Autor: Mercè Bausili

Augusta Ada Byron King, comtessa de Lovelace, és la primera programadora en la història dels ordinadors. Matemàtica, va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d’una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials. Filla de Lord Byron, visionària victoriana, gràcies a la seva imaginació, a la seva capacitat per veure més enllà de la realitat immediata, Ada va ser capaç de desenvolupar diversos conceptes que actualment es consideren visionaris. El més cèlebre es refereix al funcionament del que avui es coneix com a algorisme informàtic. Ada va prendre com a exemple els números de Bernoulli (una sèrie infinita que juga un paper important en la teoria dels números) per descriure, per mitjà d’un diagrama, les operacions que la màquina de Babbage hauria de fer per calcular-los.

10 de desembre de 1815, Londres, Regne Unit

27 de novembre de 1852, Marylebone, Londres, Regne Unit

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Va ser una astrònoma estatunidenca que va desobrir el cometa 1847 VI (denominació moderna C/1847 T1) que més tard es va conéixer com el “Miss Mitchell’s Comet” en honor seu. Mitchell va publicar un avís del seu descobriment, sota el nom del seu pare, a la revista Silliman’s Journal el mes de gener de 1848. El mes següent, va presentar els càlculs de l’òrbita del cometa, assegurant així que ella n’era la descobridora original. Va ser la primera dona americana que es va dedicar professionalment a l’astronomia.

1 d’agost de 1818, Nantucket, Massachusetts, Estats Units

28 de juny de 1889, Lynn, Massachusetts, Estats Units

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Infermera, estadística i reformadora social britànica, considerada la mare de la infermeria moderna i la creadora del seu primer model conceptual.

El 1860 va fundar el primer programa oficial de formació d’infermeres, l’Escola Nightingale per Infermeres. La missió de l’escola era de preparar infermeres per treballar en hospitals, assistir els menys benestants, i ensenyar. Es pretenia que els estudiants tinguessin cura dels malalts al domicili, un enfocament que encara avui és avançat. L‘aportació més important, però, va ser el seu paper en la fundació de la moderna professió d’infermeria, i la seva obra constituí un exemple de compassió, dedicació a la cura del pacient i a l’administració hospitalària diligent i curosa.

2 de maig de 1820, Florència, Itàlia

13 d’agost de 1910, Mayfair, Londres

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Cirurgiana estatunidenca, cèlebre per ser l’única dona que ha rebut la Medalla d’Honor, la màxima condecoració militar del seu país. Destaca també per la seva militància activa dins el sufragisme i diversos moviments civils. Defensora de reformar el vestuari de les dones. Considerava que les cotilles eren dolentes per a la salud i els vestits voluminosos poc pràctics per moure’s i per a la revisió mèdica de la dona. Va ser empresonada diverses vegades per vestir com un home, cosa que reivindicava com una necessitat cap a la comoditat

26 de novembre de 1832, Oswego, Nova York, Estats Units

21 de febrer de 1919, Oswego, Nova York, Estats Units

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Sofia Guadalupe Pérez Casanova de Dolsławski va ser una poeta, novel·lista i periodista i la primera espanyola que es va convertir en corresponsal permanent en un país estranger i corresponsal de guerra. Va ser una dona culta, molt coneguda en els ambients literaris de l’època.

Va ser la primera espanyola corresponsal permanent en un país estranger i corresponsal de guerra. Casada amb el filòsof polonès Vicente Lutoslawski. A la seva feina va destacar el perfil humà de les seves cròniques a Polònia i Rússia en què narrava el patiment de la població civil durant les guerres que va cobrir, a les quals s’afegia el valor literari. La seva activitat per tot Europa li va permetre viure esdeveniments com la lluita de les sufragistes a Anglaterra, el desenvolupament del sindicalisme, la formació del Partit Bolxevic a la Rússia tsarista, la Primera i la Segona Guerra Mundial a més de la persecució dels jueus pel règim nazi al gueto de Varsòvia. Va col·laborar en diaris com ABC, L’Època, El Liberal, L’Imparcial de Madrid; a la revista Galícia, a altres publicacions gallegues i a premsa internacional, com la Gazeta Polska i el New York Times.

