Categories
Viatges i itineraris

Visita a Girona

Vista general de les cases del riu Onyar. Fotografia Joan Solé Camardons

El passat dia 12 de març del 2020, el grup “gaudirlacultura.com” va fer el seu segon viatge i vam visitar la ciutat de Girona. Ens vam desplaçar amb l’Ave, des de Barcelona, anar i tornar el mateix dia, i tot el recorregut el vam poder fer a peu.

Sortida de Barcelona a les 9:55h, arribada a Girona a les 10:34h.

Vam començar la ruta visitant la Plaça del Mercat i el Mercat del Lleó. De camí al Mercat vam poder admirar el Tors de Venus, de l’Arístides Mallol i alguns dels edificis que l’arquitecte noucentiste Rafael Masó va dissenyar a la ciutat. Al passar per l’Antic Hospital de Santa Caterina vam veure el Pati de les Magnòlies, bonic escenari de concerts i representacions de teatre durant els mesos d’estiu i el Festival Temporada Alta.

Col·lage realitzat amb fotografies de diferents integrants del grup.

A continuació vam enfilar cap el camí de la Muralla, on vam poder tenir les primeres vistes generals de la ciutat, per anar-nos adreçant cap al nucli del Barri Vell. Aquest passeig per la Muralla ens va permetre endinsar-nos a Girona d’una manera diferent, ja que molts de nosaltres ja coneixíem Girona.

Passejant la Muralla. Fotografia Pep Bujosa

Vam deixar la muralla per la sortida del Jardí dels Alemanys i seguidament, després de visitar el Jardí de la Francesa, vam rodejar la Catedral per anar a parar a

Jardí de la Francesa. Fotografia Pilar Ordóñez

la Plaça dels Apòstols i arribar a l’escalinata de la Catedral, tot rememorant les escenes de la mítica sèrie Joc de Trons que varen ser rodades en aquestes escales (clicant aquí podreu veure la imatge que us comentava, on es veu que els edificis del davant de l’escalinata varen ser substituïts per una sortida al mar). A continuació vam visitar la Catedral (amb la nau gòtica única més ampla del món), el seu Tresor, el Tapís de la Creació i el magnífic claustre romànic.

Claustre Catedral de Girona. Foto Pilar Ordóñez. Façana i escalinata Catedral de Girona. Foto Montserrat Fernández.

Després d’una parada tècnica per fer les fotos corresponents i contemplar l’edifici de la Pia Almoina, ens vam adreçar cap a la Plaça dels Lledoners, el Mirador dels Maristes i, passejant per bonics i tranquils carrers empedrats, vam arribar fins a les escales de Sant Martí. Des d’allà vam començar el recorregut per un dels carrers més emblemàtics de Girona, el carrer de la Força, que recorre el nucli del que va ser el Call jueu i que ens va portar novament a l’escalinata de la Catedral, des d’on van encaminar-nos cap als Banys Àrabs, Plaça dels Jurats, Església de Sant Pere de Galligants, que afortunadament varem poder visitar el seu meravellós claustre romànic, i Església de Sant Nicolau.

Passant pel carrer de les Mosques, vam arribar al Cul de la Lleona (no li vam poder fer el petó corresponent perquè estava vallada pel tema del coronavirus) i, creuant el riu Onyar, vam poder gaudir de prop de la vista de les típiques façanes de colors de les cases arran de riu, i vam arribar a la Plaça de la Independència, a on vam poder disfrutar d’un merescut descans i d’un bon dinar sota els arcs, amb vistes a la plaça. (Restaurant La Riba, menú 19,80 Euros)

Dinar del grup. Fotografia Pep Bujosa

La parada per dinar va ser llarga i potser varem deixar de visitar algunes coses que m’hagués agradat ensenyar-vos, però l’ambient era molt agradable i gaudir és una part molt important del nostre grup. Com a continuació de la nostra visita, vam tornar a creuar el riu Onyar, aquest cop pel Pont de Sant Agustí, i vam enfilar el carrer de les Ballesteries per arribar a la Pujada de Sant Feliu i visitar l‘Església de Sant Feliu, on vam poder veure la tomba de Sant Narcís, patró de la ciutat.

