Categories
Internet i blogs amics Llibres

50 Perles sobre la qüestió nacional

Perles negres, Perles blanques, és un blog que pretén informar i posar en el seu context històric els diferents arguments i contraarguments sobre el debat nacional anomenat de diferents maneres en la historiografia: la qüestió catalana, el problema catalán, el regionalisme, el nacionalisme, el procés, etc. 

A partir de fonts documentals històriques es fa un relat argumentat sobre els encontres i desencontres trobats en el passat i en el present, pel que fa als àmbits de la llengua, de l’ensenyament i de la història en general, que s’han anat produint en aquests darrers 300 anys.

Els escrits que s’articulen dins cada Perla, basats sempre en textos contrastats, pretenen explicar com va ser i com es va viure cada fet o situació històrica, contemplant el seu recorregut en el temps i les consegüents afectacions posteriors.

La voluntat és fer una historiografia connectada i tramada entre èpoques diferents, posant el focus en molts matisos d’una continuada divergència. La interpretació última dels fets queda oberta al propi lector.

Aquestes perles tenen almenys dos colors i enmig totes les tonalitats de grisos: negres i blanques; centre i perifèria; espanyols i catalans; centralista i federalista; uniforme i diversa; unilingüe i plurilingüe, etc.

Les perles, no pretenen seguir un ordre cronològic, ni temàtic. Cadascuna tracta d’interrelacionar un mateix aspecte anant endavant i endarrere en el temps.

Fins el dia d’avui s’han editat 51 “Perles” sobre les complexes i tibants relacions entre Catalunya i Espanya o si voleu entre les institucions catalanes i l’estat espanyol i també entre una ideologia uniformista hispànica i una visió federalista, catalanista o senzillament regionalista, principalment a partir dels “Decrets de Nova Planta” fins a l’actualitat.

Les cinc Perles més visitades són per ordre descendent: 

És interessant constatar que entre les Perles més visitades pels lectors, dues siguin sobre la resposta autoritària de l’Estat o directament la repressió (Els fets del Cu-Cut i el càstig de l’anell), mentre que dues siguin explorar o reinvindicar vies alternatives a un estat centralista (Els memorials de greuges de 1885 i de 1888, i el Pacte Federal de 1869). La cinquena Perla presenta les dues visions antagòniques sobre la celebració de la festa nacional de cada país.  

Perles editades

Perla 51. España frente a Cataluña. Una radiografia d’Anton Sieberer 

Perla 50. Katalonien gegen Kastilien: Catalunya i Espanya segons Anton Sieberer un privatdozent austríac

Perla 49. El Cid, la Carta Europea de les llengües i la Constitució. Tres esmenes  que desmunten relats

Perla 48. “Siguem exigents al menys a ésser instruïts en català en allò que mira al cel” (Bisbe Morgades, 1900)

Perla 47. Engolits com la caputxeta vermella o quan nació i federalisme no concorden

Perla 46. La cara duradora de Franco o com el franquisme okupa el Valle de los Caídos

Perla 45. Cent trenta-tres anys de celebracions de l’Onze de Setembre (1886-2019)

Perla 44. Memòria i desmemòria dels noms dels carrers de Barcelona durant les dictadures

Perla 43. El Memorial de Greuges (1885) i el Missatge a la Reina Regent (1888). Dues sol·licituds extravagants?

Perla 42. Impulsos patriòtics. “El Libro de España”

Perla 41. “Cataluña no està en silencio” Azaña i l’Estatut de 1932

Perla 40. La Jamància 1843. “Bien puede existir España sin Cataluña” (General Zurbano)

Perla 39. Dos exilis i dos exiliats perseguits i compromesos,

Perla 38. Els catalans han tingut poder polític a l’Estat?

Perla 37. Maragall i Unamuno: afinitats i incomprensions. Un epistolari des de la “conllevancia” 1900-1911

Perla 36. El ball, els pecats i els enemics de la pàtria segons el Nacionalcatolicisme (1939-1963

Perla 35. Visions de la guerra 1936-39: rojos i separatistes

Perla 34. Una Mancomunitat catalana sense Tarragona?

