Categories
Galeries i museus

Surrealisme i disseny

Fins al 7 de juny podem visitar al CaixaForum  l’exposició del Vitra Design Museum: Objectes de Desig: Surrealisme i disseny 1924-2020

Tal i com ens indica la presentació hi podem trobar objectes que ens mostren cóm va ser de fructífera la relació entre el surrealisme, com a moviment artístic innovador  i el sector del disseny. La mostra inclou pintures, fotografies, publicacions, escultures, curts, mobiliari, vestits i objectes diversos.

L’exposició parteix d’un distribuïdor on es projecta un vídeo que va situant al llarg dels anys l’expansió del moviment surrealista. Explica cóm la intervenció dels grans mecenes i col·leccionistes, l’exili d’alguns artistes fugint del feixisme i la bonança econòmica a EEUU van propiciar el consum de les classes mitjanes i la gran producció d’objectes de disseny.

Tot seguit se’ns convida a penetrar en quatre àmbits numerats i identificats amb una il·luminació ben suggestiva:

1  Somnis de modernitat ens acosta al pensament dels primers artistes. Cita la revolució que va suposar el Dadaïsme i el pensament d’André Breton. Hi trobem obres de Dalí, Magritte, de Chirico, Man Ray i Buñuel, entre d’altres.

Màscara i cullera-sabata. Man Ray
1934

2 Imatge i arquetip ens planteja el dilema d’alguns dissenyadors: és més important la funcionalitat dels objectes que el missatge que ens pot transmetre la seva forma? La resposta és evident veient els objectes que han creat…

MAgriTTA. Roberto Matta
1970

3  Surrealisme i erotisme fa referència a la forta sensualitat d’algunes obres surrealistes i posa l’accent en la producció de moltes dones pioneres en l’art i el disseny,  que criticaven amb les seves imatges i objectes els estereotips sexuals. Entre d’altres hi trobem obres de Meret Oppenheim, Dorotea Tanning o Leonor Fini.

Raspall. Meret Oppenheim
Marilyn/Boca. Studio 65 1970
Dos més. Nanda Vigo 1971
Miss Blanche. S. Kuramata 1999
Home-cadira. Ruth Francken
1970
Instal·lació: Habitació 202. Dorothea Tanning
1970

4 El pensament salvatge mostra com l’actitud transgressora i especulativa que va moure els primers surrealistes és encara vigent en l’obra de creadors del segle XXI, que tenen a mà nous materials i eines de producció, com és el cas de la cadira-esbós que es va materialitzant amb el gest del dissenyador que interacciona amb l’impressora 3D.

Cadira esbós. Front
2005
Un lloc incòmode. Alberto de Braud
1992
Porca Misèria! Ingo Mauer
1994
Conjunt nº7 col·lecció Syntopia
2018

Per què us recomanaria l’exposició? Perquè darrere la contradicció que suposa la creació d’objectes poc funcionals, s’amaga la voluntat de despertar en nosaltres una altra visió del que ens envolta, més poètica, farcida d’humor, de desconcert i de la seducció hipnòtica que ens pot provocar el que la nostra raó no pot pair.

Categories
Galeries i museus

Monet. Experiència immersiva

El Centre d’Arts Digitals IDEAL ha inaugurat les seves activitats a Barcelona amb una exposició anomenada Monet: l’experiència immersiva. Aquest és l’equip responsable:

Disseny de producció: Mario Iacampo
Direcció d’art: Mario Iacampo, Orphée Cataldo
Producció executiva: Hamza El Hazar
Cap de Producció: Marco Morelli
Recerca: Arnaud Meulemaester, Serena Badiali, Adeline Dekoninck
Disseny d’Il·luminació i audiovisual: Patrick Bellens, Jellie Keizer
Videografia: Dirty Monitor
Disseny gràfic: Jhon Bowens, Christine Ivanov
Director tècnic de realitat virtual: Giordano Pastorini

El recorregut comença per un passadís on podem llegir informació sobre l’impressionisme i sobre la figura de Claude Monet (1840-1926). És interessant l’explicació que donen sobre la relació entre la fotografia i l’impressionisme

Les composicions dels impressionistes deuen molt a la imatge fotogràfica: enquadraments espontanis, inestables, menys frontals i simètrics que els de la pintura acadèmica, per obtenir una sensació d’immediatesa.