Façana Església de Sant Feliu. Fotografia Montserrat Fernández

Creuant pel Pont d’en Gómez, vam tornar a la Plaça de la Independència per recórrer el carrer de Santa Clara (Rocambolesc, gelateria d’en Jordi Roca, el petit dels Germans Roca) i passejar pel Pont de les Peixateries Velles (Pont de l’Eiffel) fins a la Rambla de la Llibertat, carrer Ciutadans i Plaça del Vi (seu de l’Ajuntament de Girona).

Des d’allà, vam enfilar cap a Plaça Catalunya, passant pel Pont de Pedra (Pont d’Isabel II) per veure el local que els Germans Roca han inaugurat recentment, dedicat a la fabricació de xocolata, Casa Cacao, i vam començar a fer, de mica en mica, el camí de tornada cap a l’estació de l’Ave, mentre s’anava fent fosc i ens acomiadàvem de la Catedral, ja il·luminada, que presideix la vida de la ciutat. Les notícies que ens anaven arribant pels mòbils ja feien presagiar tot el que malauradament ha acabat succeïnt.

Col·lage realitzat amb fotografies de diferents integrants del grup

Sortida de Girona a les 19:56h, arribada a Barcelona a les 20:34h.

Categories
Viatges i itineraris

Visita a Besalú

Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa. Com el seu origen indica, Bisuldunum era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. Gaudeix d’una bona comunicació en trobar-se en la cruïlla entre 3 comarques i està a 35 Km de Girona i 15 de Banyoles, per la qual cosa la visita es pot fer com a complement de qualsevol de les altres dues.

La població de Besalú va començar a tenir importància com a capital de comtat independent després de la mort de Guifré el Pelós, tot i que va perdre aquesta condició arran de la mort de Bernat III, gendre de Ramon Berenguer III, per manca de descendència.

L’origen de la ciutat cal cercar-lo en el castell, documentat ja des del segle X i situat al cim d’un turó. L’any 1966 el poble va ser declarat Conjunt historicartístic Nacional pel seu gran valor arquitectònic, ja que acull un dels llegats monumentals més notables de l’època medieval catalana.

El municipi, situat a 150 m sobre el nivell del mar, té una extensió total de 4,81 Km2 i un cens de 2.450 habitants.

La imatge més representativa de Besalú és el seu Pont Vell.

Tot i que ha estat reconstruit en diverses ocasions al llarg del temps, les primeres referències històriques daten del segle XI (a l’any 1075 s’esmenta documentalment). Aquest pont format per set arcades, de caracterìstica forma angular a causa de l’assentament dels pilars sobre les pedres del riu Fluvià, fa 105 m de llargada, i amb torre inclosa, uns 30 m d’alt. Va ser volat parcialment durant la Guerra Civil (any 1939) i reconstruït posteriorment en els anys seixanta del segle XX, per l’arquitecte Pons Sorolla sota els auspicis de la Direcció General d’Arquitectura.

Cúria Reial

Edifici notable d’arquitectura civil del segle XII, construit parcialment sobre la riera del Ganganell. A principis del segle XI va pertànyer al llinatge jueu dels Astruc. A mitjan segle XIV hi va fixar residència Bernat Cavaller que actuava com a batlle comtal i possiblement com a veguer. D’aquest fet s’originà el nom popular que encara designa l’edifici. D’aquesta época daten algunes reformes com l’escala del pati i la sala gòtica.

Monestir de Sant Pere

Monestir de Sant Pere. Besalú. Fotografia Pilar Ordóñez

Del monestir original només se n’ha conservat l’església. Aquest temple, que destaca per la seva grandiositat, va ser fundat l’any 977 pel comte bisbe Miró i consagrat pel comte més important de la història local: Bernat I, conegut amb el sobrenom de Tallaferro. La façana té un finestral molt singular en el qual s’aprecien les figures de dos lleons, símbol de la força, el poder i la protecció que oferia l’Església enfront del mal i el paganisme.

