Etiqueta: Narrativa

Categories
Llibres

Una república com si…

L’acció se situa al Caire, justament quan s’està escampant per diverses ciutats egípcies el moviment revolucionari dins d’un procés global a la regió conegut com a Primavera Àrab. És el dia 25 de gener de 2011, un dia que passarà a la història egípcia com el “dia de la ira”. Nombroses manifestacions recorren el país. És un procés de protestes i desobediència civil que a la capital aplega milers de manifestants. A la plaça Tahrir trobem entre els que demanen llibertat i la dimissió del dictador Hosni Mubarak molts dels personatges de la novel·la: en Mazen, jove sindicalista revolucionari que veu crèixer el seu amor per l’Asma conforme avancen els dies de la revolució. També hi trobem dos joves estudiants de medicina, el Khàled i la Dània que ajuden els ferits de la repressió. Ell és fill d’un xofer, i ella és filla del general Aswani, responsable màxim de la Seguretat de l’Estat. Un altre personatge important és l’Aixraf un cristià copte fracassat com a actor i molt amargat que té relacions apassionades amb la minyona Ikram i que és veurà arrossegat per la revolució.

Tots ells i molts més personatges encarnen les diverses facetes del país en un moment clau de la seva història recent: esperances, amor, hipocresia, repressió dura. Per les pàgines del llibre apareixen moments històrics de les setmanes i mesos que van portar a la dimissió de Mubarak i la resposta violenta de l’Estat i les institucions religioses integristes contra el moviment revolucionari.

Aquest llibre publicat el 2018 i traduït al català el març d’aquest any (Edicions de 1984), dins de la col·lecció Mirmanda, és un text de 500 pàgines que us atraparà des de la primera. La seva publicació a Egipte ha estat prohibida, ja que les autoritats militars, hereves dels fets contrarevolucionaris del 2011, mantenen un control absolut del que passa al país. El títol que pot sobtar d’entrada, prendrà ple sentit conforme aneu avançant la lectura. Amb aquest tercer títol d’Alaa Al Aswani (els anteriors són L’edifici Iaqubian i Chicago) acabo les entrades d’aquest autor. Les trobo molt recomanables i segur que en gaudireu.

Categories
Llibres

Torna la Colombani

Fotografia Llibreria Cinta, Terrassa

Quan et diuen LA i darrera el cognom, ho sabem tots, vol dir que t’has fet un lloc important en la disciplina que t’ocupa. Ara hi tenim una certa afició, potser massa lleugera, però sí és cert que hi ha autors sobre els quals s’endevina des del principi que trepitjaran fort. Aquest és el cas de La Colombani.

Ho dic ara perquè ja li he llegit els dos llibres que ha publicat en poc temps. Es una narradora d’històries, que suposo ha decidit que siguin sempre les mateixes: les de dones, les de les vides del desastre, de la pobresa, de la desgraciada opulència, d’un mal destí, d’un mal lloc, d’una tria fallida. I, tot i així, cada un dels llibres és ben diferent. Un petit tresor que t’atrapa per la història i per com la narra. Si té un patró en l’argument, també el té en la disposició de l’espai i el temps. Els diversos personatges, que viuen històries diferents, sempre es troben finalment, sense saber-ho, per algun motiu del temps o l’espai, al·liats més que necessaris, però només ho sap el lector. És una tècnica que li resulta còmode i eficaç pel que persegueix, que no és més que ensenyar les diferents cares del coratge de les dones.

Una lectura àgil, desprovista de tota ampul·lositat, que utilitza els temps per anar endavant en el que interessa, sense descripcions que ens facin perdre el fil, va per feina. Suposo que aquests, i la tendresa i mala consciència que desprèn el que hi descriu, són motius suficients per haver estat traduida a desenes de llengües i anar enfilant una edició darrera l’altra.

Categories
Llibres

Chicago

En aquesta novel·la, Alaa al Aswani porta l’acció a Chicago, a la Universitat pública de la capital de l’Estat nord-americà d’Illinois. Aquí apareix un conjunt de personatges egipcis que estan lligats a la universitat: uns quants becaris, estudiants de doctorat o fins i tot professors d’origen egipci hi conviuen amb les contradiccions i les paradoxes que provoquen el xoc amb realitats socials tan diferents del seu país d’origen. Alguns fa temps que hi són, d’altres han vingut per espiar, n’hi ha que es casen amb dones occidentals, moltes dones àrabs s’apropen i s’adapten als nous models… Són als Estats Units, i el contrast entre el que són i el que hi troben es dispara.

