Autor: Mercè Bausili

Categories
Llibres

Les diverses oportunitats del llibre

Fotografia: Numismaticayfilatelia.com

No descobrirem res de nou si diem que des de fa molts anys podem adquirir llibres usats: és a dir el llibre de segona mà, el llibre vell i el llibre antic. Llibreries de tota la vida, famílies que durant generacions s’hi han dedicat amb professionalitat sovint per conservar un llegat editorial i patrimonial. Fires específiques, congressos, trobades de col·lecionistes, subhastes i ara grans plataformes que ens faciliten cercar a la xarxa el llibre que ja no circula.

Tot i així caldria diferenciar aquests establiments segons la tipologia del document que ens ofereixen:

Les que liquiden restes d’edició són les que aconsegueixen excedents que les editorials guarden als magatzems, i que també les anomenem saldistes. Pel que fa al llibre de segona mà, llibre vell i llibre antic, tot i ser una divisió que sembli massa concreta, es necessaria perquè s’ha de diferenciar aquell llibre força nou que ha arribat a una llibreria per donació o venda d’un lector al llibreter, (el de segona mà) del llibre que ja té uns anys, un cert valor, i el seu estat físic també el defineix, (el llibre vell), d’ambdós també en direm llibre d’ocasió, però és cert que encara no tenen el valor que arriba a definir el que anomenem un llibre antic. Tot això pot semblar aleatori, però els llibreters ho saben diferenciar escrupulosament. Un altre factor serà quanta disponibilitat hi ha d’un exemplar, tot i que estarem parlant majoritàriament d’exemplars exhaurits o descatalogats.

Des de fa una desena d’anys a Barcelona s’han multiplicat les llibreries de segona mà, algunes amb força èxit. O fins i tot aquelles que, entre el llibre nou, hi fan un racó pel de segona mà o el vell. Es un fet que pot tenir múltiples explicacions. Tots coneixem aquell pis que es buida amb una biblioteca personal inclosa; gent molt lectora que viu en pisos petits i necessita fer espai i una tria periòdica; un llegat bibliogràfic que no interessa, etc…, i que les biblioteques no poden recollir, no han de recollir, excepte en comptades ocasions. Tota aquesta oferta, aquest excedent conscient, ha coincidit també amb una demanda, que s’ha fet més habitual i possiblement aquesta sigui la clau del seu èxit, la del llibre de segona mà, però també un èxit molt fràgil i ho demostra que n’hi ha més d’una dotzena que ja han tancat durant aquests mesos que portem de pandèmia. Són les primeres víctimes.

També cal recordar una obvietat pel que fa a totes les llibreries actuals, no només venen llibres, com les biblioteques no només els presten, són centres culturals, de barri, de cooperatives, són una aproximació més o menys extensa a una temàtica, a una especialitat. Amb bar, cafeteria, on autors i lectors es volen trobar. Algunes són autèntiques maquinàries de generar interès i curiositat. Això, en les que ens ocupen ara no hauria de ser tampoc estrany, i, en canvi, no és gaire habitual. Si l’augment d’aquests establiments segueix creixent, sense estudiar el possible i real public interessat, les darreres xifres ho fan molt necessari, les ofertes adicionals de cara al client podrien marcar la diferència

He extret de Llibreries de Barcelona. Un passeig per la diversitat, que he posat al dia aquests mesos de confinament, els llistats per les diferents tipologies de llibreries que avui ens fixem. Algunes apareixeran en més d’una llista perquè poden tenir diferents tipus de llibres. Espero que en trobeu moltes que encara no coneixieu. Veureu que al costat de les dades s’indica el districte on estan i la geolocalització.

Restes d’edició

Llibre de segona mà

Llibre vell

Llibre antic

Col·leccionisme

Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, 2016
Categories
Cinema i sèries

L’individualitat romàntica : Guerra i pau

L’hem llegida, l’hem vista en pel·lícules, també en múltiples sèries anteriors. Aquesta britànica, que ja fa temps ofereix Filmin, per mi té diversos alicients: Paul Dano, una molt cuidada posada en escena, fins als mínims detalls, que servidora tan agraeix, i sobretot la confirmació del què va representar el Romanticisme europeu, sovint massa oblidat. Moltes sèries i llargmetratges, adaptats de llibres o no, ho han reflectit, per dir-ne una ara mateix, la també britànica Oneguin del 1998, i és que el nostre individualisme, ara tan exagerat, ve exactament d’allà, poca broma.

