Categories
Llibres

Permagel

Trama: Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre.

Una lesbiana suïcida aficionada al sexe i a la vida improductiva, que se salva quan ha d’ocupar-se d’una nena. Ens narra els seus amors i les seves frustracions. On el món exterior amenaça, i cal protegir-se, cal atrevir-se a sortir de l’entorn familiar. On es posa a caminar sense agafadors, i es llança a l’abisme.

Primera part d’una trilogia, sobre la vida d’una dona contemporània. Més enllà d’una relació entre dones d’una mateixa família, que s’entrega amb  tota la seva intensitat al sexe amb altres dones. És un pols entre els plaers carnals, i l’impuls suïcida.

La gran protagonista d’aquesta novel·la és la vida com a força  que rebenta per la llibertat femenina, el lesbianisme, el sexe i a la no maternitat femenina. On es vol alliberar del control, fort i maniàtic de la seva mare.

La crítica: Es un relat en primera persona, on comparteix les vivències més íntimas del personatge. Es la frustració que tots acumulem i de com gaudim de la nostra sexualitat….

Poques escriptores han sabut parlar com aquesta de què significa viure en un cos dotat d’un cony. Amb un llenguatge, explícit, cru, directe, tal com raja, fàcil, sense embuts, ni remordiments, sense dramatisme, amb frescor, sense drames, senzill de forma natural, dins d’una subtil relació entre dones i amb un llenguatge no gens convencional: “s’ha empalmat”  – “s’ha corregut” – “s’ha posat calenta” – “folla”… No fer res més que follar, menjar i llegir.

Comentari personal: Reivindica la llibertat personal, dins d’una societat del tot accelerada, hiperconnectada, consumista que ens allunya de la nostra soledat, dels nostres pensaments, de la nostra intimitat i de l’estar per nosaltres mateixos…

Molt recomanable, encara que m’ha agradat més Boulder… la trobo molt més apassionant i m’ha “flipat” més.  Potser perquè va ser la primera  novel·la que vaig llegir d’Eva Baltasar, o potser que de Permagel, me n’hagin parlat massa bé, (quan es va publicar – 2018 – va arrasar – llibre revelació de l’any – més de 25.000, exemplars venuts en català, i traduïda a sis idiomes). Tot i que al principi m’ha costat entrar-hi, ambdues quedes astorat i captivat per la lectura i les devores sense parar, fins a acabar-les.

Un història íntima que s’entrega amb molta intensitat al sexe amb altres dones, que es protegeix, però fuig de l’entorn que la rodeja…

En diverses ocasions, la seva germana li pregunta:  Com és fer-s’ho amb un altre dona? Ha sigut en aquestes relacions lèsbicas, quan s’ha sentit més plena, més viva.

No té res de tòpicament feminista. El qui busqui una novel·la lèsbica i eròtica/sexual, s’equivoca… 

Els plaers de la carn, la nota suïcida, l’humor negre, la llibertat femenina. El plaer en la solitud, que intenta explorar noves etapes dins dels pensaments sexuals femenins. El no a la maternitat de les dones.

Ara sols em falta Mamut, última de la trilogia, crec que també pinta bé… però que està, de moment, en “stand by”.

Categories
Llibres

Boulder

Sinopsi:

La protagonista de Boulder és una dona atreta per la solitud com per un imant. Es guanya la vida fent de cuinera en un buc, la situació perfecta: una cabina, l’oceà, moltes hores per encarar el buit i algun port on conèixer dones. Fins que una la reté, se l’emporta entre les quatre parets d’una casa i l’embarca en una gestació assistida d’una criatura. Què en farà, la maternitat, de l’amant coneguda en un bar? Què farà ella a la gàbia?

Dos anys després de Permagel i d’un viatge a través de mitja dotzena de llengües, l’obra d’Eva Baltasar torna a atracar entre nosaltres amb una heroïna com només sap crear-les ella: camuflada amb un nom geològic, el de les roques solitàries, i perfectament intractable, si no fos que caus als seus peus.