L’edat dels personatges oscil·la entre els vint i els més de seixanta anys i responen als reptes de la vida nord-americana de diferents maneres. En un extrem es troba Ra’fat Thabit, un professor de medicina, que veu tot sobre Egipte com a “endarrerit” i que ha convertit l’ambició de la seva vida en ser un complet americà genuí. A l’altra hi ha Danana, el jove responsable de la Unió d’Estudiants Egipcis a Amèrica, que exerceix el paper d’estudiant aplicat mentre actua com a espia de la policia secreta egípcia. Altres personatges intenten de forma més honesta habitar el terreny mitjà. Hi ha Shaymaa, un metge amb talent d’origen humil que s’enamora d’un company estudiant i abandona gradualment els estrictes codis sexuals de la seva educació. I hi ha Nagi, un dissident malhumorat que abraça les llibertats sexuals d’Amèrica mentre aprofita totes les oportunitats per tramar la caiguda del règim egipci.

En la lluita constant per l’equilibri entre el que determinen les arrels egípcies i els condicionants socials nord-americans cap dels personatges se’n surt. Els que s’allunyen massa de les seves arrels paguen un preu fort: l’única filla de Ra’fat Thabit s’enrotlla amb un drogodependent, mentre que Shaymaa renuncia a la seva virginitat amb un xicot que no té intenció de casar-se amb ella. Els que aposten per les seves identitats egípcies no surten millor parats: Danana, per exemple, s’enfonsa quan el seu professor descobreix que l’ha enganyat amb un projecte de recerca fraudulent. El to sovint lleuger de Chicago dissimula el pessimisme global per la seva visió de la realitat social i política d’Egipte.

Aquest llibre publicat per Edicions 1984 dins de la col·lecció Mirmanda, us atraparà en la seva lectura apassionant des de la primers pàgina. Jo us recomano la seva lectura després de L’edifici Iaqubian. Tot i que són trames totalment independents, és preferible l’aproximació a la realitat egípcia en primer lloc des de dintre del país, per després sortir i emmirallar-vos en una realitat antitètica com és la nord-americana.

Categories
Llibres

Los nombres epicenos

Des de que vaig llegir/descobrir Estupor y temblores la meva adicció cap a la Nothomb ha anat en augment. Dotada d’un bé molt preuat, per a mi: la brevetat, la concisió, l’economia de la paraula, per defensar-ne la potència de cada una. Històries que molts podrien explicar, però mai escriure-les com ella. Deliberadament punyent, sempre t’enfronta a les passions humanes, i l’originalitat és com les presenta, i encara més com les resolt. Domina els temps sense gaire prejudicis, se’ls acomoda, igual que les descripcions, s’exten més o menys, però el que és segur és que mai, mai res decau.

Aquí hi ha venjança, justificada, si? Mai ho hauria de ser?

Us deixo l’entrevista que l’Anna Guitart li va fer el 2018 al programa Tot el temps del món

Categories
Llibres

Twain lectura obligatòria

Mark Twain – A-BitterSweet-Life – Tumblr

Com es pot endevinar la meva objectivitat ha quedat per terra des del moment que parlo de la mateixa persona dos dies seguits. Però m’ha semblat que el comentari de la pel·lícula Mud es mereixia insistir més abastament en la figura que l’ha inspirat.

Per a molts, entre els quals hi ha escriptors com Faulkner, Eugene O’Neill i Hemingway, en Mark Twain es troba l’orígen de la novel·la americana contemporànea. Per aquest, i encara més, pels motius que em mouen a fer aquesta ressenya, crec que tots els menuts, ja amb edat lectora, haurien de gaudir d’unes pàgines, que els faran protagonistes d’aventures de tota mena, com ho va ser la seva vida, i que sobretot els formaran en valors, i molt possiblement com a bons lectors posteriors.

