S. XX – Pàgina 24 – Gaudir la Cultura

Stefan Zweig (1881-1942)

Carta d’una desconeguda, Editorial Quaderns Crema

Descripció: Ningú venia tants llibres a Europa en l’atrafegada dècada dels anys 20, ningú va ser tan oblidat després, ningú va viure una vida tan convulsa, a la foguera dels anys en els quals naixia el nazisme, tant que va ser incapaç de suportar-la i fa fugir amb la seva dona al Brasil, desesperat davant la derrota que semblava inevitable del cosmopolitisme i la societat oberta: de la barbarie.

Els llibres del jueu humanista vienès Stefan Zweig van tornar en els últims anys a Espanya. Va escriure molt i sobre variats temes, a cavall entre la ficció i la realitat, entre la novel·la, la biografia i l’assaig. El lector que encara no hagi provat la prosa eficaç i addictiva de Zweig hi trobarà el plaer de la lectura.

Comentaris: «Només vull parlar-te a tu, dir-t’ho tot per primera vegada; has de saber tots els detalls de la meva vida, que sempre ha estat la teva i de la qual mai no n’has sabut res. Però no coneixeràs el meu secret fins que sigui morta, quan ja no estaràs obligat a donar-me cap resposta, quan això que ara em fa estremir amb uns calfreds tan forts sigui realment la fi. Si hagués de continuar vivint, estriparia la carta i callaria com sempre he callat. Però si l’arribes a tenir a les mans, sabràs que una morta t’hi explica la seva vida, una vida que va ser teva des del primer minut conscient fins al darrer».

La crítica l’ha alabada com una de les novel·les cabdals, que explica millor la desigualtat en l’amor, un monòleg que revela els secrets més íntims del cor humà, una història brillant per la qual no passa el temps, entre altres coses perquè destil·la una modernitat que a principis del segle XX va capgirar molts dels esquemes de la novel·la convencional.

Bibliografia de l’autor

Todo fluye

Vasilii Grossman 1905-1964

Todo Fluye

Editorial Galaxia Gutenberg

Descripció: Stalin ja no està entre els vius. El 1954, després de tres dècades pres en camps penitenciaris, Iván Grigórievich torna a Moscou per comprovar que la vida allà ha seguit sense ell. Des del desangelat retrobament, carregat de contenció i culpa, amb el seu cosí Nikolái, un científic que sempre s’ha mantingut fidel al Partit, o el passeig pel lloc on vivia la dona a la qual estimava, Iván pren consciència de la magnitud de la tragèdia: la llibertat no només ha estat assassinada a la política, sinó també en l’agricultura, en la filosofia i, sobretot, en l’ànima dels russos.

A través de la veu del protagonista entrem en una novel·la excepcional que a més de retratar les misèries de la condició humana, és un crit contra l’absurditat dels totalitarismes i l’afirmació que la llibertat és el bé més preuat de l’home. Un dels llibres més intensos que es recorda sempre més. Una prosa que atrapa per una sinceritat que ens traspassa.

Comentaris: Vasili Semionovich Grosman va ser un periodista i escriptor soviètic. Va donar suport a la revolució russa de 1917. Va estudiar a la Universitat Estatal de Moscou, on va començar a escriure històries curtes, cosa que continuaria fent quan, tornant a la seva Ucraïna natal, va començar a treballar d’enginyer. Després de deixar aquest treball es va dedicar per complet a l’escriptura, sent acceptat finalment el 1937 a la Unió d’Escriptors. Durant la invasió nazi va actuar com a corresponsal de guerra, descrivint en els seus articles la neteja ètnica a Ucraïna i Polònia i l’alliberament dels camps de concentració de Treblinka i Majdanek. Va participar en el projecte d’El llibre negre, organitzat pel Comitè Jueu Anti-Feixista per documentar l’Holocaust, projecte que finalment es va cancel·lar.

La seva novel·la més important i extensa és Vida i destí, en la qual es relaten les atrocitats nazis i estalinistes durant la II Guerra Mundial. El llibre va ser prohibit i segrestat per la KGB, però en els anys 80, ja mort Grossman, es va recuperar una còpia del manuscrit i es va poder publicar. No seria fins a 1988 que va poder sortir una edició en la Unió Soviètica.

Bibliografia de l’autor