“Si pots conservar la capacitat de riure mentre contemples l’abisme, aquesta rialla serà una de les millors experiències de la teva vida.” Imma Monsó. (Club Editor)

Comentari personal:

Encara no he llegit Permagel, tot i que són molts els que me l’han recomanat; no trigaré a llegir-la, ja la tinc reservada a la llibreria. He començat aquesta trilogia pel segon llibre. He quedat impressionada pel personalíssim estil de l’autora. He llegit Boulder en només un día, m’he sentit atrapada per la narració ràpida i enèrgica dels pensaments d’aquesta dona solitària que es veu abocada a una maternitat no desitjada i que ens descriu, fil per randa, el seu desenamorament, la pèrdua de la passió i l’enfrontament al canvi de vida que repressenta un infant en les vides d’aquells que el porten al món. La novel·la està farcida d’imatges metafòriques molt potents i d’un vocabulari riquíssim que demostra les grans qualitats tècniques de l’autora. Pura poesia. La protagonista se sent aliena al vincle que estableixen mare i filla, ja des del primer moment de la gestació, i que acaba per ocupar-ho tot, deixant-la a ella exclosa i perduda.

Llenguatge poètic, frases curtes, vocabulari directe, alguns moments amb gran sentit de l’humor i un cert regust trist que et queda enganxat al cor al llegir les últimes frases del llibre: “…tinc un dolor que és com un gos. Jau en un racó i em llepa la ferida. La manté tendra i oberta, va fent. Navego i estic molt sola.”

Molt recomanable.

Categories
Conferències i cursos Internet i blogs amics

Històries de Barcelona (Ateneu Barcelonès)

Imatge principal. “Portrait du vieux Cerdà (Ildefons Cerdà), auteur de l’Eixample” Artista: Ramón Martí Alsina (1826–1894); Col·lecció Ateneu Barcelonès, 1878, Tècnica: oli sobre tela; dimensions 142 × 114 cm. Exposat a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès.

Barcelona i les seves històries

No hi ha cap dubte que la ciutat de Barcelona és un punt de referència nacional, hispànic i europeu en molts àmbits històrics, culturals, literaris o artístics. Podem dir que Barcelona “està de moda” i d’alguna manera “marca la moda”. 

Barcelona ha estat i és escenari i marc d’innombrables fets històrics transcendents i de fets quotidians; ciutat de personatges cèlebres i de persones anònimes; d’un ric patrimoni urbanístic i artístic; de burgesos i de menestrals; d’industrials i d’obrers; i de burgeses i de treballadores. Tots i cadascun d’aquests àmbits tenen les seves històries de Barcelona, són la història a Barcelona

L’Ateneu Barcelonès al bell mig de la ciutat, ha estat en alguns casos testimoni i observador d’algunes d’aquestes històries. 

La Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès va programar i dur a terme el primer semestre de 2018 el Cicle Històries de Barcelona, amb sis conferenciants amb perfils ben diferenciats, que ens endinsen amb les seves narratives i anàlisis en diverses històries en el marc de la ciutat de Barcelona.

El temes tractats són ben diversos: Barcelona i el tràfic d’esclaus; Cerdà i l’Eixample; El doctor Robert i el Tancament de caixes; El Barri gòtic; Dones barcelonines; Els nazis a Barcelona. Ara podeu tornar a veure per You Tube, cinc d’aquestes sis conferències. Malauradament la darrera no es va poder enregistrar per raons tècniques.  També podeu accedir a un text resum de la conferència al Blog de la secció d’Història. 

Presenta les conferències Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història (2015-2020). 

Barcelona i el tràfic atlàntic d’esclaus, amb Martín Rodrigo Alharilla, historiador i professor titular d’Història Contemporània del Departament d’Humanitats de la UPF i coordinador editor de Les bases colonials de Barcelona 1765-1968. 28 de maig 2018. Més informació aquí.

Ildefons Cerdà i l’Eixample de Barcelona, Lluís Permanyer, periodista, cronista de Barcelona i autor de l’obra L’Eixample. 150 anys d’Història. 14 de maig 2018. Més informació aquí 

El doctor Robert i el Tancament de Caixes amb Enric Calpena, periodista,  historiador,  dirigeix i presenta el programa de divulgació històrica En guàrdia, a Catalunya Ràdio i  autor de Barcelona, una biografia,16 d’abril 2018.  Més informació aquí

El Barri Gòtic de Barcelona invent o reconstrucció? amb Dani Cortijo, historiador, guia de la ciutat de Barcelona, autor de l’obra Històries de la Història de Barcelona i creador del blog Altres Barcelones ,19 de març 2018. Més informació aquí