30 de setembre de 1861, La Corunya

16 de gener de 1958, Poznan, Polònia

Enllaç

Bibliografia i Conferència

Va ser una ciclista italiana, la primera dona que va competir en carreres d’homes com la Volta a Llombardia 1917, 1918 o el Giro d’Itàlia de 1924. És una de les pioneres de la participació femenina a l’esport.

Es va especular que per fer callar les fortes crítiques desfermades, l’organització es va veure forçada a desqualificar-la, ja que en aquella època, no estava ben vist que una dona competís contra homes. De fet, els anys següents se li va prohibir la participació. Va entrar així a la història la que ha estat la primera i única dona a competir al costat dels homes en una de les tres grans proves mundials.

Després es va dedicar a organitzar carreres d’exhibició per diferents països d’Europa. El 1938 va establir un nou Rècord de L’Hora que no va ser superat fins al 1955. El seu llegat, fins avui, ha estat etern, ja que ha estat l’única dona que ha pogut participar al Giro d’Itàlia.

16 de març de 1891, Castelfranco Emilia, Itàlia

13 de setembre de 1959, Milà, Itàlia

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Ana María Gómez González, més coneguda pel seu pseudònim Maruja Mallo fou una pintora surrealista gallega. Fou considerada una musa de la Generació del 27, caracteritzada per la independència i pel protagonisme aconseguit per les dones en les arts plàstiques, en la qual també s’hi afegeixen les artistes Soledad Martínez, Ángeles Santos i Remedios Varo. Molt apreciada la seva obra en vida i activa durants els anys 30 i la Segona República, el 1939 inicia l’exili cap a Argentina que duraria 25 anys. Sempre va ser una artista molt reconeguda internacionalment.

5 de gener de 1902, Viveiro, Lugo

6 de febrer de 1995, Madrid

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Antonia Louisa Brico va ser una pianista i directora d’orquestra neerlandesa de renom, pionera el món de la música. Exemple per a molts de superació i persevera.nça, va ser la primera dona a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Berlín i l’Orquestra Filharmònica de Nova York. Pel món de música era un autèntic escàndol que els homes toquessin sota la batuta i la mà d’una dona. La mateixa Eleanor Roosevelt va animar la seva proposta de crear una orquestra únicament de dones, com una manera de reivindicar els drets de poder participar en tots els aspectes de la música.

26 de juny de 1902, Rotterdam, Països Baixos

3 d’agost de 1989, Denver, Colorado, Estats Units

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Amparo Poch y Gascón fou una metgessa, periodista i anarcofeminista aragonesa. Durant la Guerra civil espanyola, la ministra de Sanitat Frederica Montseny la nomenà Directora d’Assistència Social i, des d’aquest càrrec, va organitzar a Barcelona l’acolliment de nens refugiats en Granges-Escola amb un pla pedagògic elaborat per ella. El 1937 fou nomenada novament directora del Casal de la Dona Treballadora de Barcelona.El 1939 s’exilià a França i s’establí a Tolosa de Llenguadoc, on va dirigir l’Hospital Varsòvia. Allí va curar nombrosos guerrillers espanyols procedents dels camps de concentració

15 d’octubre de 1902, Saragossa

15 d’abril de 1968, Tolosa, França

Enllaç

Bibliografia i Filmografia

Va ser una militar nord-americana, amb grau d’almirall i una autèntica pionera en el món de la informàtica. Va ser la primera programadora que va utilitzar el Mark I i també la inventora del concepte de compilador d’un llenguatge de programació.

Ha passat a la història de la informàtica, però, com la inventora del llenguatge de programació COBOL, un llenguatge d’alt nivell de compilació, especialment pensat per facilitar el desenvolupament de programes d’ordinador per gent sense coneixements específics d’informàtica.

9 de desembre de 1906, Nova York, Nova York, Estats Units

1 de gener de 1992, Comtat d’Arlington, Virgínia, Estats Units

Enllaç

Bibliografia i Filmografia