Wangari Maathai va ser una activista política i ecologista kenyana, d’ètnia kikuyu. El 2004 va rebre el Premi Nobel de la Pau per “les seves contribucions al desenvolupament sostenible, a la democràcia i a la pau”. Li deien la dona arbre per la labor que va fer en favor de l’ecologisme i la conservació de la vida, i encara més per posar en valor la vàlua de la dona africana, en particular.
1 d’abril de 1940, Ihithe, Kenya
25 de setembre de 2011, Nairobi, Kenya
Margaret D. H. Keane és una artista nord-americana coneguda per les seves pintures de subjectes amb grans ulls. Pinta sobretot dones, nens o animals a l’oli o tècnica mixta. L’obra va aconseguir un èxit comercial gràcies a reproduccions econòmiques en gravats, plats i tasses. Aquesta gran comercialització li ha restat valor artístic, però li ha donat una gran popularitat entre el gran públic. Aquests grans ulls són la seva marca.
15 de setembre de 1927 (edat: 94 anys), Nashville, Tennessee, Estats Units
Vivian Maier va ser una fotògrafa estatunidenca. La seva obra, especialment focalitzada en la vida quotidiana del carrer, va causar una enorme repercussió gràcies a col·leccionistes nord-americans i, avui dia, l’autora ha obtingut una gran popularitat entre el públic i la crítica a nivell internacional. Va ser descoberta tard, el 2007 per John Maloof que va comprar els negatius a un drapaire perquè vollia fer un reportatge sobre Chicago. Diuen que a ella no li hauria agradat gens.
1 de febrer de 1926, Nova York, Nova York, Estats Units
21 d’abril de 2009, Oak Park, Illinois, Estats Units
Aquest proper 8 de març seguim celebrant el dia de la dona, i ens seguim repetint consignes, i seguim reivindicant drets i reconeixements que haurien de ser obvis, però es veu que no, que cal insistir, i sobretot que cal educar, i molt.
He preparat una petita llista de dones, podria ser molt més extensa, que les persones no enteses en certes matèries crec que no coneixem, o molt de passada. Dones de tots els àmbits i condicions que es van esforçar en allò que creien i les empenyia a viure. Evidentment la llista és breu, i afortunadament, ja no contempla algunes de les que els darrers anys hem anat descobrint, també perquè han estat motiu de biografies, estudis, novel·lles, pel·lícules…, noms com: Hipàcia d’Alexandria, Dhuoda de Septimània, Sofonisba Anguissola, Artemisia Gentileschi, Cosima Liszt, Clara (Schumann) Wieck, Berthe Morrisot, Camille Claudel, Lou Andreas-Salomé, i tantes i tantes altres dones artistes, escriptores, científiques, activistes, … Com dic, la tria d’avui encara podria ser més llarga, llarguíssima, l’anonimat de moltes d’elles és una vergonya, entre altres coses, dels diferents i delirants sistemes educatius. Preneu-la només com un testimoni, i disculpeu les absències que hi desitjarieu haver trobat.
Us proposo que entreu a cada un dels noms de les imatges, el qual està una mica més ampliat amb un breu resum i enllaçat amb una pàgina que m’ha semblat que en parla amb prou claredat. Està organitzat cronològicament i cada encapçalament indica la professió o activitat i l’època de la biografiada. Hi ha també un parell d’enllaços a la bibliografia i filmografia, si existeix, encara que sigui un documental, o un curt sobre el personatge.
Finalment adjunto un document fet per l’Institut Català de les Dones: Elles, 65 dones oblidades de la història publicat el 2017. I la pàgina del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, de l’exposició que es pot visitar fins desembre de 2022 (In)visibles i (O)cultes
Alice Guy-Blaché, directora de cinema francesa, històricament va ser la primera persona a tot el món a exercir aquest ofici, i inventora de la ficció cinematogràfica i del cinema narratiu. Va ser pionera en la inclusió dels efectes especials, usant tècniques de màscara de doble exposició i filmant seqüències en retrocés i va utilitzar els estudis Gaumont, per a les seves realitzacions, i el 1910 va fundar la seva pròpia companyia de producció cinematogràfica, Solax Company. El seu èxit va ser aclaparador i li va permetre invertir i crear un estudi a Fort Lee (Nova Jersey), que es va convertir a la dècada de 1910 en un lloc important al món del cinema.
