Aquesta és la breu crònica d’un viatge fet a la Normandia de l’Operació Overlord i del desembarcament del famós D-Day del sis de juny de 1944. Va ser un viatge monotemàtic, històric, immersiu i que durant sis dies ens endinsà en aquest impressionant fet històric i en el seu context geogràfic, bèl·lic i humà. Totes le fotografies que acompanyen aquest breu reportatge són pròpies o compartides pels companys i companyes que formaven el grup.
Es tracta d’un viatge organitzat per Viatges Franquesa, amb un grup humà que es formà al propi aeroport de Barcelona amb una convivència comuna de sis dies. A l’aeroport de Nantes ens esperava un autocar que seria el nostre sistema de transport en aquells dies i que en un primer moment ens portaria al Mont-Saint-Michel, on passaríem la primera nit i visitaríem el famós illot sobre el que se situa l’abadia de Sant Michel. L’arquitectura del Mont-Saint-Michel i la seva immensa badia a la base de l’illot, el converteixen en el lloc turístic més popular de Normandiai un dels deu més concorreguts de França.
Imatges del Mont Saint-Michel, del claustre i visió des del menjador de l’hotel
A partir d’aquí, el viatge s’organitza visitant les cinc platges on es va produir el desembarcament i els nombrosos espais museïtzats i ben conservats (un total de 25 espais conformen i cuiden la memòria històrica).
Al matí continuem en autocar cap a Sainte-Mère-Église, un petit i estratègic poble situat a la base de la península de Cotentin on hi visitem el Museu Airborne (paracaigudistes) que ret homenatge a les tropes estatunidenques de les Divisions Aerotransportades 82a i 101a. El seu recorregut immersiu, acompanyat de nombrosos objectes històrics i diversos avions d’època, ens submergeix en la història dels paracaigudistes estatunidencs que van participar en el desembarcament. Al campanar de l’església hi ha una reproducció del paracaigudes i un maniquí que representa John Steele (1912 – 1969) el paracaigudista que va quedar-hi atrapat la matinada del sis de juny, mentre els seus companys lluitaven amb els alemanys per ocupar aquell important nus de comunicacions.
La resta de dies ens instal·larem a Arromanches-les-Bains, petita població situada sobre la platja Gold (responsabilitat britànica el dia D). Ens allotgem a l’hotel La Marine, un senzill i històric edifici (després del desembarcament fou un hospital de les tropes aliades) amb unes impressionants vistes sobre la platja i les restes arqueològiques del que va ser port artificial britànic els mesos que seguiren a la invasió. Ens desplacem a Ranville on s’ubica el famós pont Pegasus. Aquí també hi ha un museu memorial sobre la 6a Divisió Aerotransportada britànica que ocupà aquesta zona el dia D. No visitem el museu on es troba el pont original de Bénouville (Pont Pegasus), una rèplica d’un planador Horsa i milers d’objectes històrics. Si que veiem una rèplica idèntica del pont sobre el riu Orne i la zona immediata al pont on aterraren tres planadors Horsa carregats de tropa aerotransportada que la nit del 5 al 6 de juny ocuparen i preservaren el pont a l’espera d’enllaçar amb les tropes britàniques que el dia 6 desembarcarien a la platja Sword.
Fotografies de la platja d’d’Arromanches amb la presència constant dels blocs de formigó que l’any 1944 formaren la base del port artificial. A la fotografia inferior esquerra es pot veure l’hotel La Marine
Entre la platja Sword i la de Gold s’estén, des de Saint-Aubin-sur-Mer a l’est fins a Courseulles-sur-Mer a l’oest, la platja Juno, sector assignat pel desembarcament a les tropes canadenques de la 3a Divisió d’Infanteria; era la segona platja més ben fortificada, després de la d’Omaha. Durant la primera hora d’assalt les forces canadenques van tenir el 50% de les baixes, comparables a les dels Estats Units a Omaha.