A l’anterior ressenya el qualificava amb adjectius propers i divertits, perquè una de les coses que més valoro d’ell és el seu enginy. Samuel Langhorne Clemens va estar treballant com a pilot fluvial en els típics “riverboats” que navegaven pel Mississipí, i el pseudònim va ser adoptat de l’expressió mark twain, típica dels cants de treball dels negres en aquests vaixells del riu Mississipí, que significa «marca dos», en referència a dues braces (3,6 m), el calat mínim necessari per a una navegació segura.

Era ateu, molt crític amb el poder, tot i que el va conéixer d’aprop perquè va ser molt popular; feia servir una sàtira finíssima, que t’obliga a aguditzar els sentits, però que traspassa el qualificatiu d’humorista, no en va la Universitat d’Oxford el va fer Doctor Honoris Causa; coneixedor del Sud profund i de l’esclavisme; viatger incansable per Estats Units, per Europa, el Mediterrani i l’Orient Mitjà sempre amb els ulls ben oberts per acabar escribint literatura de viatges; articulista sagaç i subtil per trobar la notícia o explicar contes, com ara Vells temps al Mississipí o Vida al Mississipí. Les seves dues grans novel·les el Tom Sawyer, molt autobiogràfica, i el Huckleberry Finn, sobretot aquesta, el varen consolidar com escriptor d’anomenada, no sense passar per les crítiques dels benpensants, fins a ser prohibida per “l’absoluta immoralitat del seu tó”, la seva incomprensió de l’esclavisme el van portar efectivament a alçar el tó, fins al punt de questionar la societat blanca enfront a la dels “nigger”, la negra, amb un llenguatge tan col·loquial que podia semblar ofensiu, sempre depenent de qui ho llegís, es clar. Així les traduccions van resultar, i encara ho són, complicades per la necessitat d’utilitzar paraules “correctes”. La més clara és nigger, que actualment està descartada de la llengua i de l’ús social. Va fer evident el racisme i la vida de les comunitats d’esclaus amb una eina poderosa: la paraula escrita, que queda fixada, i només la censura la pot obviar.

Té molta més obra posterior, menys coneguda, però no menys important, sobretot pel que fa a la crítica literària que exercia amb mà de ferro a diferents diaris i revistes, o a la seva pròpia editorial.

Home polièdric per excel·lència, d’una vida intensa i apassionada va explicar el seu temps i el seu territori, que estimava i coneixia, sense embuts, amb una actitud cívica i compromesa, altra cosa és com l’han entès o assimilat.

Categories
Llibres

Sagues literàries (1)

Ara que sembla que se’ns allargarà encara més el confinament, potser seria el moment de pensar en llegir grans sagues literàries, un fenòmen que arranca a tot Europa al segle XIX, tot i que al Nord hi eren molt aficcionats des de l’Edat Mitjana, el qual ha perdurat fins els nostres dies, fins i tot diria que ha augmentat. Una de les sagues més conegudes, importants i que més ha influenciat la narrativa moderna és sens dubte A la recerca del temps perdut de Marcel Proust (incloc a la capçalera fotografies dels manuscrits que es guarden a la BNF a les seves col·leccions digitals de Gallica). La descripció de sensacions viscudes amb “la seva magdalena” va representar una nova manera d’expressió literària.

La meva tria és molt personal i evita els grans best-sellers, més que res perquè tothom els coneix. Les posaré per ordre cronològic de publicació, a part de la ja citada de Proust. Els llibres que detallo es troben actualment en venda a les llibreries, d’altres edicions les podreu trobar a les Biblioteques.

Honoré de Balzac (1830-1848) La comedia humana

Elizabeth Gaskell (1851-1853) Cranford

Thomas Mann (1901) Els Buddenbrook

Marcel Proust (1908-1922) A la recerca del temps perdut

Miklós Bánffy (1934-1940) Trilogía transilvana

Israel Joshua Singer (1937) Los hermanos Ashkenazy

Der Níster (Pinja Kahanovitch)  (1939-1948) La família Máshber

Primo Levi (1947-1986) Trilogia d’Auschwitz

Maurice Druon (1948-1968) Las grandes familias

Lájos Zilahi (1949) Los Dukay, El ángel del odio

Anthony Powell (1951-1971) Una danza para la música del tiempo

Isaac Bashevis Singer (1957) Sombras sobre el Hudson

Lawrence Durrell (1957-1960) Quartet d’Alexandria

                             (1969-1970)  La rebelión de Afrodita

                             (1974-1985)  El quintet d’Avinyó

Patrick Modiano (1968-1972) Trilogía de la ocupación

Israel Joshua Singer (1969) La família Karnowsky

Robertson Davies (1970-1975) Trilogía de Deptford

       (1981-1988) Trilogía de Cornish

       (1991-1994) Trilogía de Toronto (inacabada)