Dones de Barcelona. Històries barcelonines, amb Elisenda Albertí, escriptora, editora i autora de Dones de Barcelona, històries i llegendes barcelonines des del segle IV fins al segle XIX; Decidides, 7 dones contracorrent; i Compromeses, 8 dones excepcionals. 26 de febrer 2018. Més informació aquí

Nazis a Barcelona. La 2ª guerra mundial i la ciutat. Francesc Vilanova, historiador, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i coautor de Nazis a Barcelona. 5 de març. Més informació aquí. No es disposa del vídeo perquè no es va poder enregistrar per raons tècniques.

Franquisme i amistats nazis (1939-1945) 

Autor del text: Francesc Vilanova

Entre 1939 i 1945, entre la fi de la Guerra Civil espanyola i l’acabament de la Segona Guerra Mundial, la presència de representants de l’Alemanya Nazi i de la Itàlia feixista a Catalunya de la postguerra va ser reiterada. El règim franquista, malgrat la seva neutalitat oficial en la guerra europea, va tenir un gran interès a mostrar la seva coincidència ideològica i política amb les dictadures de Hitler i Mussolini en l’intent de construir una “Nova Europa” totalitària.

Les visites del cap de les SS, Heinrich Himmler, i del gendre de Mussolini, el comte Ciano, van ser el moments més destacats d’aquesta presència dels “amics” nazi-feixistes.

Nazis_Barna_Visita-comte-Ciano-Barcelona-Rambla_1799830194_40990583_900x596

Imatge: Visita del comte Ciano a Barcelona al seu pas per la Rambla / Brangulí / ANC

Al costat d’aquests dos episodis, però trobem un entramat de visites diplomàtiques, militars i acadèmiques i tot un seguit d’esdeveniments socials i culturals, centrats sobretot a la ciutat de Barcelona, que van comptar amb els suport de les autoritats franquistes locals i la complicitatde la premsa barcelonina de l’època.

Tot plegat va deixar un testimoni gràfic molt impactant que el llibre Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945) recupera per primer cop de forma sistemàtica, amb materials procedents de diversos arxius històrics. Una esplendor feixista, propiciada per les noves autoritats, que només va desaparèixer quan la guerra europea es va anar decantant a favor de les democràcies.

Nazis a Barna_Paranimf-Universitat-Barcelona-Llibre-Alemany

Imatge: Vista del Paranimf de la Universitat de Barcelona, seu de l’Exposició del Llibre Alemany / Col·lecció Merletti / IEFC

Vegeu també l’article de Sílvia Marimon al diari ARA 21/05/2017 “Una investigació destapa la Barcelona que va estimar els nazis

Nazis_Barna_Al-Teatre-Tivoli-Barcelona_

Imatge: La celebració del desè aniversari de l’arribada dels nazis al poder al 31 de gener del 1943 al Teatre Tívoli de Barcelona / Col·lecció Merletti / IEFC

Categories
Llibres

Flamenca

Aquesta setmana del mes de març al final de la qual hi ha el diumenge 8 “dia internacional de la dona”, la societat ens dona una mica més de protagonisme tot i que cada any la nostra veu s’escolta amb més força i contundència. Esperem que aviat arribi la desitjada igualtat de gènere ja que portem molts i molts anys de lluita.

En aquest context m’agradaria parlar de FLAMENCA o ROMAN DE FLAMENCA, novel·la anònima occitana, escrita entre 1240 i 1270 a la Roergue. Només se’n conserva un fragment de 8.095 versos a Carcassona. Escrita en Occità i traduïda al català per Anton Maria Espadaler, doctor en filologia romàntica i professor de Literatura Medieval de la Universitat de Barcelona, i que posteriorment la cantant Rosalía s’inspira en la novel·la, pel seu disc “El mal querer”.