Hospital de Sant Julià

Detall capitell Hospital de Sant Julià. Besalú. Fotografia Pilar Ordóñez

L’edifici conserva la façana exterior, datada del segle XII i formada per sis arquivoltes i quatre capitells, dos dels quals representen figures animals. L’hospital fou construït pels comtes de Besalú per atendre els pelegrins que arribaven a la localitat, però els monjos del cenobi de Sant Pere en posseïen la jurisdicció exclusiva.

Altres llocs d’interès a Besalú són el Museu de Miniatures i Microminiatures i la Sinagoga. Però, sobretot, jo us aconsello perdre-us pels carrerons estrets i empedrats i gaudir de l’atmòsfera que s’hi respira, si teniu la sort de passejar-hi en un dia en el que no hi hagi massa visitants. Trobareu racons preciosos.

Besalú. Fotografia Pilar Ordóñez
Besalú. Fotografia Pilar Ordóñez
Besalú. Fotografia Pilar Ordóñez

Curiositats:

Les cadires del carrer Rocafort. L’any 1994 un grup de joves artistes escultors gironins i també italians van conviure a Besalú durant una setmana i van deixar art als carrers de la vila. Podeu trobar algunes cadires formant part de vàries façanes d’aquest carrer.

A Besalú hi va morir i hi es enterrat l’avi Siset (Narcís Llansa i Tubau), qui inspirà la cancó L’Estaca, de Lluis Llach. Havia estat regidor per ERC a l’Ajuntament de Besalú durant la República, per la qual cosa patí repressions en la postguerra.

Categories
Restaurants i gastronomia Viatges i itineraris

Barcelona, Oliana, Peramola, Coll de Nargó, Alinyà, Cambrils i Solsona

Itinerari: Aquest fou el primer viatge del grup Gaudir la Cultura. Sortint de Barcelona vam veure, viure i gaudir amb la natura, la gastronomia i la bona gent de la sotscomarca d’Oliana i el Solsonès.

Mitjà de transport: Un microbus amb 14 persones. Preu ajustat. Molt còmode. 

8 h Barcelona: Sortida 1. Plaça Catalunya 21, davant de Hard Rock Café

10h Oliana esmorzar de pagès a Cal Petit (9 €) Hotel restaurant regentat per la família Esteve, germà d’Isidre Esteve pilot de motos i de raids. Oliana és una terra de pilots de motocros, trial i enduro des dels anys 60.

Roc de Rumbau o Roca del Moros. Imatge de Simon Carter.

Oliana la meca de l’escalada d’alta dificultat. Roc de Rumbau o Roca dels Moros. 

La Plaça del Lledoner

M’agrada ser, no ve mai d’una estona,
pels volts i la plaça del Lledoner:
si m’ho pregunto no sé dir què té,
només li sé bo de tant que me’n dóna.

En hores de llum, l’oreig en vaivé,
convida de seure al banc de l’espona:
s’encerclen les muntanyes en corona,
espleta el pla de l’horta fetiller.

Batec en el temps del cor d’Oliana,
quanta bonança reposa al faldar!;
amiga l’acompanya la campana,

amic cada edifici del llindar…
Respira inalterable el clos, n’emana,
un gràcil flux pairal d’escalf humà.

Grup “Gaudir la Cultura” a Oliana

11 h Peramola breu parada. Els carrers de Peramola. Petit poble a l’altra banda del riu Segre. Carrers petits i endreçats. Vista de l’horta d’Oliana i de tota la sotscomarca.

Gairebé tot el grup “Gaudir la Cultura a la Plaça de Peramola

Fora del terme de Peramola hi ha Can Boix hotel restaurant que segons Martí Pol que hi anava sovint és “Una mena de cel a la terra”. 

12 h Coll de Nargó. Església de Sant Climent de Coll de Nargó d’arquitectura romanicollombarda  i campanar preromànic. Petita joia romànica, poc coneguda.