Els autors romàntics ténen la peculiaritat de fer cercar la felicitat individual, personal, a aquells que se suposava que des de sempre ja la gaudien de forma habitual. Individus, homes i dones, embolcallats pel comfort i la cultura, que es questionen la seva posició al món, i cóm el senten, el viuen, el pateixen. I per què? Potser perquè la racionalitat il·lustrada i la norma aristocràtica havien arribat a extrems que no li conferien un espai real a la llibertat, que una burgesia liberal, cada cop més urbana, anava guanyant en diferents parcel·les. El cas és que des d’Alemanya i Anglaterra s’exten com la pòlvora revolucionària i els sentiments adquireixen un protagonisme més que notable. Ja tenim doncs el dilema: el que sento és meu, però la societat no m’ho permet. Als homes, als mascles, també. Si a tot això li afegim Napoleó, l’invasió de Russia, l’honor de la pàtria, una aristocràcia tancada i egòlatra, i el xoc de tradició/sentiments tenim una novel·la romàntica, com tants milers se’n van escriure. L’amor romàntic, ara tan denostat i que ha fet tant mal, era revolucionari, perquè es permetia aparéixer i defensar-se.

Tolstoi era un personatge romàntic? doncs sí, i a més era rus i molt peculiar, la seva biografia n’és una mostra, The last station del 2009 ens ho explica, i coneixia molt bé la literatura europea i els anar i venir de tants diletants.

Una sèrie que s’esmerça a conferir-li el mateix tó de la novel·la amb maneres i ritmes actuals, ah! no apta per aquells que volen acció, que ténen pressa, i que els detalls i els diàlegs no són el seu fort.

Categories
Cinema i sèries

La guerra de l’aigua pesant

Realment hi ha històries o episodis de la història que no s´han explicat prou, i aquesta sèrie noruega que ara ofereix Filmin, ho intenta esmenar. Tot i que hi ha una pel.lícula anterior, de 1965 Els herois de Telemark, aquí, encara que només sigui pel metratge de 6 episodis, queda més ben explicada, no tan sols pels episodis bèl.lics, més insistents a l’anterior. I et fas moltes preguntes, moltes, però la més evident és la que és motiu d’una nova sèrie, amb factura i segell nòrdics, què hauria passat si els nazis haguessin aconseguit tenir la bomba atòmica?

Les relacions de la recent ocupada Noruega amb el govern de Londres, però també amb els alemanys, o amb els francesos. L’aigua pesant interessa a tots, arribant al moment que la missió és que “ells” no la tinguin. Cóm científics, empresaris agafen posicions davant dels diners, dels progrès de la ciència, de la fama. Postures toves, postures fermes, postures, que desprès de tants anys valores com el que va ser, en principi ningú sabia realment a qui o a què s’estava enfrontant.

A mi, personalment, m’ha resultat molt aclaridora d’uns fets que pràcticament desconeixia. Sobretot no tant pel resultat final, sinó per cóm s’hi arriba i els esculls externs, però també interns, que s’han de salvar. No és una pel·lícula només bèl·lica, que sí, també hi ha un format de thriller evident, m’ha agradat veure les diferents personalitats dels protagonistes com els posen davant de dilemes ètics de primera magnitud.

Sàpiens en fa un resum i proporciona un bon trailer

Categories
Llibres

Quan la infantesa no és un regal

Marina Espasa va dir al diari Ara: Si hi ha llibres que fan lectors de per vida, aquest n’és un. I justa la fusta. És com una fuetada, però tot i així t´hi agafes sabent que aquest manual de supervivència al qual t´enfrontes, no tindrà compassió del lector.

Escrita amb un estudiat distanciament, amb una deliberada fredor de glacera Agota Kristof ens presenta la vida d’aquests bessons en tres novel·les, que s’editen juntes (Libros del Asteroide i Amsterdam) perquè es necessiten, com es necessiten ells. Amb una tècnica difícil de descriure en poques paraules, perquè és francament notòria, i també molt fàcil d’assimilar, estem davant d’una història portentosa i cruel. Guerra, postguerra, dictadura, guerra freda, la identitat i la misèria humana descrites des d’un allunyament precís i també concís, és important. Demolidora i addictiva. Hi ha moments que s’ha d’agafar aire, però resulta una lectura fabulosa i molt sorprenent.

Li responc que provo d’escriure històries reals però que, en un moment donat, la història esdevé insuportable precisament pel seu realisme, i que, aleshores, em veig forçat a canviar-la. Li dic que provo d’explicar la meva història, però que no puc, no sóc prou valent, que és massa dolorosa per a mi […]

Categories
Llibres

Torna la Colombani

Fotografia Llibreria Cinta, Terrassa

Quan et diuen LA i darrera el cognom, ho sabem tots, vol dir que t’has fet un lloc important en la disciplina que t’ocupa. Ara hi tenim una certa afició, potser massa lleugera, però sí és cert que hi ha autors sobre els quals s’endevina des del principi que trepitjaran fort. Aquest és el cas de La Colombani.