SINOPSI

La història en principi gira al voltant de la gelosia. L’acció, l’ambient i els personatges que la protagonitzen son nobles de la cort, per tant amb una moral i ètica cortesa. Archimbaud de Borbó, un cavaller, és el marit de Flamenca, una dama jove de una bellesa extrema que desperta l’admiració allà on va i dels qui la contemplen, és per aquest motiu i per la desconfiança, que Archimbaud decideix tancar-la amb una torre, només pot sortir per anar a l’església, acompanyada per ell i dues serventes. La situació de Flamenca, difosa popularment a través de poemes, arriba a un cavaller Guillem de Nerves, que es proposa d’alliberar-la. Comença una descripció del plaer i el desig d’una manera sublim.

COMENTARI

Flamenca, censurada per l’Esglèsia, es podria considerar la primera novel·la feminista del s.XIII. És ridiculitza la gelosia del marit i es mostra una dona culta intel·ligent i amb unes idees molt avançades sobre l’amor i el sexe, és a dir un cant a la llibertat, una reivindicació a la igualtat entre el sexes, on poden ser permesos als amors  il·lícits.

Categories
Llibres

Memorias de Coco

Portada del llibre Ed. Norte Sur

Descripció: Una de les moltes biografies de Coco Chanel, però aquesta està feta per l’escriptora Louise de Vilmorin que va conèixer Coco l’any 1947 i immediatament va saber que n’escriuria una biografia, la qual cosa va succeir el 1957. Aquesta té l’avantatge que la Coco hi té molt a dir.

Comentaris: Aparentment parlar de dissenyadors de moda pot semblar superficial, però quan es parla d’ella, de la Coco, s’ha de fer una pausa, o dues, i abordar-la des d’altres punts de vista que no siguin els merament comercials, publicitaris, etc. Fem-ho des de la innovació, l’estètica i la ruptura?

La Chanel va obrir els armaris dels homes i de les dones i els va barrejar: les dones podiem anar amb sabata plana, amb dos peces, pantalons, jerseis i bruses còmodes; va escurçar les faldilles i va experimentar amb diferents classes de teixit. Això va ser un alliberament immens per un cos que feia anys que estava “encotillat” de veritat i també per a aquelles dones que ja començaven a treballar. Es va carregar la tirania del cabell llarg i les noies van començar a portar el pentinat a la “garçon”. La clàssica bossa amb cadena, no era res més que per poder-la penjar i tenir les mans lliures. Va popularitzar la bijuteria, deixant les joies per a aquelles que necessitaven que els hi comprés el marit, perquè elles no tenien independència econòmica. Va procurar que les dones fessin vida a l’aire lliure de manera que esdevinguessin bronzejades, un sinònim de vida saludable. Va aconseguir que el negre no fos un símbol de dol i viudedat, sinó un exponent d’elegancia, que facilitava la combinació amb altres colors.

Va ser una de les primeres empresàries de la història, el 1910 va obrir el seu propi taller i el 1918 ja hi treballaven 300 empleats. I com sempre, va tenir detractors i entusiastes, les dones les primeres.

Són celèbres moltes frases que han quedat per a la història, que demostren que mai es va sentir en inferioritat de condicions per expresar-se.

L’acte més valent és pensar per una mateixa, i en veu alta.

Fotografia Arxiu Chanel

Gabrielle Chanel. Manifeste de mode. Una exposició retrospectiva al Palau Galliera, seu del Museu de Moda, a Paris.

Categories
Cinema i sèries

Elisa y Marcela

Sinopsi:

Marcela (Greta Fernández) és una jove gallega que comença els estudis de Magisteri a una escola de mestres a la Galícia de 1885. Allà coneix Elisa (Natalia de Molina) amb qui comença una amistat que aviat es transforma en relació sentimental apassionada. Vivint d’amagat la seva relació, els pares de Marcela sospiten l’envien lluny per a separar-les. Passats uns anys es retroben ja com a mestres i decideixen reprendre la seva vida en parella, tot treballant com a mestres rurals en escoles diferents i compartint la vivien da. Els veïns comencen a sospitar i a pressionar la parella. Marcela deixa el poble i torna al cap d’uns mesos transformada en Mario, un cosí seu que viu a Londres i a qui s’assembla. La parella acabarà casant-se, però les coses es complicaran molt.

Comentari:

Aquesta pel·lícula dirigida per Isabel Coixet l’any 2019 i produïda per Netflix, explica una història real de dues dones: Marcela Gracia Ibeas i Elisa Sánchez Loriga que van contraure matrimoni el 8 de juny de 1901, en el que va ser el primera matrimoni homosexual de la història d’Espanya. malgrat que el pes de la repressió de l’Estat va caure posteriorment sobre la parella.

