Etiqueta: Llatinoamèrica

Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Carlos Barral, Julio Cortázar, Josep Maria Castellet

Però, fem una mica d’història. Després del 1939, van néixer algunes editorials amb plena afinitat ideològica amb la dictadura, com Destino i Planeta; altres, com Ariel o Teide, es van vincular a represaliats; un altre grup el van integrar les fundades per exiliats, com Edhasa o Grijalbo que van emprendre el retorn. Edicions 62 o Anagrama van sorgir de la militància antifranquista i van ser les més castigades per la repressió. De les més veteranes, molt poques van sobreviure a la guerra. Tan sols van subsistir Proa, Salvat, Juventud, Gustavo Gili o Barcino. Jaume Vallcorba a Quaderns Crema i Acantilado. Són els anys de l’efervescència editorial. Esther Tusquets també va fundar Lumen. Va ser llavors quan van néixer segells com Edicions 62 (1962) i la seva filial Península (1964), la contracultural Kairós (1964) de Salvador Pániker, l’Anagrama (1969) de Jorge Herralde, la Tusquets (1969) de Beatriz de Moura, la pròpia Barral Editors (1970), La Gaya Ciència (1970) de Rosa Regàs. Els fills dels perdedors de la guerra guanyaven espai i poder social.

Si parlem dels anys 60 i l’eclosió de la literatura llatinoamericana a tot el món, hem de parlar  inequívocament de Barcelona, perquè l’engranatge del fenomen es va coure aquí.Als anys seixanta, Barcelona era la finestra d’Espanya a la resta del món. Una ciutat culta, cosmopolita. Terra abonada per als creadors literaris i per a la indústria del llibre. Aquí van sorgir moltes editorials que van donar oxigen cultural al país, i es va forjar part de l’anomenat boom llatinoamericà que va posar Amèrica Llatina a l’òrbita internacional i a Barcelona al focus de moltes mirades.

Però si hi ha una figura del moment és Carlos Barral. Seix Barral és la responsable d’aquest fenomen … amb permís de Carmen Balcells.

Si bé costa posar-hi una data concreta, d’alguna manera 1967 és el moment més simbòlic del boom barceloní. García Márquez arriba a Barcelona després de publicar Cien años de soledad. A partir d’aquí, Barcelona es converteix en un punt de trobada d’autors, editors i agents.

Tot havia començat a principis dels anys seixanta, i especialment entre 1962 i 1963.

1962: Mario Vargas Llosa guanya el Premi Biblioteca Breve, convocat per l’editorial barcelonina Seix Barral, amb La ciudad y los perros. La novel·la es publica el 1963. Aquest fet és considerat per alguns estudis com un dels moments de consolidació del boom.

1963: apareixen La ciudad y los perros i Rayuela, de Julio Cortázar. Barcelona, a través de Carlos Barral i Seix Barral, comença a tenir un paper fonamental en la difusió europea de la nova narrativa llatinoamericana.

1965: Carmen Balcells i la seva agència barcelonina serà decisiva per internacionalitzar-los. No era pròpiament editora de Seix Barral, sinó agent literària. Va ser fonamental en el boom perquè representava autors com Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, José Donoso i altres, i va treballar estretament amb els editors barcelonins que els volien publicar.

«El meollo del asunto. Todos lo sabíamos: había que pasar por Barcelona», diría  Carlos Fuentes.

Cortázar i García Márquez a casa d’aquest a Barcelona

Carlos Barral formava un equip amb:

Víctor Seix: soci i col·laborador més estret de Barral a Seix Barral. Junts van impulsar la transformació de l’editorial i la seva projecció internacional.

Jaime Salinas: una figura clau de l’equip editorial de Barral. Va participar en el desenvolupament de la Biblioteca Breve i posteriorment dirigiria altres grans editorials.

Joan Petit: director literari i membre del grup d’intel·lectuals que envoltava Barral; també va participar en el jurat del Premi Biblioteca Breve.

Josep Maria Castellet: intel·lectual i assessor literari molt proper a Barral; va tenir un paper important en l’orientació literària de Seix Barral.

Gabriel Ferrater: es va incorporar posteriorment a l’equip de Seix Barral i va exercir funcions editorials i de selecció literària.

Rosa Regàs: també va formar part de l’equip editorial de Seix Barral durant aquesta etapa.

Carlos Barral i Seix Barral van tenir una presència molt important a la Fira del Llibre de Frankfurt, (1) especialment a partir dels anys seixanta. Barral hi anava com a editor i representant de Seix Barral, i la fira li servia per: Presentar i promocionar autors llatinoamericans que publicava a Barcelona; Establir contactes amb editors estrangers i vendre els drets de traducció dels llibres; Buscar autors i noves obres per incorporar al catàleg de Seix Barral; Crear una xarxa internacional que va contribuir a convertir Barcelona en un centre editorial del boom.

Això és especialment important perquè el boom no es va produir només per l’èxit literari dels autors, sinó també gràcies a una estructura editorial i comercial internacional: Barral i Seix Barral amb Carmen Balcells, una incipient agent literària  que amb els anys es convertiria amb la més important de l’Estat, i les fires i contactes internacionals com Frankfurt. La seva funció principal era la d’editor i mediador internacional; alguns autors hi podien assistir, però la venda dels drets i la promoció internacional es feien sobretot a través de l’activitat editorial i de l’Agència.

El fons personal de Carlos Barral es conserva a la Biblioteca de Catalunya des del 2003 a Barcelona. La documentació és propietat de l’Ajuntament de Calafell, que el va adquirir juntament amb la seva biblioteca personal. De consulta pública.

El fons personal de Carmen Balcells està dipositat a l’AGA (Archivo General de la Administración) a Alcalá de Henares, perquè va ser comprat pel Ministerio de Cultura entre el 2010 i el 2015. De consulta pública.

__________________________________

(1) Fira del Llibre de Frankfurt (Frankfurter Buchmesse): la seva història moderna comença el 1949, quan es va celebrar la primera edició després de la Segona Guerra Mundial. Però té un origen molt més antic, vinculat a les fires de llibres que se celebraven a Frankfurt des del segle XV, poc després de la invenció de la impremta.