Etiqueta: Barcelona

Històries de Barcelona és un recull d’històries de la revista Catxipanda que edita Tot Història Associació Cultural, narrades per 14 escriptors, historiadors i altres estudiosos de la nostra ciutat, que ens conviden a endisar-nos dintre de la nostra societat per tal de conèixer els canvis econòmics, històrics, socials, generacionals i transformadors de Barcelona. Aquestes històries van acompanyades, en molts casos, d’un esperit reivindicatiu en favor de la llibertat i dels drets humans del nostre poble.

Aquest recull ens explica, d’on venim, qui som, i possiblement, cap on anem. Fa un repàs de la nostra memòria col·lectiva, del nostre espai públic i de la consolidació dels nostres barris, des dels cuals repassen la nostra societat, la construcció dels nostres carrers i places. També rememora la nostra memòria democràtica i posa de relleu episodis rellevants de la nostra ciutat. Tampoc oblida les històries que han fet crèixer Barcelona com a ciutat renovadora, puntera, lluitadora i feminista. Mostra la nostra sensibilitat territorial, social i col·lectiva i impulsa i difón espais de treball i de recerca, d’estudis innovadors i capdavanters dins de la nostra ciutat plural, universal i integradora. I fa difusió del nostre tarannà innovador i de la nostra llengua i la nostra cultura.

Les històries de Barcelona comencen amb un article: De l’Eixample al corredor ferroviari, a la recerca del passat arqueològic de Barcelona. Continua amb El Rec Comtal, el riu de Barcelona, que és font de vida, de l’horta, pilar dels nostres petits tallers i de la nostra indústria. La creació de l’Eixample, la remodelació dels espais, de les dues exposicions Universals (1888 i 1929) que van canviar Barclona a més dels Jocs Olímpics del 92. La història dels nostres artistes, professionals, comerciants, empresaris, la classe política, la burguesia i els nostres personatges històrics i republicans.

Hi ha articles sobre els nostres barris, lligats moltes vegades al món industrial, comercial i artesà. Per exemple el barri de Sant Andreu de Palomar, amb la Fabra i Coats (1837), amb el 80% dels seus empleats dones, d’aquí que fou coneguda per can mamelles, i que a més oferia serveis i avantatges laborals: menjador, guarderia, servei mèdic i de pediatria, assegurança per baixa laboral, fins i tot una quantitat dinerària al jubilarse, eren uns avantatges poc freqüents en aquelles dates.

També descriu el nostre entranyable, divers i sempre canviant Paral·lel, amb els seus bars, teatres, cinemes, sales de ball, clubs (Apolo, Arnau, Molino, Español…). Abans de la guerra un Paral·lel reivindicatiu, polititzat, amb un punt de violència lluitadora com fou la vaga de la Canadenca. És l’entrada d’un món entre els barris del Poble Sec i el Raval (conegut com a Barri xino), l’entrada d’un món sordit amb prostitució, la faràndula i tota mena de vicis petis i grans. I l’altra Barcelona, la dels barris, marginals i oblidats: La Mina, Trinitat Nova (1967). El moviment veïnal i obrer, sempre reivindicatiu i revolucionari expressió d’una lluita de classes i d’una lluita per les llibertats.

El 1870 va ser un punt d’inflexió del moviment obrer català. Després vindrien el Primer de maig de 1890, la vaga general de 1902, la Setmana Trágica de 1909, la vaga de la Canadenca de 1919, el locaut o tancament de la patronal de 1919 i 1920. Són algunes de les dates del moviment obrer.

La Barcelona de les dones. El fort moviment feminista, 10 julio 1910, Ángeles López de Ayala, es va alzar com a veu femenina i feminista, activista frenètica, creà la Sociedad Autónoma de Mujeres de Barcelona (1892) amb Teresa Claramunt Creus i Amalia Domingo Soler participà en la fundació de la Sociedad Progresiva Femenina el 1891. Nascuda a Sevilla, catalana d’adopció.

Barcelona 125 anys de l’abril de les dones de 1891, mostra Barcelona com a ciutat reivindicativa, anarquista i amb intenses jornades de vaga i de protesta, amb un fort esperit lluitador de les dones barcelonines. L’abril de 1891, preparen el Primer de Maig entre altres, Teresa Claramunt, Soledad Gustavo, Isabel Vila, reivindicant el treball de totes les dones obreres, costureres, serventes, nodrisses. L’u de maig de 1891 es funda la primera organització autònoma de dones treballadores: La Societat Autònoma de Treballadores

El motí de les dones de 1918 o vaga de subsistènsies en el marc de les conseqüències de la Gran Guerra i l’esclat de la revolució russa.

La història de l’arribada de la cervesa a Catalunya: Damm, Moritz de mans dels cerveses d’Alsàcia i de la Lorena

En la primera legislatura repúblicana 1931-34 es va aconseguir una gran millora en el desenvolupament humà i educatiu, des de l’Ajuntament de Barcelona. Un dels temes bàsics era la dignificació dels mestres i la formació dels ciutatans compromesos amb els valors democràtics i republicans. La política educativa de l’ajuntament de Barcelona en la primera legislatura republicana (1931‐1934): una eina de cohesió identitària

A l’inici de la guerra civil, esclata de nou la Barcelona revolucionària i republicana del 36, amb la història de les seves barricades pels diversos barris de la ciutat. Els terribles bombardejos, els primers executats de la població civil. L’enfortiment de la República, les organitzacions sindicals, obreres i llibertàries i quan finalment al gener del 39 les tropes rebels franquistes ocupen Barcelona, i amb elles arriba la repressió, la presó, els judicis sumaríssims, la humiliació, les extorsions, les denúncies, les vexacions, les imposicions dictatorials i feixistes, les tortures, i per descomptat l’exili.

També hi trobareu els personatges estretament vinculats a Barcelona: Salvador Seguí (el noi del sucre), Jaume Aiguader, Francesc Macià, Lluís Companys, Hilari Salvador (l’últim batlle republicà), Francesc Layret, Francesc Cambó, Félix Graupera, i tants d’altres.

I finalment els personatges de la represió: Joaquin Milans de Bosch, capità general i avi del Milans de Bosch que va treure els tancs als carrers de València el 23F; el comte de Romanones, cap de govern. Primo de Rivera amb la seva dictadura i el cop d’estat; i Franco i la dictadura franquista i tot el que va comportar.

Ens ha de quedar clar, en la memòria d’aquesta Barcelona popular, revolucionària, obrera, integradora, llibertària que mai, mai ha de caure en l’oblit.

El llibre Històries de Barcelona ha estat coordinat per Gregor Siles i Pau Vinyes i Roig i ha comptat amb la participació de Soledad Bengoechea, María-Cruz Santos, Ricard Desola, Júlia Costa, Ricard Paradís, Josep Pimentel, Alba Vendrell, Marc Andreu, Jordi Petit, Enric H. March i Felip Belmonte. També compta amb la col·laboració de Jordi Rabassa, autor del pròleg i regidor de Memòria democràtica de l’Ajuntament de Barcelona. Ha estat coeditat per Tot Història Associació Cultural i Llop Roig. Llibres i Cultura.