Etiqueta: Feminisme

Trama: Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre.

Una lesbiana suïcida aficionada al sexe i a la vida improductiva, que se salva quan ha d’ocupar-se d’una nena. Ens narra els seus amors i les seves frustracions. On el món exterior amenaça, i cal protegir-se, cal atrevir-se a sortir de l’entorn familiar. On es posa a caminar sense agafadors, i es llança a l’abisme.

Primera part d’una trilogia, sobre la vida d’una dona contemporània. Més enllà d’una relació entre dones d’una mateixa família, que s’entrega amb  tota la seva intensitat al sexe amb altres dones. És un pols entre els plaers carnals, i l’impuls suïcida.

La gran protagonista d’aquesta novel·la és la vida com a força  que rebenta per la llibertat femenina, el lesbianisme, el sexe i a la no maternitat femenina. On es vol alliberar del control, fort i maniàtic de la seva mare.

La crítica: Es un relat en primera persona, on comparteix les vivències més íntimas del personatge. Es la frustració que tots acumulem i de com gaudim de la nostra sexualitat….

Poques escriptores han sabut parlar com aquesta de què significa viure en un cos dotat d’un cony. Amb un llenguatge, explícit, cru, directe, tal com raja, fàcil, sense embuts, ni remordiments, sense dramatisme, amb frescor, sense drames, senzill de forma natural, dins d’una subtil relació entre dones i amb un llenguatge no gens convencional: “s’ha empalmat”  – “s’ha corregut” – “s’ha posat calenta” – “folla”… No fer res més que follar, menjar i llegir.

Comentari personal: Reivindica la llibertat personal, dins d’una societat del tot accelerada, hiperconnectada, consumista que ens allunya de la nostra soledat, dels nostres pensaments, de la nostra intimitat i de l’estar per nosaltres mateixos…

Molt recomanable, encara que m’ha agradat més Boulder… la trobo molt més apassionant i m’ha “flipat” més.  Potser perquè va ser la primera  novel·la que vaig llegir d’Eva Baltasar, o potser que de Permagel, me n’hagin parlat massa bé, (quan es va publicar – 2018 – va arrasar – llibre revelació de l’any – més de 25.000, exemplars venuts en català, i traduïda a sis idiomes). Tot i que al principi m’ha costat entrar-hi, ambdues quedes astorat i captivat per la lectura i les devores sense parar, fins a acabar-les.

Un història íntima que s’entrega amb molta intensitat al sexe amb altres dones, que es protegeix, però fuig de l’entorn que la rodeja…

En diverses ocasions, la seva germana li pregunta:  Com és fer-s’ho amb un altre dona? Ha sigut en aquestes relacions lèsbicas, quan s’ha sentit més plena, més viva.

No té res de tòpicament feminista. El qui busqui una novel·la lèsbica i eròtica/sexual, s’equivoca… 

Els plaers de la carn, la nota suïcida, l’humor negre, la llibertat femenina. El plaer en la solitud, que intenta explorar noves etapes dins dels pensaments sexuals femenins. El no a la maternitat de les dones.

Ara sols em falta Mamut, última de la trilogia, crec que també pinta bé… però que està, de moment, en “stand by”.

Sinopsi:

La protagonista de Boulder és una dona atreta per la solitud com per un imant. Es guanya la vida fent de cuinera en un buc, la situació perfecta: una cabina, l’oceà, moltes hores per encarar el buit i algun port on conèixer dones. Fins que una la reté, se l’emporta entre les quatre parets d’una casa i l’embarca en una gestació assistida d’una criatura. Què en farà, la maternitat, de l’amant coneguda en un bar? Què farà ella a la gàbia?

Dos anys després de Permagel i d’un viatge a través de mitja dotzena de llengües, l’obra d’Eva Baltasar torna a atracar entre nosaltres amb una heroïna com només sap crear-les ella: camuflada amb un nom geològic, el de les roques solitàries, i perfectament intractable, si no fos que caus als seus peus.

“Si pots conservar la capacitat de riure mentre contemples l’abisme, aquesta rialla serà una de les millors experiències de la teva vida.” Imma Monsó. (Club Editor)

Comentari personal:

Encara no he llegit Permagel, tot i que són molts els que me l’han recomanat; no trigaré a llegir-la, ja la tinc reservada a la llibreria. He començat aquesta trilogia pel segon llibre. He quedat impressionada pel personalíssim estil de l’autora. He llegit Boulder en només un día, m’he sentit atrapada per la narració ràpida i enèrgica dels pensaments d’aquesta dona solitària que es veu abocada a una maternitat no desitjada i que ens descriu, fil per randa, el seu desenamorament, la pèrdua de la passió i l’enfrontament al canvi de vida que repressenta un infant en les vides d’aquells que el porten al món. La novel·la està farcida d’imatges metafòriques molt potents i d’un vocabulari riquíssim que demostra les grans qualitats tècniques de l’autora. Pura poesia. La protagonista se sent aliena al vincle que estableixen mare i filla, ja des del primer moment de la gestació, i que acaba per ocupar-ho tot, deixant-la a ella exclosa i perduda.

Llenguatge poètic, frases curtes, vocabulari directe, alguns moments amb gran sentit de l’humor i un cert regust trist que et queda enganxat al cor al llegir les últimes frases del llibre: “…tinc un dolor que és com un gos. Jau en un racó i em llepa la ferida. La manté tendra i oberta, va fent. Navego i estic molt sola.”

Molt recomanable.