Perla 33. El Pacte Federal de Tortosa de 1869

Perla 32. Cendrós: Un singular activista de la cultura catalana durant el franquisme

Perla 31. Adoctrinament en castellà. El càstig de l’anell

Perla 30. Les esquerres i el dret d’autodeterminació durant la II República

Perla 29. La immersió lingüística, el model educatiu i lingüístic català. Dades i negacionisme

Perla 28. L’Institut d’Estudis Catalans, l’acadèmia nacional

Perla 27. Un monestir vigilat, un abat exiliat

Perla 26. Les Bullangues durant la Primera Guerra Carlina

Perla 25. Manifiesto de los escritores castellanos en defensa de la lengua catalana (1924)

Perla 24. El fracàs de “Per Catalunya i l’Espanya gran (1916)”

Perla 23. “Cataluña es una pequeña Inglaterra dentro de España. Esto nadie lo duda, pero todos se niegan a su imitación” (F.M. Nifo)

Perla 22. “La Formación del Espíritu Nacional”

Perla 21. Carrasclet, història i llegenda d’una resistència

Perla 20. Qui tergiversa la història?

Perla 19. Dos governs a la presó (1934 i 2017)

Perla 18. El catalanisme, “El peligro nacional” (espanyol)

Perla 17. De la Normalització al negacionisme lingüístic

Perla 16. De l’autodeterminació al ribot guerrista

Perla 15. Adoctrinament: Les commemoracions escolars franquistes

Perla 14. L’11 de setembre i el 12 d’octubre a Catalunya. Dues celebracions, dues visions antagòniques

Perla 13. Maura: “Hemos de prescribir del debate el verbo federar, y todos sus derivados”

Perla 12. “Leridanismo” i Tortosinisme: dues maneres d’esmicolar Catalunya

Perla 11. “Para que en todo el Reyno se actúe y enseñe en lengua Castellana”

Perla 10. Els reis catòlics, la suposada unitat espanyola i Rajoy

Perla 9. “Nunca fue nuestra lengua de imposición”

Perla 8. De l’Escola Nova a “la Escuela Nacional Franquista”

Perla 7. “Lo regionalisme esplicat. Un espoli que ve de lluny”

Perla 6. Els fets del Cu-Cut! O com un acudit provoca la reacció del militarisme

Perla 5. Quevedo: “Ni es por el güevo ni es por el fuero”

Perla 4. Consideracions patriarcals sobre el rol femení (1900-1967)

Perla 3. Conceptes enfarfollats: nació, nacionalitat i sobirania (del 1978 al 2017)

Perla 2. En català, ni cançons ni mestres

Perla 1. El Memorial de Greuges de 1760

Qui fa el blog Perlesnegres, Perles blanques

Josep Sanmartí i Sala és el creador i redactor principal de “Perles negres, Perles blanques” Llicenciat en Filosofia i Lletres especialitat en Història Moderna. Ha estat professor d’Història i Director del C.E.Montseny de Barcelona. Vocal i President de l’Associació de Directius de Centres Concertats de Batxillerat de Catalunya, vicepresident de l’AESECE, i assessor del Consell Superior d’Avaluació de Catalunya.

Col·labora en l’edició, difusió i recerca Joan Solé Camardons, llicenciat en Geografia i Història, Màster en Tècniques d’Investigació Social Aplicades, sociolingüista, ateneista, ponent de la secció d’Història de l’Ateneu (2015-2020) i coordinador de la Tertúlia “Amics de la Història”. 

Categories
Internet i blogs amics

Sense moure el cul de la cadira – I

Durant el confinament aquesta pàgina s’actualitzarà cada dia

El mar encalmat de Corfú i una figuera amb pressa

… podem intentar no defallir, fins i tot gaudir des d’una finestra que miri a l’exterior i ens permeti satisfer una sana i necessària curiositat.

Des d’avui dia 1 d’abril de 2020 fins que tot aquest malson marxi, i ens donem el permís de tornar a ser nosaltres, una mica millors, espero, us aniré posant enllaços de pàgines o portals que crec interessants, sense massa protocols, que no sempre es coneixen i que segur que poden fer obrir més els ulls en una cara de sorpresa.

