Categories
Cinema i sèries

Retratos del feminismo

Aquest documental explora en l’experiència d’una desena de feministes (entre elles l’actriu Jane Fonda i Lily Tomlin) per analitzar l’impacte del feminisme dels anys 70 en la vida contemporània. Retratos del feminismo recull les reflexions d’aquestes dones activistes al voltant del que ha canviat i del que falta per canviar i esfondrar els murs que encara limiten a la dona actual. No és un tractat profund del feminisme, però sí una bona porta d’entrada per a aquells que comencen a involucrar-se en el tema

Sinopsi:

L’any 1977, un llibre de fotografies va immortalitzar el despertar d’un grup de dones que van trencar les cadenes de la infància i es trobaven a sí mateixes. Quatre dècades més tard, aquest documental, dirigit per Johanna Demetrakas, repassa aquestes fotos amb els testimonis d’algunes de les protagonistes. Fa un recorregut pel context de l’época i també reafirma la necessitat actual i urgent de continuar amb el canvi.

Comentari:

Moltes dones sovint hem defugit ser titllades de feministes, perquè, ser-ho, ens podia portar problemes en la nostra vida laboral i també en el nostre entorn social. Quan arribàvem a la pubertat, conscient o inconscientment, adoptàvem els rols i les actituts que se suposaven adequats al nostre gènere. Afortunadament, amb els anys i l’experiència, hem començat a ser capaces de reclamar amb més fermesa alló que les noves generacions ja saben llegítim i que no es cansen de reivindicar. La meitat del món vol fer sentir la seva veu i aquest documental ens fa valorar en la seva justa mesura l’esforç que van fer aquelles “pioneres” del moviment feminista.

Podeu trobar aquest documental a la plataforma Netflix.

Retratos del feminismo filmaffinity

Categories
Cinema i sèries

Godless

Descripció: Sèrie ambientada a l’Oest Americà a l’any 1884. Una banda de malfactors, encapçalada per un terrible assassí busquen a un antic protegit, que els ha abandonat i robat el botí; aquest es recupera de les ferides a La Belle, un poble en el que només queden dones perquè tots els homes van morir en un ensorrament de la mina.

Comentari: La sèrie va jugant amb el present i amb flashbacks que expliquen la relació dels dos personatges enfrontats. Un western amb molts dels tòpics d’aquests films, però ben realitzat. La fotografia és excel·lent amb paisatges incomparables, interiors molt ben il·luminats i ambientats. Les interpretacions de tot el repartiment estan a un gran nivell. Una sèrie recomanable.

Categories
Cinema i sèries

El oficial y el espía

L’any 1894, el capità francès Alfred Dreyfus, un jove oficial jueu, és acusat de traïció por espiar per Alemanya i condemnat a cadena perpètua a la Illa del Diable, a la Guaiana Francesa. Entre els testimonis que van fer possible aquesta humiliació hi ha el coronel Georges Picquart, encarregat de liderar la unitat de contraintel·ligencia que va descobrir l’espia.

Però quan Picquart se n’assabenta que es continuen passant secrets militars als alemanys, s’endinsarà en un perillós laberint de mentides i corrupció, posant en perill el seu honor i la seva vida.

El Oficial y el Espía Trailer Oficial Español (2020)

Comentari (Nando Salvà “EL PERIODICO”)

És lògic que ‘El oficial y el espía’ generés controvèrsia al veure la llum fa uns mesos; el seu director, Roman Polanski, sembla haver-la dissenyat per equiparar-se amb el seu personatge central, al seu dia víctima d’una de les injustícies més conegudes de la història. No fa falta ser un expert en lleis per opinar que hi ha alguna cosa perversa en la recerca de similituds entre un soldat acusat injustament d’alta traïció i un cineasta que fa 42 anys va admetre haver agredit sexualment una nena, però en tot cas l’intent resultaria més indignant si la pel·lícula no afligís tanta tebiesa i tanta apatia dramàtiques.   

‘El oficial y el espía’ recrea el cas d’Alfred Dreyfus, un capità de l’exèrcit francès d’origen jueu que el 1895 va ser declarat culpable d’espionatge malgrat la falta de proves, desposseït del seu rang militar i reclòs en una presó d’ultramar, i va deixar així al descobert les profunditats de l’antisemitisme que fuetejava la societat gal·la. Narrada des del punt de vista de l’home que més va lluitar per provar la innocència de Dreyfus, el tinent coronel Picquart, la pel·lícula encadena converses plenes de personatges unidimensionals i diàlegs expositius per insistir una vegada i una altra en la podridura del sistema i en el procés de fer que l’espectador senti el suspens malgrat saber per endavant com acabarà la història. És especialment interessant si tenim en compte que a Polanski sempre se li ha donat bé crear aquesta mena de tensió.