Maria Barbal (1985-1992) Trilogia del Pallars

Richard Ford (1986-2014) Tretralogia Frank Bascombe

Elizabeth Jane Howard (1990) Crónicas de los Cazalet

Vassili Aksiónov (1992) Una saga moscovita

Kent Haruf (1999-2013) Trilogia de Holt

Karl Ove Knausgard (2009-2019) Mi lucha

Almudena Grandes (2010-2019) Episodios de una guerra interminable

Elena Ferrante (2011-2013) L’amiga genial

Una menció especial per als amants de la novel·la de gènere, en aquest cas de la novel·la negra de la qual recordaria els personatges de Carvalho de Manuel Vázquez Montalbán, de Montalbano d’Andrea Camillieri, de Brunetti de Donna Leon, de Mikael Blomkvist i Lisbeth Salander de la sèrie Millennium de Stieg Larson, d’Aloysius Pendergast dels escriptors Douglas Preston i Lincoln Childe, o de Camille Verhoeven de Pierre Lemaitre, per citar-ne uns pocs.

N’hi ha moltes més, també per a lectors joves, d’altres molt més conegudes, però posats a fer una selecció aquesta seria la meva, que abasta èpoques ben diferents.

Hi ha una segona part

Categories
Llibres

August

Fotografia Edicions 62

Sí, exactament, és el mateix autor de la descoberta Stoner, John Williams. Aquí a Catalunya, a Espanya, s’hi ha arribat tard, però encara hi ha editorials que se la juguen, perquè saben que partia d’una gran exigència.

Es tracta d’una de les novel·les històriques en majúscules, i de romans, de la talla del Jo Claudi de Graves, de les  Memòries d’Adrià de la Yourcenar o de la Muerte de Virgilio de Hermann Broch. Totes elles novel·les escrites des de tradicions literàries, motius i punts de vista estètics diferents. Williams busca explicar la universalitat de la condició humana, que no canvia, i també considera que no aprèn del passat.

Aparentment és una biografia d’August, i ho és, però no només. Es una gran novel·la històrica, també, però va molt més enllà, i el secret no és altre que el fascina el que escriu i sobre qui ho fa, però tampoc és només això. Aquesta novel·la explica, entre altres, la frontera entre la vida privada i la pública, i cóm aquesta pressiona sobre la privacitat, sobre la veritat i l’aparença. La novel·la parteix d’alguns fets històrics, però és una obra de la imaginació, on la veritat no és la de la disciplina històrica, sinó la de la ficció. L’art pot ser una mentida que porta a la veritat, del caos a l’ordre. De la mort de Cèsar a l’esdevenir del primer emperador romà. Amb grans referències culturals i històriques al món d’August i dels seus coetanis, és un passeig per les reiterades conductes del ser humà al llarg de la història, on hi apareixen tot els valors de l’essència humana.

Es una novel·la molt “moderna” en el sentit que li donaven els intel·lectuals i novel·listes durant la segona meitat del segle XX. Aparentment de lectura àgil i fàcil, té un desenvolupament formal i textual molt enginyós: A la novel·la August és perifèric tot i que tothom va parlant d’ell, sempre apareix en diferit, excepte al final. Tots ballen al voltant d’August i cada un d’ells l’explica i el nostre ull sintetitza, com si miréssim un quadre molt a prop. L’expliquen parcialment i nosaltres el sabem del tot. Es una tècnica pròpia del segle XX i correspon al relativisme que inundarà la literatura intentant demostrar que la veritat absoluta no existeix. Amb el narrador múltiple hi ha intents aproximatius de les diferents veus. Hi ha una negació dels valors absoluts, es viu en un món de valors relatius i la complexitat de l’altre supera les nostres habilitats per a conèixer-lo. Passes d’una veu a una altra, i d’un text a un altre, és pluritextual. Es una novel·la de veus, i de més coses… Crida l’atenció sobre el fet artístic per ell mateix, … però això ja és un altre jardí…

La seva lectura no ha de fer basarda. Fins i tot recomanaria llegir la seva breu obra, que tota gira al voltant de l’esser humà, així de senzill.

