Títol: Comerás flores
Autora: Lucía Solla Sobral.
Libros del Asteroide, 2025.
He de confessar que aquest llibre m’ha semblat duríssim i dolorosament cert. Ens parla d’unes realitats que viuen milions de dones sotmeses a la pressió social: l’edat, els fracassos amorosos o personals, l’oportunitat de trobar “el millor partit” que apareix de cop i volta… i com, davant d’aquestes pressions, moltes acaben immerses en relacions que les ofeguen, on la violència no és física, però és igualment dolorosa, i es viu amb una por i un dolor constants.
Lucía Solla ens mostra la violència psicològica i verbal: manipulació, control de decisions, minimització d’emocions, fer sentir culpable a l’altra persona, xantatge emocional i aillament del seu entorn. Són actituds que sovint passen desapercebudes des de fora, però que generen un dany profund i constant. La protagonista no acaba de ser conscient del forat en el que està ficada, tot sembla estar en contra. El maltractador va teixint la seva teranyina al voltant de la Marina, aconsegueix aillar-la dels amics, li fa creure que passa massa temps amb ells i que no mereixen la seva estimació. Mostra la seva cara més encantadora a les reunions familiars, la qual cosa impedeix que la família pugui adonar-se de l’infern que ella està passant i puguin ajudar-la a sortir-ne.
Tot això la Lucía Solla ens ho explica amb un llenguatge clar, concís i molt directe, atrevit. Potser no aprofundeix massa en algunes situacions, com, per exemple, el dol per la mort del pare, però no crec que sigui necessari. Amb molt poques paraules es capaç de descriure’ns la situació i els sentiments de dolor de la protagonista. Cada vegada m’agraden més els llibres que, amb molt poques paraules, són capaços de fer-nos sentir i compartir sentiments amb els protagonistes.
Un llibre de lectura molt fàcil. Una novel·la sobre les diferents cares de l’amor i els perillosos miratges de les relacions desiguals, que ens fan oblidar tot allò que ens definia fins a perdre totalment la identitat pròpia.
“Una escritora que tiene todo lo que hay que tener: técnica y sensibilidad, rigor y frescura, crudeza y lirismo, conocimiento e intuición” Marta Jiménez Serrano.
Divuitena edició.
Premi “El Ojo Crítico de Narrativa” 2025
Premi “Cálamo Mejor Libro del Año”
Gaudir la Cultura 