Entre tot l’excés de xerrameca, el detall obsessiu pels decorats i els somnífers ‘flashbacks’, és cert, ‘El oficial y el espía’ ofereix esclats de violència sobtada que fan despertar el relat de la seva inèrcia narrativa, però aquells moments puntuals no fan sinó ressaltar la falta d’energia que tota la resta de la pel·lícula evidencia.

Categories
Cinema i sèries

Monos

Títol original: Monos. Any: 2019. Durada: 102 min. País: Colombia. Direcció: Alejandro Landes
Guió: Alexis Dos Santos, Alejandro Landes (Història: Alejandro Landes)
Música: Mica Levi; Fotografia: Jasper Wolf.
Repartiment: Julianne Nicholson, Moises Arias, Jorge Román, Sofia Buenaventura, Laura Castrillón, Sneider Castro

Sinopsi: Vuit adolescents, gairebé nens, guerrillers sobrenomenats MONOS, entrenats per un sergent paramilitar, que tenen com a missió cuidar un ostatge “la doctora” (una dona americana).

Comentari: Pel·lícula visualment impactant, situada en un Territori indefinit de l’Amèrica Llatina, on la natura (muntanyes i selva) són els protagonistes.

Els paisatges, la música amb un to metàl·lic i electrònic penetrant i la relació entre els nens guerrillers, et va impregnant d’angoixa però a la vegada et transmet una dolça sensibilitat, tot i que la trama és dura i violenta en algunes escenes, jugant amb el efectes especials de llum i so, el director ho treballa molt bé.

Personalment m’ha recordat a Aguirre, la cólera de Dios de Werner Herzog, en un altre context, però si en la sensació que et deixa, potser per l’indret!

Pel·lícula especial, no surts indiferent. La meva opinió, molt recomanable.

Més informació Filmaffinity

Categories
Cinema i sèries

L’ordre diví (El orden divino)

Títol original: Die göttliche Ordnung. Any: 2017. Durada: 96 min. País: Suïssa. Direcció: Petra Biondina Volpe. Guió: Petra Biondina Volpe. Música: Annette Focks. Fotografia: Judith Kaufmann. Es pot veure a Filmin.

Sinopsi

El 1971, les dones encara no podien votar a Suïssa. Nora és una jove mestressa de casa i mare de dos fills que viu en un petit i apartat poble suís on les notícies de les protestes pels drets civils, la revolució sexual i els moviments contraculturals tot just són un tema de discussió. Nora és una persona tranquil·la que compta amb la simpatia de tots. Però quan el seu marit li prohibeix acceptar una feina a temps parcial, la frustració la porta a començar a lluitar públicament pel sufragi femení. El seu nou estatus li comporta amenaces públiques i el seu matrimoni trontolla, però ella es nega a fer marxa enrere, i convenç les dones del poble per fer una tancada i un vaga feminista, mentre descobreix aspectes sobre la seva pròpia sexualitat i la submissió familiar que pateix. Les tranquil·les vides dels veïns i de les veïnes es veuran afectades de dalt a baix .

Comentaris

Molts tenim idealitzat el règim suís com un bon exemple de democràcia i de participació política de la població per mitjà de referèndums i consultes periódiques. La realitat és que l’any 1971 les dones suïses no tenien dret a vot i estaven sotmeses al marit, per a la majoria de qüestions. L’ordre diví, títol d’aquest film suís, fa referència a què el paper de les dones en la família i en la societat està fixat per un ordre diví, inalterable i perpetu, que no es pot ni s’ha de canviar. En contraposició de l’eslògan feminista allò que és personal és polític.

El film, a mig camí entre la comèdia i el melodrama, destaca per la pinzellada històrica, el retrat d’una societat que ara ens pot quedar llunyana, però que molts hem viscut. També narra l’inici d’un revolució social silenciosa, però efectiva, amb altibaixos, anades i vingudes. Cinematogràficament la pel·lícula és correcta, sense destacar especialment en cap aspecte. Tot i això els personatges i la música són remarcables. Una recomanació per a homes i dones feministes i interessats en les històries socials. Més informació a Filmaffinity

Categories
Cinema i sèries

Pavarotti (2019)

Fotografia FilmAffinity

Descripció: Deia Montserrat Caballé que la veu és l’instrument més perfecte, complex i delicat que hi ha, i sabia del que parlava. Ell tenia una maquinària perfecta, com potser no n’hi ha hagut mai cap, però a més d’això i de molta tècnica, tenia el que el faria gran, la sensibilitat.