Bust d’August a l’Ara Pacis. Roma
Fotografia Mercè Bausili

Edició original Augustus, publicada el 1972, premiada amb el National Book Award de ficció el 1973

Categories
Llibres

Oona i Salinger, de Frédéric Beigbeder

Sinopsi

El 1940, a Nova York, Jerry Salinger, encara un escriptor principiant, coneix Oona O’Neill, la filla del dramaturg nord-americà més gran de l’época. Tot i que l’enamorament és immediat i s’envolta de tot el glamour dels còctels i les companyies més exquisides de la dècada, el seu idil·li no comença fins a l’estiu següent. Però l’atac a Pearl Harbor i el reclutament de Salinger per lluitar a Europa convertirà la seva relació en un amor pràcticament impossible, una història apassionant per on desfilen personatges cabdals de la cultura del segle XX: Scott Fitzgerald, Truman Capote, Ernest Hemingway, Eugene O’Neill, Charles Chaplin…

Comentari

La relectura de El Vigilant en el camp de sègol m’ha portat a descobrir tot de personatges vinculats a la misteriosa vida de J.D. Salinger. Aquesta novel·la de Frédéric Beigbeder barreja fets reals amb moments imaginats per fer-nos entendre fets crucials en la vida de Salinger i també en la història del segle XX. Partint de la relació amorosa de Salinger i Oona O’Neill ens capbussem en l’horror de la guerra i en les consequències del pas del temps. M’han semblat particularment colpidores les pàgines dedicades a la participació de Salinger en el desembarcament de Normandia i a l’alliberament del camp d’extermini de Dachau.

La novel·la té una gran quantitat de referències i mencions que obliguen a consultar Wikipèdia i Google en molts moments, per entendre exactament de quin personatge o de quin fet s’està parlant: escriptors, músics, cançons, restaurants, locals mítics del New York de l’época… És una lectura que et fa treballar, fins i tot en alguna ocasió l’autor s’adreça al lector perquè busqui determinat video o determinada foto a Internet, una picada d’ullet al lector que provoca una interacció interessant i aporta credibilitat al text.

Absorbent i engrescadora. Molt recomanable.

Categories
Llibres

L’esperit del temps

Portada del llibre

Descripció
L’esperit del temps va fer que un metge austríac s’interessés pel desenvolupament de les teories darwinistes. L’esperit del temps va fer que pensés a aplicar els estudis sobre el comportament animal al progrés de l’espècie humana. L’esperit del temps va fer que posés les seves investigacions al servei d’una política. L’esperit del temps el va convertir en un puntal de les teories que fonamentaven les pràctiques nazis. L’esperit del temps el va situar en el front de l’Est en la guerra contra els russos. L’esperit del temps no va impedir que a principis dels setanta aquest científic nazi rebés el Premi Nobel de Medicina. Una novel·la que reflexiona sobre les foscors més inquietants de la naturalesa humana. Ha obtingut el premi Òmnium de novel·la del 2019.

Mar Vila / ACN. Diari ARA

Martí Domínguez és doctor en Biologia, professor de Periodisme de la universitat de València i director de la revista científica Mètode. Escriu a diferents mitjans de comunicació, com ara El Temps, La Vanguardia, Ara i El País. Una part dels seus articles està aplegada als reculls Peiximinuti i Bestiari. Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme per la seva tasca com a director de la revista Mètode. Com a novel·lista, és autor de Les confidències del comte de Buffon, guanyadora dels premis Andròmina, Crexells i de la Crítica de la Universitat de València; El secret de Goethe, premi Prudenci Bertrana i de la Crítica de la Universitat de València; El retorn de Voltaire, que va rebre el premi Josep Pla; El fracassat, sobre els pintors Cézanne i Pissarro; La sega i L’assassí que estimava els llibres.

Comentari
Aquesta és una novel·la que es presenta com una falsa autobiografia, molt ben documentada, d’un científic nazi austríac. En cap moment surt el seu nom, però sens dubte es tracta del etòleg Konrad Lorenz, premi Nobel de medicina l’any 1973, compartit amb Nikolaas Tinbergen i Karl von Frisch, pels seus descobriments referents a l’organització dels patrons individuals i socials del comportament.