1 de juliol de 1873, Saint-Mandé, França
24 de març de 1968, Wayne, Nova Jersey, Estats Units
Mileva Marić va ser una matemàtica sèrbia, i la primera dona d’Albert Einstein. L’abast de les seves contribucions a l’obra d’Einstein és encara una qüestió controvertida. Havia desenvolupat investigacions sobre la teoria dels números, càlcul diferencial i integral, funcions el·líptiques, teoria de la calor i electrodinàmica.
La història de Mileva Marić (i la de la història de la ciència) es va agitar quan, a finals dels anys vuitanta, van sortir a la llum 43 cartes que ella i Einstein havien intercanviat al llarg de la seva relació. Els experts es van sorprendre en veure que, a les cartes, tant Albert com Mileva parlaven de “el nostre treball”, “el nostre article” o “el nostre punt de vista” quan feien referència a les investigacions que Einstein publicaria temps després. En una carta de 1901, el propi físic es va referir a “la nostra teoria del moviment relatiu” i, en una altra, Mileva deia a una amiga “fa poc hem acabat un treball que farà mundialment famós el meu marit”. Va ser llavors quan va esclatar el debat sobre la possible coautoria de Marić a l’obra d’Einstein.
19 de desembre de 1875, Titel, Sèrbia
4 d’agost de 1948, Zuric, Suïssa
Lise Meitner fou una física austríaca d’origen jueu, nacionalitzada sueca. Estudià la radioactivitat i la física nuclear i tingué un paper clau en el descobriment i explicació de la fissió nuclear, juntament amb el seu col·lega Otto Hahn. Lise Meitner, l’única dona que té un element a la taula periòdica en honor seu: el meitneri. A més, va ser la segona dona a aconseguir un doctorat en física a la Universitat de Viena, la primera de tot Alemanya a aconseguir el lloc de professora titular de física a la Universitat de Berlín i la primera investigadora a integrar l’Acadèmia Austríaca de Ciències.
7 de novembre de 1878, Viena, Àustria
27 d’octubre de 1968, Cambridge, Regne Unit
Helen Adams Keller fou una activista, escriptora i professora nord-americana sordcega. Va ser la primera persona sordcega a obtenir una llicenciatura universitària. De petita coneix una peça fonamental a la seva vida: Anne Sullivan, una jove de 20 anys amb discapacitat visual que havia vist classes a l’Institut Perkins per a Cecs. El director d’aquesta entitat va sol·licitar a Anne per ser la instructora de la petita Helen.Els nens aprenen el llenguatge imitant les paraules que escolten i després, gràcies a converses coherents, comença a estimular-se la seva intel·ligència i així saben el veritable significat del que diuen. Per a un nen sord, el procés d’aprenentatge no podia funcionar de la mateixa manera, havia d’aprendre directament allò que significava cada paraula nova i el sentiment que aquesta produïa.
27 de juny de 1880, Tuscumbia, Alabama, Estats Units
1 de juny de 1968, Easton, Connecticut, Estats Units
Augusta Ada Byron King, comtessa de Lovelace, és la primera programadora en la història dels ordinadors. Matemàtica, va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d’una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials. Filla de Lord Byron, visionària victoriana, gràcies a la seva imaginació, a la seva capacitat per veure més enllà de la realitat immediata, Ada va ser capaç de desenvolupar diversos conceptes que actualment es consideren visionaris. El més cèlebre es refereix al funcionament del que avui es coneix com a algorisme informàtic. Ada va prendre com a exemple els números de Bernoulli (una sèrie infinita que juga un paper important en la teoria dels números) per descriure, per mitjà d’un diagrama, les operacions que la màquina de Babbage hauria de fer per calcular-los.
10 de desembre de 1815, Londres, Regne Unit
27 de novembre de 1852, Marylebone, Londres, Regne Unit
Va ser una astrònoma estatunidenca que va desobrir el cometa 1847 VI (denominació moderna C/1847 T1) que més tard es va conéixer com el “Miss Mitchell’s Comet” en honor seu. Mitchell va publicar un avís del seu descobriment, sota el nom del seu pare, a la revista Silliman’s Journal el mes de gener de 1848. El mes següent, va presentar els càlculs de l’òrbita del cometa, assegurant així que ella n’era la descobridora original. Va ser la primera dona americana que es va dedicar professionalment a l’astronomia.
1 d’agost de 1818, Nantucket, Massachusetts, Estats Units
28 de juny de 1889, Lynn, Massachusetts, Estats Units
Gaudir la Cultura 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.