Es una pel·lícula humil, com els seus personatges, feta en blanc i negre cosa que accentua l’austeritat formal, la moderada poesia i el caràcter sensorial de la proposta. Aquestes dones són un símbol pel fet d’enfrontar-se a les contradiccions i els prejudicis de l’època i per lluitar pels seus drets.

En aquests dies de reivindicació femenina és una bona opció veure aquesta tendra i al mateix temps dura pel·lícula.

Categories
Cinema i sèries

Retratos del feminismo

Aquest documental explora en l’experiència d’una desena de feministes (entre elles l’actriu Jane Fonda i Lily Tomlin) per analitzar l’impacte del feminisme dels anys 70 en la vida contemporània. Retratos del feminismo recull les reflexions d’aquestes dones activistes al voltant del que ha canviat i del que falta per canviar i esfondrar els murs que encara limiten a la dona actual. No és un tractat profund del feminisme, però sí una bona porta d’entrada per a aquells que comencen a involucrar-se en el tema

Sinopsi:

L’any 1977, un llibre de fotografies va immortalitzar el despertar d’un grup de dones que van trencar les cadenes de la infància i es trobaven a sí mateixes. Quatre dècades més tard, aquest documental, dirigit per Johanna Demetrakas, repassa aquestes fotos amb els testimonis d’algunes de les protagonistes. Fa un recorregut pel context de l’época i també reafirma la necessitat actual i urgent de continuar amb el canvi.

Comentari:

Moltes dones sovint hem defugit ser titllades de feministes, perquè, ser-ho, ens podia portar problemes en la nostra vida laboral i també en el nostre entorn social. Quan arribàvem a la pubertat, conscient o inconscientment, adoptàvem els rols i les actituts que se suposaven adequats al nostre gènere. Afortunadament, amb els anys i l’experiència, hem començat a ser capaces de reclamar amb més fermesa alló que les noves generacions ja saben llegítim i que no es cansen de reivindicar. La meitat del món vol fer sentir la seva veu i aquest documental ens fa valorar en la seva justa mesura l’esforç que van fer aquelles “pioneres” del moviment feminista.

Podeu trobar aquest documental a la plataforma Netflix.

Retratos del feminismo filmaffinity

Categories
Llibres

(Sidonie – Gabrielle Colette): Colette

Colette 1873-1954
Fotografia Vanity Fair

Voldria recordar una dona que en vida va ser famosa per moltes i diverses raons, però la que ens hauria de convocar a tots aquests dies seria la seva escriptura i les conseqüències que va tenir. Perquè a partir de l’obra podem entrar en una biografia convulsa, dificil, valenta, llampant. Aquesta trajectòria vital la podem llegir en articles com aquest de La Vanguardia o aquest altre de El Periódico, o a la Wiki.

Però l’escriptora, la professional, la que va vendre i va escandalitzar. Per què va entrar a l’Academia Goncourt i la va poder presidir? Per què França la va acomiadar amb funerals d’Estat, desprès que l’Esglèsia li negués les exèquies, si tant va incomodar tothom?

El Paris 1900 estava decidit a deixar-se emportar per uns nous aires, que venien també de tot Europa en un moment de progrès generalitzat, necessitava i volia una “rebolcada”. La ciutat s’havia transformat gràcies a Haussmann i a nombrosos avenços científics i industrials i crida molta població d’arreu; els moviments artístics es despleguen amb certa llibertat; el concepte de l’oci es generalitza, la modernitat irromp amb força.

Es en aquest context que ella hi va arribar amb un francès provincià i un marit 14 anys més gran que ella, Willy, que la feia servir de negre per a escriure el que li publicaven, com a crític musical i redactor de ressenyes tafaneres, diferents diaris de la ciutat. Ella l’acompanyava als salons literaris, on va coneixer Proust, exercia d’esposa, i, el més important, anava prenent mides a la societat que l’envoltava. Se n’adona de les seves pròpies habilitats i comença a escriure la sèrie de Claudine, uns records de la infantesa protagonitzats per una nena rebel, que finalment aconsegueix signar ella amb el nom triat: Colette. Té un èxit aclaparador, cosa que comporta beneficis econòmics, per la qual cosa comença a escriure sense parar, amb la pressió del marit i de les pobres finances que aquest havia malgastat. El 1907 la venda de més de 500.000 exemplars corrabora que Colette havia descrit l’adolescent moderna. Una barreja d’inocència i perversitat. És un explosiu que agrada i escandalitza alhora.