També citen els avenços de la teoria dels colors que tenien en compte els impressionistes quan decidien els colors de la seva paleta. Els impressionistes consideraven que els colors utilitzats per Eugene Delacroix (1798-1863) i els altres pintors romàntics de principis de segle XIX eren massa foscos per als seus propòsits. Van preferir limitar el seu rang més o menys als colors de l’espectre, i van triar, principalment, el groc, el taronja, diferents vermells, el violeta, el blau i el verd. Aquests estaven en línia amb els estudis científics de Chevreul de principis de segle, i amb els estudis de Maxwell, Young i Lambert que havien transformat la química del color. Monet va ser un dels pintors que, seguint aquestes teories, més va saber combinar els colors.

A continuació, passem a una sala quadrada molt gran on es projecta, a les quatre parets i al terra, un audiovisual de 35 minuts molt espectacular sobre l’obra de Monet. L’objectiu és que l’espectador es trobi immers en les diferents pintures. L’efecte és molt vistós. Es van passant les diferents obres seguint un ordre cronològic i agrupant aquelles pintures que tenen més relació entre elles. No es limiten a passar diapositives estàtiques dels quadres, ans al contrari: determinats elements de les pintures, com ocells, insectes, flors o arbres, cobren vida i donen una impressió, mai millor dit, de moviment i realisme màgic.



M’ha semblat una experiència prou atractiva per apreciar els colors i les diferents temàtiques de Monet. Evidentment, no és el mateix que visitar una exposició dels seus quadres, on podríem apreciar, amb detall les seves pinzellades i apreciar els colors reals que va escollir. Però, en canvi, ens dona un visió molt àmplia de les èpoques, projectes i sèries temàtiques de l’artista.

Per acabar, hem passat a una altra sala on, amb unes ulleres de realitat virtual, hem pogut capbussar-nos en vuit quadres del genial pintor.

Categories
Galeries i museus

FineArt 2020. Igualada. Isabel Muñoz

Fotografia Isabel Muñoz. Sèrie Danza cubana, 1995

El Museu de la pell d’Igualada organitza cada any un Festival de fotografia, una cita amb alguns dels millors fotògrafs del moment. La ciutat es bolca en diferents exposicions i actes paral·lels que mostren quin és el moment que viu aquest art a tot l’Estat. Aquí teniu els diferents espais expositius.

El meu gust personal em fa destacar la fotògrafa Isabel Muñoz. Fa anys que la segueixo perquè des del primer dia em va captivar cóm mira, cóm interactua amb l’objecte que fotografia, i des d’on ho fa, sempre són les emocions. Te sèries molt diferents sobre el cos humà, que treballa amb cultures i tradicions diverses, el respecte als animals, la dansa, els gest i el misteri del què o qui te al davant. La seva fotografia és una acte de descobriment, primer, i de coneixement, desprès. Tècnica i necessitat d’explorar són el tàndem perfecte.

En aquesta Entrevista a la 2 de TVE el 2010 explica els orígens, interessos i mètodes de treball. Extreta de la seva web separo la bibliografia.

Fotografies Isabel Muñoz
Categories
Galeries i museus

Perich al Born

Amb motiu del 25 aniversari de la mort de Jaume Perich El Born CCM ha organitzat aquesta exposició amb una part del llegat que la seva família va cedir a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona l’any 1998, format per un fons documental de 7.774 dibuixos originals i documentació personal. Els documents exposats es presenten classificats per anys i també, alguns, per temes.

Així comença l’exposició del Born sobre Jaume Perich en el 25è aniversari de la seva mort

Veiem l’evolució d’aquest magnífic ninotaire, pel que fa al seu estil i també pel que fa als temes que va tractant. Al mig dels seus acudits, ens mostren reproduccions de pàgines de diaris de l’època. D’aquesta manera podem comparar la realitat política de cada moment amb l’evocació que en fa l’artista, sempre amb aquell humor tant genial i sense concessions, eludint moltes vegades, de manera intel·ligent, la censura imperant.

Foto: Toni Vall al Nació Digital

El 1960, a Perich li publiquen per primera vegada un dibuix al número 7 de la revista Pepe Cola. A continuació va publicant, esporàdicament, a revistes tant diverses com La Codorniz, Mata Ratos o Cavall Fort. El 1966 aconsegueix que el diari falangista Solidaridad Nacional publiqui una pàgina del seu humor. Ell mateix explica, en un dels fragments televisius que es poden veure a l’exposició, com s’ho va fer per convèncer el director! El 1967 El Correo Catalán el contracta i allà en Jaume Perich es podrà desenvolupar professionalment.

perichgat

Més tard passarà per La Vanguardia, TelexpresDiari de Barcelona i El Periódico de Catalunya, entre d’altres. També va intervenir d’una manera molt destacada a revistes com Hermano Lobo (cofundador) i Por favor (codirector amb Vàzquez Montalbán) i va col·laborar a Fotogramas, Interviú i El Jueves. I no oblidem el gran èxit que va tenir el seu llibre Autopista de l’any 1970, en plena dictadura!