Ho dic ara perquè ja li he llegit els dos llibres que ha publicat en poc temps. Es una narradora d’històries, que suposo ha decidit que siguin sempre les mateixes: les de dones, les de les vides del desastre, de la pobresa, de la desgraciada opulència, d’un mal destí, d’un mal lloc, d’una tria fallida. I, tot i així, cada un dels llibres és ben diferent. Un petit tresor que t’atrapa per la història i per com la narra. Si té un patró en l’argument, també el té en la disposició de l’espai i el temps. Els diversos personatges, que viuen històries diferents, sempre es troben finalment, sense saber-ho, per algun motiu del temps o l’espai, al·liats més que necessaris, però només ho sap el lector. És una tècnica que li resulta còmode i eficaç pel que persegueix, que no és més que ensenyar les diferents cares del coratge de les dones.

Una lectura àgil, desprovista de tota ampul·lositat, que utilitza els temps per anar endavant en el que interessa, sense descripcions que ens facin perdre el fil, va per feina. Suposo que aquests, i la tendresa i mala consciència que desprèn el que hi descriu, són motius suficients per haver estat traduida a desenes de llengües i anar enfilant una edició darrera l’altra.

Categories
Llibres

Los nombres epicenos

Des de que vaig llegir/descobrir Estupor y temblores la meva adicció cap a la Nothomb ha anat en augment. Dotada d’un bé molt preuat, per a mi: la brevetat, la concisió, l’economia de la paraula, per defensar-ne la potència de cada una. Històries que molts podrien explicar, però mai escriure-les com ella. Deliberadament punyent, sempre t’enfronta a les passions humanes, i l’originalitat és com les presenta, i encara més com les resolt. Domina els temps sense gaire prejudicis, se’ls acomoda, igual que les descripcions, s’exten més o menys, però el que és segur és que mai, mai res decau.

Aquí hi ha venjança, justificada, si? Mai ho hauria de ser?

Us deixo l’entrevista que l’Anna Guitart li va fer el 2018 al programa Tot el temps del món

Categories
Llibres

Twain lectura obligatòria

Mark Twain – A-BitterSweet-Life – Tumblr

Com es pot endevinar la meva objectivitat ha quedat per terra des del moment que parlo de la mateixa persona dos dies seguits. Però m’ha semblat que el comentari de la pel·lícula Mud es mereixia insistir més abastament en la figura que l’ha inspirat.

Per a molts, entre els quals hi ha escriptors com Faulkner, Eugene O’Neill i Hemingway, en Mark Twain es troba l’orígen de la novel·la americana contemporànea. Per aquest, i encara més, pels motius que em mouen a fer aquesta ressenya, crec que tots els menuts, ja amb edat lectora, haurien de gaudir d’unes pàgines, que els faran protagonistes d’aventures de tota mena, com ho va ser la seva vida, i que sobretot els formaran en valors, i molt possiblement com a bons lectors posteriors.

A l’anterior ressenya el qualificava amb adjectius propers i divertits, perquè una de les coses que més valoro d’ell és el seu enginy. Samuel Langhorne Clemens va estar treballant com a pilot fluvial en els típics “riverboats” que navegaven pel Mississipí, i el pseudònim va ser adoptat de l’expressió mark twain, típica dels cants de treball dels negres en aquests vaixells del riu Mississipí, que significa «marca dos», en referència a dues braces (3,6 m), el calat mínim necessari per a una navegació segura.

Era ateu, molt crític amb el poder, tot i que el va conéixer d’aprop perquè va ser molt popular; feia servir una sàtira finíssima, que t’obliga a aguditzar els sentits, però que traspassa el qualificatiu d’humorista, no en va la Universitat d’Oxford el va fer Doctor Honoris Causa; coneixedor del Sud profund i de l’esclavisme; viatger incansable per Estats Units, per Europa, el Mediterrani i l’Orient Mitjà sempre amb els ulls ben oberts per acabar escribint literatura de viatges; articulista sagaç i subtil per trobar la notícia o explicar contes, com ara Vells temps al Mississipí o Vida al Mississipí. Les seves dues grans novel·les el Tom Sawyer, molt autobiogràfica, i el Huckleberry Finn, sobretot aquesta, el varen consolidar com escriptor d’anomenada, no sense passar per les crítiques dels benpensants, fins a ser prohibida per “l’absoluta immoralitat del seu tó”, la seva incomprensió de l’esclavisme el van portar efectivament a alçar el tó, fins al punt de questionar la societat blanca enfront a la dels “nigger”, la negra, amb un llenguatge tan col·loquial que podia semblar ofensiu, sempre depenent de qui ho llegís, es clar. Així les traduccions van resultar, i encara ho són, complicades per la necessitat d’utilitzar paraules “correctes”. La més clara és nigger, que actualment està descartada de la llengua i de l’ús social. Va fer evident el racisme i la vida de les comunitats d’esclaus amb una eina poderosa: la paraula escrita, que queda fixada, i només la censura la pot obviar.