Us agraden els mapes, els antics? Sí? Aquí teniu la Cartoteca Digital de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, remeneu-hi pestanyes que hi ha molt per veure.

I les pedres? No? Doncs és possible consultar la Carta arqueològica de Barcelona feta pel servei d’Arqueologia de l’Ajuntament, on podreu saber cóm es conserva el subsol de la ciutat, quan es pot, o es vol. I podreu intertar fer de romà. Salve!

2 d’abril de 2020

Barcelona sense presses, un llibre en línia, no es pot descarregar, però el podreu mirar a pantalla completa, que potser ens servirà per quan ens replantegem fer les coses d’una altra manera.

Centre Cartòfil de Catalunya, una associació que des de l’any 1980 promou el col·leccionisme i el coneixement de la història de la targeta postal a Catalunya.

Europeana és el que se’n diu un agregador de contingut europeu digitalitzat. La wiki ho explica molt bé.

3 d’abril de 2020

Barcelofilia una pàgina sobre la Barcelona desapareguda, també la més recent, la qual cosa ens hauria de posar en alerta, encara molt més.

eBibliocat molts coneixem i utilitzem les biblioteques del país. Aquest servei està sobretot pensat per quan no s’hi pot anar de forma presencial, però es vol gaudir dels seus serveis.

Patrimoni Mundial. UNESCO la llista dels llocs que la UNESCO ha reconegut com a patrimoni de la humanitat. Hi ha els llocs culturals, els naturals i els que estan en perill.

4 d’abril de 2020

Literapolis l’11 de desembre de 2015, la UNESCO va anunciar que concedia a Barcelona el segell de Ciutat de la Literatura. Aquesta pàgina que presento està dins d’aquest projecte i consisteix en un total de 9 rutes literàries geolocalitzades per la ciutat.

El Patrimoni Cultural de Catalunya se’ns presenta en aquesta pàgina com una possibilitat també d’accedir a píndoles d’història, a part, es clar, de conèixer l’àmbit institucional i professional de conservació i restauració.

Ja ha fet 75 anys (2019) del Desembarcament de Normandia, aqui presento la pàgina oficial de turisme de la regió, que ofereix una selecció molt acurada de possibles visites i dels fets de la memòria. També n’hi ha un altra feta en dues parts per un fotògraf que la pot completar força bé.

5 d’abril de 2020

Barcelona Orientalista és una pàgina que recorre l’arquitectura que encara queda a al provincia de Barcelona de l’època que tant va agradar viatjar amb la imaginació.

Una guia de la Xarxa de Museus Locals de Catalunya per descobrir el patrimoni del país, sovint allà on certes activitats o persones han destacat.

La història de Paris la trobarem recollida al Musée Carnavalet de la ciutat, i des de la seva pàgina tenim accés a tot els museus de Paris.

6 d’abril de 2020

Avui proposaré portals sobre fotografia, amb el permís de Baudelaire, i podríem començar amb una Història de la fotografia.

Tot i ser un art modern ja ha donat un nombre important d’artistes que aquesta pàgina recull abastament proposant els 50 millors en dues parts. Hi ha suficients enllaços com per saber la trajectòria de cada fotògraf.

Fotografia a Catalunya recull el patrimoni a casa nostra. Ho incorporo des de la pàgina del Departament de Cultura de la Generalitat, des d’on hi podreu accedir i també conèixer el projecte.

L’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya és l’entitat que imparteix i regula la formació, fa recerca i difusió, i té cura dels fons gràcies a l’Arxiu Històric.

7 d’abril de 2020

Quan parlem de la Dieta Mediterrània hauríem d’anar als orígens i esmentar el pa, el vi i l’oli. Els tres aliments que la configuren des d’una zona gastrònomica concreta, un clima i una manera de viure. Aquí us deixo una mica de la seva mil·lenària història.

8 d’abril de 2020

Aquest dies corren per la xarxa coses enginyoses, una d’elles és la confinació dels personatges que habiten els quadres als museus, alguns han marxat, també és cert que fa massa anys que ens aguanten la mirada.

