Dmitri Xostakóvitx

per Albert Fabà

Dmitri Xostakóvitx

Fa un mes, aproximadament, se’m va acudir la idea de regalar als meus amics, amigues i coneguts del whatsapp les deu músiques que m’agradaven més.

Vaig començar amb Shostakovitch (en català Dmitri Xostakóvitx), el músic soviètic que tant m’agrada. I ho vaig fer amb un vals. Aquest:

Una música preciosa. Em van sorprendre, tanmateix, les imatges, més pròpies d’un Schubert o un Strauss, envoltats de l’artistocràcia vienesa. Sí, perquè Dmitri Xostakóvitx era tot un revolucionari. Política i músicalment parlant.

Tot plegat m’ha esperonat, ara, a saber-ne més del músic rus i a fer-ne una síntesi de la seva obra. El primer que he descobert és que aquest vals, que es va crear cap al 1956 (l’any que vaig néixer jo, ves per on) formava part del film soviètic “The First Echelon” (el nom era en rus, és clar). Res a veure amb l’aristocràcia vienesa. Però les imatges que jo vaig compartir són molt boniques, això sí.

Segona descoberta. La música es va incloure a la darrera pel·lícula d’Stanley Kubrick “Ojos cerrados” interpretada per Tom Cruise i Nicole Kidman. Potser us sona d’això. Un film inquietant.

Segona Simfonia ( “A Octubre”). 1927.

És un peça de lloança de la Revolució d’Octubre, en el seu desè aniversari. Té un caire experimental, com moltes altres peces dels artistes revolucionaris de l’època. (Maiakovski, Meyerhold…) També us sonarà que Einsenstein, el genial cineasta, creador, en bona part del muntatge cinematogràfic, també té un film amb el mateix nom. Cine mut, encara. Música de Shostakovitch.

Òpera. (“Lady Macbeth de Mtsensk”). 1934.

El músic fa una gran òpera, també amb un cert caràcter experimental. Expressionista. La protagonista no té res a veure amb Lady Macbeth (el drama de Shakespeare), excepte que mata molta gent i al final se suicida, com la reina d’Escòcia, que empeny al seu espòs a assassinar al rei legítim d’aquell territori. Stalin la va estigmatitzar i va desaparèixer dels escenaris soviètics.

Mireu el video. És corprenedor. Vaig veure l’òpera aquí i em va impressionar. Jo que no vaig gairebé mai a l’òpera.

“Marxa de la Suite de Jazz núm. 2”. 1938.

Kostatkovitch segueix insisteint en fer la música que li agrada, relativament experimental. Per a Stalin i els dirigents culturals de l’stalinisme el jazz era, molt especialment a partir del 1945, una musica decadent, pròpia de l’occident capitalista. Però el nostre músic es refugià en la música de films i la composició de música més “lleugera” que, tot plegat, li permetia poder viure i allunyar-se de les pressions de Moscou.

Setena Simfonia (“Leningrad”). 1941.

L’exèrcit alemany envoltava Leningrad (abans Petrograd i en l’època tsarista Sant Petesburg). La gent patia gana. Molts morien. En aquest context Sostakovitch va començar a compondre aquesta simfonia, que va acabar a Samara, una altra ciutat soviètica. Però es tractava d’exaltar l’esperit de resistència del poble soviètic. Es va poder estrenar a Leningrad, en ple setge, però a l’orquestra li quedaven només 14 músics, per la qual cosa el director va haver de reclutar a qualsevol que pogués tocar un instrument.

(Només una part del primer moviment Allegretto)

El nostre músic, després, va fer moltes més peces. Tot plegat, 15 simfonies, 15 quartets de corda, 10 òperes, 5 ballets, 32 suites, 25 obres per a piano, 30 peces més de caire divers i desenes de músiques per a pel·lícules. Déu n’hi do.

Crec que amb el que us he compartit en tindreu prou. I més.

Disfruteu de la seva música!

A la Viquipèdia hi trobareu la seva biografia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Dmitri_Xostak%C3%B3vitx