Veient l’exposició, tot i que ell va morir l’any 1995, ens adonem que molts dels seus acudits encara són molt vigents. I és que, malauradament, no hi ha tantes coses superades del nostre passat recent.

Categories
Galeries i museus

Guerrero Medina

La sala Espais Volart (Ausiàs March, 22) de Barcelona presenta, fins al 24 de maig, una exposició del pintor José Maria Guerrero Medina, anomenada El meu compromís.

Més d’un centenar d’obres protagonitzen l’exposició més important de l’artista feta fins ara. Aquestes 110 obres i 2 mosaics, creats entre 1962 i 2018, ens permeten admirar les diferents etapes de l’artista.

A la primera part, trobem obres de la temàtica titulada Fragments de memòria. Guerrero Medina juga creativament amb les imatges que la memòria li ofereix. Segons Vázquez Montalban, les criatures de Guerrero Medina tenen la musculatura forçada per les seves circumstàncies interiors i exteriors, i les seves distorsions i mutilacions les ha captades el pintor a través d’una dramatització subjectiva de la seva experiència, de la seva memòria.

A continuació trobem les obres que pertanyen a l’anomenat Art-denúncia. Amb un estil marcadament expressionista, els personatges apareixen deformats i mostren angoixa i reivindicació

A la tercera part tenim una sèrie de pintures titulades Exili, que mostren la seva visió de l’exili després de la guerra civil.

Per acabar, veiem una sèrie anomenada Pintant Velázquez. Aquí, Guerrero Medina ha representat, amb olis sobre tela, personatges del quadres de Velázquez, després d’haver fet unes 80 aquarel·les petites sobre mateix tema.

Una exposició molt recomanable.

Categories
Galeries i museus

Chema Madoz

Fotografia Chema Madoz

La Galeria Joan Prats ofereix una gran exposició de fotografia. Gran per l’enorme fotògraf que és Chema Madoz. Amant del blanc i negre i perseverant en tècniques clàssiques o no tant, fa que la poesia de la seva fotografia sigui una barreja infalible de senzillesa minimalista i imaginació, i ambdues poden recordar a surrealistes com René Magritte, que a les seves pintures ens obligava a jugar.

Chema Madoz, aqui teniu la seva bibliografia, també fa alguna cosa similar. El joc de saber relacionar conceptes i objectes. El tractament de la llum, o la disposició d’un objecte damunt del buit, per exemple, ja formen part d’una intenció concreta que arriba a l’espectador obligant-lo a la sorpresa. Els seus seguidors sempre ens preguntem quina doble intenció trobarem de nou. Aquí la localització de la galeria.

Fotografies Chema Madoz

Categories
Galeries i museus

Eduard Malvehy

Lloc: Galeria d’Art El Claustre. Carrer Nou, 8. Girona.
Del 31 de gener al 15 de febrer

 

Eduard Malvehy ha desenvolupat la seva pintura al llarg dels anys sobre dues premisses. La primera és la temàtica. És en el paisatge urbà on sempre ha trobat la permanent i inesgotable font d’inspiració de la seva tasca artística. L’altra premissa, quasi una obsessió, és la recerca de l’estil, d’un estil propi a través del qual expressar la seva creativitat i obtenir del tema escollit quelcom més que la simple representació. L’obra pictòrica de Malvehy és el resultat d’una maduresa aconseguida gràcies a una vocació i a un treball de recerca incessants.

 

Pilar Ordóñez

Categories
Galeries i museus

Barcelona i els Quatre Gats

Il·lustració Museu Nacional d’Art de Catalunya – MNAC

Descripció: Una exposició a la Galeria Gothsland ben representada i millor explicada d’un moment de l’art català que tots coneixem, però que sempre que ens hi tornem a apropar mai ens deixa indiferents pel que realment va respresentar.

Comentaris: La Galeria ha ampliat l’espai considerablement motiu pel qual pot presentar exposicions emblemàtiques. La pàgina web no és gaire explícita en els continguts expositius, millor anar-hi personalment, sempre, però hi podreu comprar el primer volum del catàleg complet de l’obra de Ramon Casas, que la pròpia galeria ha editat recentment.