Esglèsia de Sant Climent de Coll de Nargó

13 h Alinyà. La Rectoria. Muntanya d’Alinyà: Pastures, rius, boscos, cims, penya-segats i tarteres formen un conjunt d’una excepcional riquesa ecològica i paisatgística, on la gran fauna pirinenca viu en harmonia amb la població local. Si us agraden les aus i els voltors, n’hi ha a centenars. 

Alinyà, des de la Rectoria.

14 h Cambrils dels Pirineus Restaurant Ca l’Agustí dinar (11 €) Cuina tradicional i carn a la brasa. Bo i barat amb piscina inclosa.

17 h Solsona visita guiada. (10 €) La visita inclou un recorregut per dins el nucli emmurallat de Solsona, passant pels principals carrers i places, explicant anècdotes i la història dels edificis senyorials. La visita a la catedral es fa com a part de la visita al nucli emmurallat, i inclou la ruta interpretativa del temple i del claustre. 

La visita també inclou el quarto dels gegants, espai on es poden conèixer els gegants i capgrossos de la Festa Major de Solsona i els diferents elements patrimonials de la festa. L’alcalde de Solsona, fill d’Oliana ens ha donat la benvinguda. Els solsonins són molt de la gresca i catalanistes. El seu Carnestoltes és molt sonat!

19 h Sortida de Solsona cap a Barcelona

20.30 h Barcelona (aprox)

  • Microbus: preu per persona (55 €)  
  • Esmorzar d’embotits: Cal Petit (9 €)
  • Dinar: Ca l’Agustí menú (11 €)
  • Guia turístic a Solsona una hora i mitja: 10 €

Més imatges d’Oliana, Peramola, Coll de Nargó i Alinyà aquí

Categories
Viatges i itineraris

Pot un país explicar-se a partir dels seus jardins? (I)

Doncs sí. A la Gran Bretanya s’exten una immensa estora per tot el territori adornada per nombrosos indrets, la història dels quals pot explicar els canvis que la societat ha experimentat al llarg dels anys; alguns molt antics, altres més recents, tots ells són espais que els ciutadans s’han fet seus, per a l’oci familiar, esportiu, horticultor, etc. Són llocs patrimonials des del punt de vista arquitectònic i ambiental, a vegades agrícola i ramader, i artístic, sempre. Institucions públiques i privades vetllen perquè aquesta enorme riquesa, que la tradició els ha llegat, no es malbarati i formi part de la vida quotidiana i dels hàbits de les persones. L’enorme implicació de la població amb institucions com el National Trust així ho demostren. La incoporació de nous espais, la cura i el manteniment són uns dels seus objectius.

Tot i la industrialització a les grans ciutats britàniques, aquesta no va provocar que el camp s’abandonés. Es va seguir amb els negocis propis del camp, la caça i una vida pública i privada que es complementava amb la de la ciutat. Estimar el camp no era sinònim de no voler abraçar el progrès, al contrari, era un afegit. Fins i tot es va desenvolupar una indumentària propia per a l’ocasió, una gastronomia, una manera de viure el temps lliure, que han arribat fins els nostres dies. La literatura i la pintura ens han deixat un enorme llegat que explica perfectament cóm era la vida entre la ciutat i el camp. Llegir Jane Austen i contemplar quadres de John Constable ens hi poden ajudar. Tots els seguidors de sèries de la BBC, com Downton Abbey saben del que estic parlant.

L’anomenat jardí anglès, en contraposició al francès, es comença a conrear de forma extensiva al segle XVII per les classes més adinerades, i busca bàsicament la imitació de la Natura en el seu estat natural, per això volen que no es vegi la mà de l’home, que hi és, i com hi és! Així adaptarà rius, llacs, accidents del terreny i vegetació, fet que permetrà que els elements creixin en llibertat.

A partir del Renaixement, sobretot a França, s’havien “construit” jardins que buscaven la “perfecció” dels palaus que tenien que embellir. Pels anglesos això era sinònim d’artificialitat, de massa formalitat i del domini de la Natura. Així doncs, van fugir de les plantes i dels camins geomètrics, per introduir un cert descontrol natural. Era l’època de l’Absolutisme francès que Anglaterra tant va combatre.