Altres quadres van deixar una emprempta tan forta que han estat motiu d’inspiració per als decoradors d’interiors d’avui.

I ja que estem al món de l’art i la decoració, La Getty va preparar una bona exposició sobre la història i influència de la Bauhaus.

9 d’abril de 2020

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) és una de les entitats més potents del país, culturalment parlant. Des dels seus inicis s’ha compromés per fer arribar la cultura, en el sentit més ampli, també en el marc del compromís social. Aquí deixo el seu gran Arxiu Digital, per la quantitat i la qualitat del que s’hi guarda.

N’he extret alguns de recents que els crec prou importants:

La Xina desprès del confinament

Debat sobre [la] cultura catalana

Jeanette Winterson conversa amb Bel Olid

Una incerta idea d’Europa. Patrick Boucheron

10 d’abril de 2020

Per aquests dies difícils de confinament voldria recordar algunes pel·lícules que tampoc van sortir al carrer, que es van rodar a interiors, majoritàriament a un interior. La ventana indiscreta?, n’hi ha més. Es tracta d’una tècnica molt elaborada que funciona molt bé en guions de misteri. Contràriament al que es pugui pensar no és necessàriament similar a una obra de teatre. La càmera és tant protagonista com els actors, ella marca el temps i cóm anem coneixent o confonent l’argument.

I ara que un Ministro de Cultura del Estado Español ha dit que la cultura no és un bé de primera necessitat, i que per tant no hi haurà mesures específiques per afrontar la crisi que li caurà al damunt, he pensat recordar algunes de les llibreries considerades les “més boniques” del món, només que per recordar-ho.

11 d’abril de 2020

Avui proposo una visita al Museo del Prado, una visita entretinguda i molt completa. És difícil explicar aquí cóm seguir les moltes possibilitats que ens ofereix. Diria que cal llegir bé els diferents apartats i seguir endavant, explorant, tafanejant, que és l’única manera de descobrir en general a la vida. Hem de pensar que el Prado té un fons immens, el que es veu i el que no es veu, com tot els museus, tot sigui dit, i que per mostrar-lo en una pàgina web ha d’haver decidit escrupulosament cóm fer-ho, una estructura amb moltes capes que permeti una bona descripció de l’obra. En aquest cas és excel·lent, preparada per als diferents tipus de públics que la visitin. A la gent que treballa bé se’ls hi ha de reconèixer, cosa que es fa molt poc a casa nostra.

12 d’abril de 2020

Avui us proposo sortir de casa definitivament i marxar lluny, molt lluny. Això ens ho permet la web de la NASA, si anem al seu arxiu digital del qual ens podrem baixar fotografies o videos de l’espai, i sinó ho podrem mirar amb una descripció acurada de l’objecte fotografiat o filmat i de la tècnica utilitzada. Aconsello que aneu directament a la pestanya “Most Popular” i cliqueu sobre una imatge o un video i allà hi ha la possibilitat de veure-ho amb facilitat.

13 d’abril de 2020

La història de les ciutats està plena d’històries que sovint els ciutadans desconeixem o no coneixem prou. Aquest seria el cas del Rec Comtal que començaria a proporcionar aigua per a l’agricultura i desprès pels molins i la indústria des de finals del s. X. a Barcelona, Sant Andreu, Sant Martí, etc. Aquesta pàgina que incorporo, que té com orígen un llibre, en fa un resum detallat, exhaustiu i força il·lustrat.

Aquí hi trobareu una segona part

__________________________________

Ah! Seriosament, no us oblideu de fer exercici cada dia, de cantar i ballar, de llegir un bon totxo, d’atrevir-vos amb aquell llibre, de saludar els veïns des de la finestra i fer-la petar, de fer manualitats, de cuidar les plantes, de cuinar aquell plat o aquell pastís, de fer videoconferències, de mirar pelis antigues, d’escriure, de fer carícies, de prendre una mica el sol, d’escoltar música per relaxar-vos o tot el contrari, de parlar amb el gos o el gat, si en teniu, d’endreçar, canviar, regirar….

