Etiqueta: Narrativa

Com es pot endevinar la meva objectivitat ha quedat per terra des del moment que parlo de la mateixa persona dos dies seguits. Però m’ha semblat que el comentari de la pel·lícula Mud es mereixia insistir més abastament en la figura que l’ha inspirat.

Per a molts, entre els quals hi ha escriptors com Faulkner, Eugene O’Neill i Hemingway, en Mark Twain es troba l’orígen de la novel·la americana contemporànea. Per aquest, i encara més, pels motius que em mouen a fer aquesta ressenya, crec que tots els menuts, ja amb edat lectora, haurien de gaudir d’unes pàgines, que els faran protagonistes d’aventures de tota mena, com ho va ser la seva vida, i que sobretot els formaran en valors, i molt possiblement com a bons lectors posteriors.

A l’anterior ressenya el qualificava amb adjectius propers i divertits, perquè una de les coses que més valoro d’ell és el seu enginy. Samuel Langhorne Clemens va estar treballant com a pilot fluvial en els típics “riverboats” que navegaven pel Mississipí, i el pseudònim va ser adoptat de l’expressió mark twain, típica dels cants de treball dels negres en aquests vaixells del riu Mississipí, que significa «marca dos», en referència a dues braces (3,6 m), el calat mínim necessari per a una navegació segura.

Era ateu, molt crític amb el poder, tot i que el va conéixer d’aprop perquè va ser molt popular; feia servir una sàtira finíssima, que t’obliga a aguditzar els sentits, però que traspassa el qualificatiu d’humorista, no en va la Universitat d’Oxford el va fer Doctor Honoris Causa; coneixedor del Sud profund i de l’esclavisme; viatger incansable per Estats Units, per Europa, el Mediterrani i l’Orient Mitjà sempre amb els ulls ben oberts per acabar escribint literatura de viatges; articulista sagaç i subtil per trobar la notícia o explicar contes, com ara Vells temps al Mississipí o Vida al Mississipí. Les seves dues grans novel·les el Tom Sawyer, molt autobiogràfica, i el Huckleberry Finn, sobretot aquesta, el varen consolidar com escriptor d’anomenada, no sense passar per les crítiques dels benpensants, fins a ser prohibida per “l’absoluta immoralitat del seu tó”, la seva incomprensió de l’esclavisme el van portar efectivament a alçar el tó, fins al punt de questionar la societat blanca enfront a la dels “nigger”, la negra, amb un llenguatge tan col·loquial que podia semblar ofensiu, sempre depenent de qui ho llegís, es clar. Així les traduccions van resultar, i encara ho són, complicades per la necessitat d’utilitzar paraules “correctes”. La més clara és nigger, que actualment està descartada de la llengua i de l’ús social. Va fer evident el racisme i la vida de les comunitats d’esclaus amb una eina poderosa: la paraula escrita, que queda fixada, i només la censura la pot obviar.

Té molta més obra posterior, menys coneguda, però no menys important, sobretot pel que fa a la crítica literària que exercia amb mà de ferro a diferents diaris i revistes, o a la seva pròpia editorial.

Home polièdric per excel·lència, d’una vida intensa i apassionada va explicar el seu temps i el seu territori, que estimava i coneixia, sense embuts, amb una actitud cívica i compromesa, altra cosa és com l’han entès o assimilat.