magazine on line. Les imatges són del Fons d’Imatges del Comerç de Catalunya (FICC). L’associació que vetlla per la defensa d’aquests comerços va començar a treballar el 2011.
El Banc de la memòria democràtica del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya recull i posa a l’abast de la ciutadania aquells fons i col·leccions que recuperen la memòria democràtica a Catalunya (1931-1980), en concret la Segona República, la Guerra Civil i les víctimes per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, així com la repressió a persones i col·lectius per part de la dictadura franquista, l’exili i la deportació, la lluita antifranquista i la transició a la democràcia.
Es tracta d’un cercador web que permet la cerca integrada i la visualització del contingut de fons i col·leccions del Memorial Democràtic sobre memòria històrica. Permet visualitzar mapes i línies cronològiques per localitzar informació i testimonis sobre un fet o una etapa determinada i inclou persones, fets històrics i espais de memòria.
Està integrat per 6 fons i col·leccions que donen accés a gairebé 20.000 registres: el Banc Àudiovisual de Testimonis, la Biblioteca del Memorial Democràtic, el Cens de Simbologia Franquista, la Base de dades d’expresos polítics (indemnitzacions estatals a majors de 65 anys fins al 31 de desembre de 1990, amb privació de llibertat superior als 3 anys), la Base de dades de l‘Spanish Refugee Aid, organització nord-americana creada per ajudar els refugiats espanyols l’any 1953, i la Xarxa d’Espais de Memòria.
Part del full de càlcul que conté la llista d'obres
Descripció: Aquesta és una llista de totes les obres de teatre que he vist fins ara. Evidentment, la vaig posant al dia amb les noves representacions que vaig a veure. En les columnes corresponents trobareu el quadre artístic de cada espectacle. També hi ha una columna on un enllaç us portarà a una fitxa amb fotos, vídeos i crítiques de cada funció. Al final, també hi trobareu la qualificació que he posat, des del 2007, a cada obra.
Descripció: És una guia sobre cadascuna de les llibreries de Barcelona i d’arreu del món, un blog molt navegable: llibreries per barris, per ordre alfabètic i per especialitat. També hi ha un apartat dedicat a fer memòria d’algunes llibreries que han desaparegut. De cadascuna de les llibreries es dóna informació sobre ubicació, correu electrònic, pàgina web, xarxes socials, especialitat i un breu comentari, però molt útil.
Crítica: La guia està ordenada per districtes, barris i pel nom de la llibreria. Fa el seguiment de l’obertura de nous establiments i també dels que tanquen com podem veure a l’apartat “Darreres entrades”. A més, totes les llibreries estan geolocalitzades amb Google Maps.
Us recomanem que llegiu els apartats “Impressions” i Un món de llibreries” aquest darrer és un recull de diferents llibreries d’arreu del món, peculiars pels fons que ofereixen, per l’arquitectura que les envolta, pel lloc on estan ubicades, o per qualsevol altre motiu que les faci mereixedores de la nostra curiositat. Estan ordenades per continents, s’adjunta una breu descripció que inclou l’enllaç a la llibreria.
Es demana, a banda de comentaris o suggeriments, qualsevol aportació per mantenir actualitzat el portal. Si voleu fer aportacions, només heu de contactar mitjançant aquesta adreça electrònica llibreriesbcn@gmail.com
Bernat Ruiz Domènch a Núvol 01/12/2016 li dedica una bona crítica i compara De llibreries per Barcelona amb El mapa de llibreries de Barcelona del grup Contexto, que agrupa diverses editorials. Podem llegir textualment: ”Ells diuen que és el primer –és el que diuen diversos mitjans després de la presentació i la roda de premsa– però això no és veritat. Tampoc és un mapa massa útil…Estaria bé que l’Ajuntament de Barcelona i el Gremi de Llibreters de Catalunya –i, per què no, alguna editorial– posessin els recursos necessaris per a fer una senzilla aplicació mòbil que posés al lloc que li correspon [el blog de] la Mercè Bausili i la seva feina excepcional.
Un recurs que és molt més que una guia de les llibreries de Barcelona i del món. És una altra porta al món dels llibres, fet amb intel·ligència, rigor i bon gust.
Gaudir la Cultura 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.