Categories
Internet i blogs amics

T’agradaria ajudar a transcriure?

Capçalera de la BNC

Transcriure en lingüística és representar textos originàriament escrits en un primer sistema d’escriptura, a un segon sistema d’escriptura d’arribada. És a dir, si tenim, per exemple, una carta escrita a mà o un manuscrit antic, transcriure’ls voldrà dir llegir-los per entendre el contingut d’aquests manuscrits i passar-los a una tipografia mecanografiada perquè pugui ser entés i /o publicat.

Això és el que està fent la Biblioteca Nacional de Catalunya (BNC) des de fa temps a partir del seu portal de la Memòria Digital de Catalunya (MDC), un dipòsit digital cooperatiu d’accés obert de col·leccions digitalitzades per diferents institucions del país sobre el patrimoni català. Un bon nombre d’aquests documents són cartes escrites a mà, algunes formen part de corpus epistolars importants, i hi ha la necessitat de transcriure’ls per poder difonfre’ls correctament. Exactament això és el que us proposa el portal Transcriu-me!!, des del qual podem accedir a veure el què ja s’ha fet, i observar el resultat, o podem animar-nos i proposar-los la nostra col·laboració. El que ja està acabat ho trobarem incorporat i ordenat dins de les diferents col·leccions de la MDC.

És distret, demana atenció i responabilitat, conté unes normes de treball molt bàsiques i, a més a més, produeix un gran plaer quan l’has acabat i saps que has participat en una labor de conservació del patrimoni.

Categories
Llibres

Llibreries Obertes, un projecte solidari

Aquesta és una iniciativa que va sorgir als pocs dies de posar-nos en confinament. És una gran inicitiva, com quasi totes les que ténen els llibreters a aquest país: Es tracta d’entrar a aquesta pàgina i comprar per avançat i en línia un llibre a la llibreria que tinguis de capçalera o del barri (ja veureu que se n’hi han adherit moltes). D’aquesta manera la llibreria comptarà amb uns diners per fer front a les despeses mentre duri el confinament. Quan això acabi, podràs tenir l’enorme plaer d’anar-hi passejant i que et donin el llibre que ja hauràs pagat farà dies, força dies.

Els diaris i les xarxes se n’han fet ressó àmpliament, però jo voldria destacar l’opinió i el consell dels experts.

Imatge La Vanguardia
Categories
Arts plàstiques Internet i blogs amics

Google Arts & Culture

Potser per tan evident i que ja hi comptem sempre, no hem parlat encara de les possibilitats d’aquesta pàgina. El projecte acosta el saber d’una forma fàcil i molt interactiva, per explicar-ho molt breument, i evidentment hi ha moltes entitats d’arreu que s’expliquen i s’obren a través d’aquesta plataforma. Una de les més vistades és la Art Project que et permet entrar a museus i veure obres d’art d’una manera que l’ull humà no havia vist mai.

Tot i que jo començaria per explorar. Podem arribar a interactuar de forma ràpida, entretinguda i anar prenent càpsules de coneixement, que segur també ens guariran.

Pàgina principal de Art Project en català
Categories
Cinema i sèries Internet i blogs amics Música

Documentals de música

Més de 100 documentals de música

La pàgina Documanía TV recull una gran quantitat de documentals de diferents temes. Avui vull comentar els documentals musicals que podem veure en aquest espai.

En aquesta adreça podeu accedir a una pàgina espectacular. Segons el mateix títol, ens presenten Más de 100 documentales de música, músicos y grupos.

Si fem un cop d’ull, trobem documentals de Jazz, Blues, Rock dels anys 60, Heavy Metal, U2, Sex Pistols, Bob Dylan, Jimmy Hendrix, Janis Joplin, Woodstock i molts d’altres. També hi ha documentals sobre Beethoven i sense oblidar els dedicats a The Beatles, The Rolling Stones, Frank Sinatra, Elvis Preasly, Pink Floid i alguns més.