Els jardiners anglesos van beure d’autors com Virgili i Ovidi i de molts dibuixos que representaven l’Antigüitat. I van acabar dissenyant una Natura no domesticada, on la combinació de plantes, de mides i de colors no era gens aleatòria, Aquest fingit desordre no era més que voler representar l’emancipació de l’absolutisme monàrquic, fins i tot el revolucionaris francesos en serien uns admiradors. Amb el temps i l’extensió de l’Imperi van arribar plantes que ara conviuen amb les autòctones i fan d’aquests jardins autèntiques col·leccions botàniques.

Aquí deixo enllaços a diferents d’aquests llocs, on s’hi pot comprovar més extensament això que només he apuntat, resultat dels viatges preparats per Viatges Bomarzo, especialista en viatges a jardins històrics d’arreu. També organitza, amb els Amics del Jardí Botànic, el cicle Cinema i Jardi a la Filmoteca de Catalunya.

Algunes pel·lícules amb jardins:

Bienvenido Mister Chance (1979)

El contrato del dibujante (1982)

Eduardo Manostijeras (1990)

Tous les matins du monde (1991)

Orlando (1992)

El jardín secreto (1993)

El jardín de la alegría (2000)

La pasión del rey (2000)

Vatel (2000)

El ladrón de orquídeas (2002)

Bajo el sol de la Toscana (2004)

Memorias de una geisha (2005)

Orgullo y prejuicio (2005)

Maria Antonieta (2006)

Un buen año (2006)

Conversaciones con mi jardinero (2007)

A Little Chaos (2014)

El maravilloso jardín secreto de Bella Brown (2016)

La gaviota (2018)

La favorita (2018)

Viaje a Nara (2018)

Downton Abbey (2019)

_____________________________

Bath (Somerset)

Blenheim Palace (Oxfordshire)

Bristol (Avon)

Hestercombe (Somerset)

Hidcote (Gloucestershire)

Iford Manor (Wiltshire)

Oxford (Oxfordshire)

Painswick (Gloucestershire)

Stourhead (Wiltshire)

Tyntesfield (Somerset)

Wells (Somerset)

______________________

Un altre recorregut que també ens ho explicarà, i molt bé, serà el de Cornualla. Allà, entre pescadors i pirates, mines i tempestes furibundes, contrabandistes i escriptores de novel·la negra, i en companyia de Poldark arribarem fins el Land’s End. Un altre dia.

Categories
Viatges i itineraris

La Torre de les Aigües del Besòs

Descripció: Aquesta construcció emblemàtica de més de 60 metres i 300 esglaons (va ser durant un temps un del punts més alts de Barcelona). La Torre de les Aigües va ser obra de l’arquitecte modernista Pere Falqués, que també va dissenyar el populars bancs-fanals amb trencadís del Passeig de Gràcia; i l’encàrrec fou de l’industrial Xavier Camps, que es va proposar extreure aigua del riu Besòs i distribuir-la fins a l’Eixample. 

La Torre de les Aigües no va arribar a funcionar mai, doncs, durant la construcció, no es va tenir en compte que la proximitat del mar generaria filtracions salades en els pous d’aigua potable. Diu la llegenda que en l’enginyer Xavier Camps, abatut pel fracàs del projecte, es va suïcidar tot llançant-se des de dalt de la torre. Mai es va comprovar que fos cert.  

Es pot visitar per dins i per fora i conèixer la seva truncada història a finals del segle XX. Finalment, ara, més d’un segle després de la seva construcció, la Torre de les Aigües ha trobat una nova raó de ser: des del seu mirador s’observen els canvis de la Barcelona postolímpica i es gaudeix d’una visió totalment nova de la ciutat i el seu entorn. 

Crítica: Molt interessant, testimoni del passat industrial de Barcelona i del Poblenou. Molt ànims per pujar els 300 esglaons, la vista s’ho mereix ! Vegeu l’arquitectura . Més info a https://www.torredelesaigues.cat/