El científic, un nacionalsocialista convençut, fa uns estudis sobre la barreja animal de diferents races. Arriba a la conclusió que quan s’engendren individus híbrids, aquests empitjoren l’espècie. Amb el seu vist-i-plau, els nazis apliquen aquests resultats per a justificar l’eugenèsia i l’extermini d’aquells individus que poden empitjorar la raça ària, considerada la raça superior. Però, a més, participa activament, a Postdam, en el procés de selecció, sense fer gaires preguntes sobre el destí que tindran aquelles persones que són rebutjades per no ser prou pures per reproduir-se.

En bona part de la novel·la es descriu amb força detall, i amb xifres, els mètodes emprats per fer aquesta macabra selecció. Ell, com molts altres científics que apareixen amb noms i cognoms, es deixen portar per L’esperit del temps, terme emprat per l’escriptor Ernst Jünger, creient que és un sacrifici inevitable per arribar a un món molt millor, el seu, promès per la ideologia dominant.

En un moment de la novel·la, el protagonista es justifica així:

  • Els científics alemanys som apolítics. No ens interessen aquestes qüestions, tan sols la ciència

El seu interlocutor li contesta:

  • Els científics alemanys sou la reencarnació del personatge de Faust! Com ell, heu venut l’ànima al diable!

Finalment, després d’haver estat presoner dels russos, s’incorpora a la vida acadèmica i científica del país, com molts d’altres col·legues, i, fins i tot, arriba a guanyar el Nobel. La seva justificació és que Tot el que férem estava en l’esperit del temps.

Aclaparadora lectura que fa reflexionar sobre la capacitat del ser humà per justificar vertaderes atrocitats, quan dona suport al poder que els possibilita créixer personalment i professionalment i sobre la readaptació d’aquells còmplices de la barbàrie a la nova vida de la postguerra. Alemanya tampoc no va tancar prou bé la porta.

Categories
Llibres

El vigilant en el camp de sègol, de J. D. Salinger

Els dos llargs dies que Holden Cauldfield, el jove protagonista, passa a Nova York són la seva fugida personal. Fuig del món dels adults, un món que rebutja, intentant protegir la seva infantesa, un territori pur que ja no és el seu. Holden Cauldfield sap que s’està fent gran i que no pot deturar aquest procés natural; es rebel·la i, volent actuar contra l’inevitable pas del temps, el noi opta per un camí incert i de difícil tornada…Amb El vigilant en el camp de sègol, J. D. Salinger va escriure la que ha estat considerada la gran novel·la americana. Certament, aquest és un títol ja clàssic de la literatura nord-americana i, de fet, de la literatura occidental contemporània.   

Comentari

Vaig llegir aquesta novel·la fa molts anys. M’ha calgut una relectura ara per valorar-la correctament. Són els pensaments sense barreres d’un adolescent, enrabiat amb el món i enrabiat amb els adults, un noi que no vol crèixer i que només pot connectar amb el nens petits, aquells que encara no han estat corromputs i que encara no han perdut la innocència. El que també m’ha ajudat a comprendre tot el que ens explica J. D. Salinger en aquest llibre ha sigut veure la película Rebelde entre el Centeno, on s’explica l’enigmàtica vida de l’autor, que va decidir recloure’s a Cornish (New Hampshire), fugint dels seus perturbats seguidors, i dedicar-se exclusivament a escriure, sense publicar res més després d’aquest llibre. A la películ·la també ens parla del gran amor de J. D. Salinger, Oona O’Neill, filla del dramaturg Eugene O’Neill, que el va deixar mentre ell era soldat a la Segona Guerra Mundial per casar-se amb Charles Chaplin (36 anys més gran que ella). La seva unió va durar 34 anys, fins a la mort de l’actor, i van tenir 8 fills.

Al llarg de la pel·lícula, sovint els pensaments i els diàlegs del propi Salinger es confonen amb els del protagonista d’ El vigilant en el camp de sègol, Holden Cauldfield, i això ens ajuda a entendre millor el llibre i donar sentit a la que, sens dubte, ara ja valoro com una gran obra mestra que cal rellegir de tant en tant.