Vull fer una menció especial al documental sobre la Història del Jazz, dirigit per Ken Burns per a la BBC i presentat, entre d’altres, per Winton Marsalis. Llegim a la seva presentació:

Explora la història del principal gènere musical americà fent un seguiment del seu desenvolupament en la cultura afroamericana, el seu ascens a la fama, la seva edat d’or del jazz des de la dècada de 1920 fins a la de 1940 tant del jazz pur com de el swing, i la situació del jazz a l’actualitat. Durant aquest recorregut per la vida de l’jazz aprendrem de les vides i els treballs musicals dels seus músics principals com Louis Armstrong, Duke Ellington, Billie Holiday, Benny Goodman, Charlie Bird Parker i molts altres que van ajudar a donar forma al Jazz per convertir-lo en el vibrant gènere musical que coneixem. La sèrie també reflecteix com el jazz ha estat el reflex dels problemes polítics i socials de la societat afroamericana dels Estats Units en el transcurs de la seva història.

Crec que no es pot demanar més. A gaudir-ho!

https://www.documaniatv.com/documentales/jazz-la-historia/



Categories
Galeries i museus

Monet. Experiència immersiva

El Centre d’Arts Digitals IDEAL ha inaugurat les seves activitats a Barcelona amb una exposició anomenada Monet: l’experiència immersiva. Aquest és l’equip responsable:

Disseny de producció: Mario Iacampo
Direcció d’art: Mario Iacampo, Orphée Cataldo
Producció executiva: Hamza El Hazar
Cap de Producció: Marco Morelli
Recerca: Arnaud Meulemaester, Serena Badiali, Adeline Dekoninck
Disseny d’Il·luminació i audiovisual: Patrick Bellens, Jellie Keizer
Videografia: Dirty Monitor
Disseny gràfic: Jhon Bowens, Christine Ivanov
Director tècnic de realitat virtual: Giordano Pastorini

El recorregut comença per un passadís on podem llegir informació sobre l’impressionisme i sobre la figura de Claude Monet (1840-1926). És interessant l’explicació que donen sobre la relació entre la fotografia i l’impressionisme

Les composicions dels impressionistes deuen molt a la imatge fotogràfica: enquadraments espontanis, inestables, menys frontals i simètrics que els de la pintura acadèmica, per obtenir una sensació d’immediatesa.

També citen els avenços de la teoria dels colors que tenien en compte els impressionistes quan decidien els colors de la seva paleta. Els impressionistes consideraven que els colors utilitzats per Eugene Delacroix (1798-1863) i els altres pintors romàntics de principis de segle XIX eren massa foscos per als seus propòsits. Van preferir limitar el seu rang més o menys als colors de l’espectre, i van triar, principalment, el groc, el taronja, diferents vermells, el violeta, el blau i el verd. Aquests estaven en línia amb els estudis científics de Chevreul de principis de segle, i amb els estudis de Maxwell, Young i Lambert que havien transformat la química del color. Monet va ser un dels pintors que, seguint aquestes teories, més va saber combinar els colors.

A continuació, passem a una sala quadrada molt gran on es projecta, a les quatre parets i al terra, un audiovisual de 35 minuts molt espectacular sobre l’obra de Monet. L’objectiu és que l’espectador es trobi immers en les diferents pintures. L’efecte és molt vistós. Es van passant les diferents obres seguint un ordre cronològic i agrupant aquelles pintures que tenen més relació entre elles. No es limiten a passar diapositives estàtiques dels quadres, ans al contrari: determinats elements de les pintures, com ocells, insectes, flors o arbres, cobren vida i donen una impressió, mai millor dit, de moviment i realisme màgic.



M’ha semblat una experiència prou atractiva per apreciar els colors i les diferents temàtiques de Monet. Evidentment, no és el mateix que visitar una exposició dels seus quadres, on podríem apreciar, amb detall les seves pinzellades i apreciar els colors reals que va escollir. Però, en canvi, ens dona un visió molt àmplia de les èpoques, projectes i sèries temàtiques de l’artista.

Per acabar, hem passat a una altra sala on, amb unes ulleres de realitat virtual, hem pogut capbussar-nos en vuit quadres del genial pintor.