A partir d’aquest moment comença un cami de rebelia i sobretot de provocació. Desprès del divorci lluita pels drets d’autor de les obres que havia escrit pel marit. Era individualista i vivia per ella, pel plaer i la felicitat, mai es va afirmar com obertament feminista, però va fer una cosa que no havia fet mai una dona encara: posar la seva vida com a model, sense embuts. La seva extensa obra recorre aquests camins, amb més o menys intensitat. Le blé en herbe, Les vrilles de la vigne, Le képi, La chatte, Duo, Julie de Carneilhan són potser les obres més destacades sorgides del moment posterior al divorci del segon marit, on es concentra durant 9 anys a escriure intensament, sempre reafirmant-se com escriptora i com a dona que volia fer de la vida, la seva vida.

La seva bibliografia té poca disponibilitat a les llibreries, però al Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals n’hi ha una bona representació. Una bona biografia editada per Siruela és aquesta.

L’any 2018 se li va dedicar una pel·lícula, una biografia o biopic, que malgrat recórrer bé la seva vida i donar-ne una idea general, va tenir un mal encert en la tria de la protagonista, és el meu parer, aquí us ho explica FilmAffinity.

Tot i així no hem d’oblidar les adaptacions de Gigi: primer a Broadway, el 1951 interpretada per Audrey Hepburn, que va poder conèixer en vida a Colette; i la Gigi de Vincente Minelli (1958) una pel·lícula molt manierista, gràcies a l’estètica de Cecil Beaton, però que ha esdevingut un clàssic dels teatres de tot el món.

Colette 1873-1954
Fotografia XLSemanal.com
Categories
Cinema i sèries

L’ordre diví (El orden divino)

Títol original: Die göttliche Ordnung. Any: 2017. Durada: 96 min. País: Suïssa. Direcció: Petra Biondina Volpe. Guió: Petra Biondina Volpe. Música: Annette Focks. Fotografia: Judith Kaufmann. Es pot veure a Filmin.

Sinopsi

El 1971, les dones encara no podien votar a Suïssa. Nora és una jove mestressa de casa i mare de dos fills que viu en un petit i apartat poble suís on les notícies de les protestes pels drets civils, la revolució sexual i els moviments contraculturals tot just són un tema de discussió. Nora és una persona tranquil·la que compta amb la simpatia de tots. Però quan el seu marit li prohibeix acceptar una feina a temps parcial, la frustració la porta a començar a lluitar públicament pel sufragi femení. El seu nou estatus li comporta amenaces públiques i el seu matrimoni trontolla, però ella es nega a fer marxa enrere, i convenç les dones del poble per fer una tancada i un vaga feminista, mentre descobreix aspectes sobre la seva pròpia sexualitat i la submissió familiar que pateix. Les tranquil·les vides dels veïns i de les veïnes es veuran afectades de dalt a baix .

Comentaris

Molts tenim idealitzat el règim suís com un bon exemple de democràcia i de participació política de la població per mitjà de referèndums i consultes periódiques. La realitat és que l’any 1971 les dones suïses no tenien dret a vot i estaven sotmeses al marit, per a la majoria de qüestions. L’ordre diví, títol d’aquest film suís, fa referència a què el paper de les dones en la família i en la societat està fixat per un ordre diví, inalterable i perpetu, que no es pot ni s’ha de canviar. En contraposició de l’eslògan feminista allò que és personal és polític.

El film, a mig camí entre la comèdia i el melodrama, destaca per la pinzellada històrica, el retrat d’una societat que ara ens pot quedar llunyana, però que molts hem viscut. També narra l’inici d’un revolució social silenciosa, però efectiva, amb altibaixos, anades i vingudes. Cinematogràficament la pel·lícula és correcta, sense destacar especialment en cap aspecte. Tot i això els personatges i la música són remarcables. Una recomanació per a homes i dones feministes i interessats en les històries socials. Més informació a Filmaffinity