Té molta més obra posterior, menys coneguda, però no menys important, sobretot pel que fa a la crítica literària que exercia amb mà de ferro a diferents diaris i revistes, o a la seva pròpia editorial.

Home polièdric per excel·lència, d’una vida intensa i apassionada va explicar el seu temps i el seu territori, que estimava i coneixia, sense embuts, amb una actitud cívica i compromesa, altra cosa és com l’han entès o assimilat.

Categories
Cinema i sèries

Mark Twain està content

Molt content. Tothom ho ha dit, i ha de ser molt evident perquè només sortir del cinema ja ho vaig pensar per mi mateixa: això és Mark Twain. Més ho ha d’estar encara el director de Mud (2012) Jeff Nichols per la comparació. A Twain el considero un trapella intel·ligent i hàbil, que va saber aprofitar l’abundància descomunal de sensacions que es viuen al Sud dels Estats Units per ajudar als joves a fer-se grans. No en va és un referent dels aforismes poc convenients.

Amb un actor fetitx com és Michael Shannon, aquí li va donar el protagonisme a Matthew McConaughey, i la va encertar. I és que el guió és magnífic pels elements que el componen i cóm els treballa. Un thriller “humanista” on l’acció, el ritme i la sorpresa s’enllacen perfectament. L’originalitat és des d’on es mira l’argument que proposa, aquí està Twain. No vull desvelar res, només diré que és una pel·lícula sobre l’aprenentatge, les segones oportunitats, sobre la necessitat de conquerir la maduresa, sempre. I sempre amb la immensitat pertorbadora del Mississipí. Fang, sí, aigua i vida, també.

Està a Movistar i Filmin.

Categories
Cinema i sèries

Quan una història esdevé la Història

Es tracta de la pel·lícula Sunshine (1999) d’István Szabó, un director hongarès amb una filmografia força espaiada, i amb clàssics com Mephisto o Coronel Redl.

En un format clàssic, pel que fa a la manera d’explicar una història, s’enfronta al repte de portar a la pantalla tot un segle de l’evolució de la societat hongaresa amb un actor, Ralph Fiennes, que fa tres personatges d’una mateixa família al llarg d’aquests cents anys, el segle XX. Com moltes altres pel·lícules, agafa una història familiar i ens presenta tots els esdeveniments que es donaran al llarg del segle passat, però cóm ho fa? Per a mi aquí està la importància: No té por del metratge, dura 3 hores justes; el fil cronológic és lineal, sense experiments, com qui agafa un llibre d’història i segueix l’esdevenir de l’Imperi Austro-Hongarès, millor dit d’una família dins d’aquella maquinària de poder i d’identitat; el fil argumental es veu enriquit pel fet que un mateix actor desenvolupi tres personatges, que representen el llinatge d’aquesta família jueva que mostra sempre les seves pròpies semblances, les millors i les pitjors; d’un detallisme historiogràfic buscat, sembla que lluiti per no caure en la nostalgia, que podria provocar el record dels enormes canvis pels quals Hongria ha passat durant el segle XX.

Una pel·lícula que al seu dia va agradar molt als qui agrada el cinema d’autor, i els acosta a realitats poc conegudes, als qui valoren un esforç ingent, quasi enciclopèdic, per copçar el procès històric d’un temps i d’un país, amb un cinema ben fet i responsable. A l’alçada de les narracions de Joseph Roth, Arthur Schnitzler i tants altres. Desprès l’oblit. Una llàstima.

Categories
Llibres Música

Guarir el desassossec

Imatge ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya)

La Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) publica, des de principis del confinament pel Covid-19, una sèrie de píndoles en forma de breu article, sota el títol Llibres i música en temps de desassossec, on es convida al lector a conèixer diferents suggeriments per a la lectura o l’audició de música, que ajudin a millorar l’estat d’ànim i aportin coneixement en moments difícils i d’incertesa per a tots. Una iniciativa que ha mobilitzat a una part del personal docent i de l’administració a oferir petites finestres cap a la calma, que tant s’enyora.