Categories
Llibres

Clubs de lectura a Barcelona

Fotografia d’Improbables Librairies, Improbables Bibliothèques

Tots coneixem i gaudim dels molts serveis que ofereixen les Biblioteques de Barcelona, i uns d’aquests són els Clubs de lectura, que s’organitzen segon siguin oberts, temàtics o virtuals. Cal conèixer els que han organitzat els Museus de Barcelona amb la col.laboració de les biblioteques. També llibreries, i altres entitats públiques i privades, han optat per aquest sistema corporatiu de foment de la lectura, no els podrem enumerar tots, però segur que a prop de casa en trobarem. Des de Barcelona Ciutat de la Literatura UNESCO també ens en proposen.

A la pàgina de la Biblioteca de la Diputació de Barcelona he fet la cerca per la ciutat de Barcelona i per adults i dona aquests resultats. Podeu fer cerques per població i per diferents tipus de lectors.

Els clubs de lectura no són més que eines per socialitzar la lectura, molts ja els situen al segle XVI quan desprès d’una obra de teatre, el “critics” es quedaven per comentar-la.

Aquí us deixo un parell d’articles del Diari Ara i de La Vanguardia, tots dos escrits per periodistes especialitzats, que donen una visió actual del que es pot considerar un fenòmen cultural de primer ordre, que s’hauria de cuidar i fomentar sense excuses ni entrebancs.

Voldria afegir una molt bona entrevista al llibreter de les NoLlegiu de Barcelona, Xavier Vidal, feta per Bernat Dedéu al ElNacional.cat el diumenge 1 de març de 2020. Parlen sobre el fet de la lectura avui. Per sucar-hi pà.

En el moment del confinament ciutadà pel Covid-19, Betevé proposa un recull de llibreries, autors etc. en línia

L’escriptora Irene Vallejo respon a una pregunta de Qué Leer sobre el foment de la lectura. Desde las instituciones, fomentar la creatividad de los jóvenes y favorecer los encuentros entre escritores y alumnos de colegios e institutos. A título individual, dejar el móvil a un lado y leer, para que nuestros hijos nos vean y sientan curiosidad por esa pasión sigilosa. Visitar bibliotecas y librerías donde sepan aconsejarnos. Regalar los libros que más amamos, por si el deslumbramiento se repite.

Fotografia d’Improbables Librairies, Improbables Bibliothèques
Categories
Internet i blogs amics

Ruta dels emblemàtics

Bar Quimet d’Horta (1927) Barcelona
Il·lustració Ruta dels emblemàtics

La Ruta dels emblemàtics és una pàgina web i una guia impresa sobre els comerços “amb solera” de Barcelona, Figueres, Girona, Mataró i Olot. Tot i el perill que atravessen actuament, o potser per això, és molt interessant fer un recorregut per la memòria arquitectònica, lúdica i social de les diferents ciutats amb l’ajuda de mapes, guies de districtes i un magazine on line. Les imatges són del Fons d’Imatges del Comerç de Catalunya (FICC). L’associació que vetlla per la defensa d’aquests comerços va començar a treballar el 2011.

Fotografia Bodega Massana. Horta
Categories
Internet i blogs amics Música

Els arxius del Cercle del Liceu

Sala La Rotonda, Ramon Casas. Cercle del Liceu
Fotografia Cercle del Liceu

La Societat del Gran Teatre del Liceu està posant a l’abast públic un gran corpus documental que ressegueix la vida del Teatre, des dels seus inicis fins avui. Aquesta documentació tan extensa està formada per: partitures, programes de mà, llibrets, escenografies, cartells, documentació tècnica i administrativa, fotografies, etc…

Les noves tècniques d’identificació digital i les bases de dades, de les quals es serveixen les biblioteques i els arxius, estan permetent el tractament i difussió de l’abundant i divers material que generen els teatres d’òpera de tot el món. Des del 2011, un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona i amb la Biblioteca d’Humanitats permet anar posant en obert tota aquesta documentació. Encara no s’ha acabat d’incorporar-ho tot, però es va pel bon camí.

Arxiu Històric del Liceu

Pin commemoratiu de la nacionalització del GTL el 1936
Fotografia El País