El pont Pegassus a l’esquerra i a la dreta es veuen els monòlits que commemoren els llocs on van aterrar dos dels tres planadors Horsa, increïblement a prop del pont. El tercer és situat a pocs metres d’aquests dos
El tercer dia visitem a Arromanches, a pocs metres de l’hotel, el Museu del desembarcament. El museu està situat a la mateixa platja de Gold, just al davant dels vestigis encara ben visibles del port artificial Mulberry B, una obra mestra d’enginyeria clau per a la victòria aliada. El museu ha estat completament renovat amb una museografia moderna inaugurada l’abril de 2023. El museu explica, amb l’ajut d’imatges i maquetes de gran format, el procés de construcció i posterior ús del port Mulberry, així com la construcció d’un segon port a càrrec dels estatunidencs a la platja Omaha que va sucumbir a una forta tempesta el mes de juliol.
Imatge presa des de l’hotel La Marine on veieu al fons l’edifici del Museu del Desembarcament d’Arromanches i, en primer terme, material militar de l’època.
El Memorial Británic de Normandia (no confongueu amb el cementiri militar), situat en les altures del Mont Fleury, amb vista a la platja Juno, és un lloc de record als milers de joves britànics que van caure a la Batalla de Normandia. És l’únic lloc que ret homenatge pel seu nom a tots els soldats caiguts a la batalla; visita indispensable com un lloc de meditació i respecte.
A l’esquerra, detall de les columnes del Memorial Britànic i a la dreta un petit fragment del bosc de siluetes personalitzades que representen els més de 1.600 soldats caiguts el dia D
El quart dia l’iniciem amb una visita a la bateria Crisbeqc, metres endins de la platja Utah. Per a preparar i prevenir els desembarcaments, els alemanys havien construït un vast sistema de fortificacions, incloses grans bateries de guerra dissenyades per a bombardejar els vaixells i les platges. Encara són visibles i visitables moltes d’aquestes bateries així com altres búnquers que formaven part de l’anomenat Mur Atlàntic. El que visitem és un autèntic complex militar preparat per a uns 400 soldats. Incloïa 22 búnquers interconnectats per trinxeres, casernes, infermeria i llocs de comandament. Dirigint-nos a la platja Utah visitem el Museu del Desembarcament a aquesta platja construït sobre un antic búnquer alemany a Sainte-Marie-du-Mont, explica l’operació Neptú, tot el complex mecanisme d’invasió aeronaval del dia 6 de juny; el museu detalla l’estratègia i conserva, entre moltes peces i artefactes amfibis, un bombarder B-26 original. També es visita la segona platja de desembarcament estatunidenc (i més tràgica pel grandíssim nombre de baixes), la platja Omaha on es va construir el segon port artificial Mulberry que va quedar malmès permanentment. A l’extrem meridional de la platja Omaha hi ha els penya-segats de la Punta d’Hoc on els Rangers americans havien d’escalar i destruir les importants bateries alemanyes que hi havia, amb una arriscada operació que no va acabar de reeixir.
Les fotografies superiors mostren diversos punts de la immensa bateria de Crisbeqc. En el centre, un plànol de la xarxa de fortificacions i trinxeres que formaven la bateria. Dues fotografies més del museu del desembarcament de la platja d’Utah i una posició artillera amb canó de la bateria de Longues-sur- Mer
A continuació ens dirigirem a visitar la bateria de Longues-sur-Mer ubicada en els penya-segats de la platja Gold; aquesta bateria està equipada encara amb quatre canons de 155 mm.
El cinquè dia es dedica a un aspecte complementari i inexcusable que són els cementiris militars (estatunidenc, britànic i alemany). Els tres són incomparables i obeeixen a estètiques i motius completament diferents. L’americà és d’unes dimensions enormes, més de 70 hectàrees sobre la platja Omaha i conté 9.387 làpides de marbre blanc i un mur circular amb 1.557 desapareguts. El terreny va ser cedit a perpetuïtat als EUA. El Cementiri Militar de la Commonwealth de Bayeux conté les restes amb làpides de 4.648 enterraments, majoritàriament soldats britànics morts durant el Desembarcament i la posterior Batalla de Normandia; a més dels soldats del Regne Unit, inclou combatents canadencs, australians, i més de 500 soldats d’altres nacionalitats (principalment alemanys). El cementiri alemany, d’una gran austeritat, grisor i patetisme conté més de 22.000 morts amb creus de pedra fosca i petites plaques metàl·liques, i inclou un gran túmul central coronat per una gran creu i un centre d’informació sobre la guerra.
Imatges del cementiri militar americà (esquerra superior i centre superior). Cementiri alemany (es pot observar el túmul amb la gran creu, grups de creus i plaques commemoratives al terra sobre les tombes. També a la dreta el detall de la placa d’una tomba doble que conté les restes d’Adolf Diekmann, un oficial de les SS responsable de la matança d’Oradour-sur-Glane). A la part inferior, el cementiri britànic i una vista panoràmica de la platja d’Omaha amb els penya-segats al fons
La tarda d’aquest cinquè dia el destinarem a una visita cultural a Bayeux amb la seva impressionant catedral, impròpia per la seva majestuositat d’una ciutat tan petita. Bayeux va ser la primera ciutat normanda alliberada per les tropes britàniques el 7 de juny, per la qual cosa va patir pocs danys en les estructures i els monuments.
Façana i interiors de la catedral de Bayeux. A la part inferior llocs diferents d’aquesta ciutat molt propera a la costa
El darrer dia ens desplacem cap a Saint Malo a la Bretanya on passarem bona part del dia fins dirigir-nos cap a Nantes a primeres hores del vespre per agafar l’avió ja nocturn de tornada a Barcelona.
L’organització del viatge sota el guiatge històric de l’Assumpta Montellà converteix l’experiència en un gaudi constant i molt vívid sobre les circumstàncies i els llocs que envoltaren un dels moments crucials de la Segona Guerra Mundial. La presència de l’Assumpta és constant i en tot moment. Els desplaçaments en autocar durant els sis dies eren lliçons constants d’història, de la grossa, la que apareix als llibres i de la menuda, la dels detalls, la de la gent que la va patir, amb comentaris, explicacions o ampliacions del que anàvem veient en les diferents parades dels itineraris. Sovint alguns desplaçaments eren contextualitzats amb el visionat de vídeos de pel·lícules a bord del bus, com El dia más largo, Salvar al soldado Ryan, Hermanos de sangre o Bajo la arena que convertien la ruta en una experiència immersiva única.
Cada dia després de sopar, completàvem la jornada amb una trobada conjunta a l’exterior de l’hotel amb el meravellós marc de la platja d’Arromanches i les restes dels blocs de formigó que constituïren el port Mulberry i que són presència constant en el paisatge atlàntic sotmès a contínues i intenses marees. Allà l’Assumpta feia un resum del que havíem vist al llarg del dia i ens explicava històries relacionades amb el conflicte bèl·lic, amb un discurs molt ben fonamentat, molt emotiu en tots els casos i extraordinàriament ben adaptat a les característiques de les persones que formàvem el grup de viatge.
L’experiència de la sortida a través de Viatges Franquesa va ser molt enriquidora, amb un tàndem d’atenció format per la pròpia Assumpta, la Gemma Laborda, la presència de la qual afegeix un plus al viatge, ja que facilita enormement la convivència i aporta continus elements de suport, de cohesió grupal, d’ajuts en tot moment i d’un humor excel·lent que ajuden a crear, conformar i mantenir unes relacions interpersonals potents i positives entre tots els integrants de l’expedició. El tercer element del tàndem és el xofer, en Joan, que ens porta per tot arreu amb un comodíssim autocar de Franquesa SL amb una disponibilitat, discreció i professionalitat totals. Les postes de sol que completaven cada jornada en acabar les xerrades / posades en comú amb l’Assumpta són impressionants i imperdibles. Una boníssima experiència històrica.
Gaudir la Cultura 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.