Comentaris: Aquesta pel·lícula ens parla també d’això. Coneixem l’home, l’artista immens, també el ciutadà, és aquest aspecte el que potser ens arriba més, per més desconegut. Per molt que l’hagis vist i escoltat, cada cop que desplega totes les seves virtuts, sol o acompanyat, la pell no resisteix revolucionar-se. El Nessun Dorma, no falla mai, provoca descàrregues.

Senzilla, lineal, previsible, però té una qualitat: és molt cinematogràfica, el llenguatge que utilitza el director seria el mateix que per fer una pel·lícula de ficció.

Crítica de FilmAffinity

Categories
Cinema i sèries

Joker (2019)

Fotografia FilmAffinity

Comentaris: Feia temps, molt, que una pel·lícula no m’incomodava tant, i alhora se m’emportava pels camins de la seva amoralitat. Hi ha un element, sense discussió possible, que hi contribueix i és la interpretació del protagonista. Phoenix està immens. La direcció ha tingut molt clar què volia. Sap transitar per voreres que una mala execució ho destrossaria tot. El seu llenguatge corporal i facial estan al servei de la negació i la destrucció; l’element humà portat fins al caos, fins a posar en qüestió les estructures i el futur que ha decidit emprendre la societat.

Difícil de recomanar, difícil penedir-se d’haver-la vist.

Fitxa de FilmAffinity

Categories
Cinema i sèries

Vida oculta

Descripció: Narra la vida d’una família (parella amb tres nenes) que viu feliç i integrada perfectament en un bucòlic i dur món rural, perfectament retratat, dels Alps austríacs a l’inici de la segona guerra mundial. En Franz (August Diehl) esdevé objector de consciència en negar-se a jurar fidelitat a Hitler. L’amor absolut i incondicional de la seva dona Fani (Valerie Pachner) contrasta amb l’odi creixent i intolerant del món que els envolta. La decisió de Franz condicionarà el futur.

Crítica: És llarga (prop de tres hores), però excel·lent en quant a imatges, música, retrats dels llocs, de les persones, les situacions, tràgica. El director Terrence Malick elabora poemes visuals de cadascuna de les cuidades i molt treballades escenes. M’ho he passat molt bé, tot i que és una pel·lícula trista, t’incorpores totalment a la trama, gaudeixes i pateixes al mateix temps de les imatges, de les situacions que es vans succeint de manera coral.

No és, des del meu punt de vista, una pel·lícula que es pugui recomanar a tothom. A remarcar el paper curt però intens en un moment clau de la trama del traspassat actor suís Bruno Ganz en la que probablement va ser la seva darrera intervenció a la gran pantalla.

Vida oculta (2019) – Filmaffinity  filmaffinity.com

Miquel Nistal

Categories
Cinema i sèries Internet i blogs amics

Worldwide Guide to Movie Locations

Fotograma de Manhattan de Woody Allen
Fotografia Bonvoyageurs.com

Descripció: Si a algú li agrada el cinema, i viatja a Nova York és possible que pensi que es troba dins d’una pel·lícula de Woody Allen. De fet, hi ha un tipus de viatger al que li agrada fer recorreguts per les localitzacions cinematogràfiques. Bé doncs, hi ha pàgines que les recullen i les ofereixen per viatjar o simplement per satisfer la curiositat dels cinèfils.

Comentaris: Aquí deixo http://www.movie-locations.com/ per mi la millor, més completa i cercador més ampli. Tot i que els britànics en tenen una d’específica http://www.british-film-locations.com/ que també impressiona.

N’hi ha d’altres que només ofereixen un número de localitzacions a partir d’un mapa, o d’una tria prèvia feta per l’editor de la pàgina.

Categories
Cinema i sèries

Jojo Rabbit

Descripció: Es tracta d’una sàtira sobre el nazisme. El nen Jojo (Roman Griffin Davis) viu completament submergit en la ideologia nazi i les joventuts hitlerianes. El dia a dia del nen amb desfilades, campaments i armes és una divertida sàtira entre la innocència de Jojo i les barbaritats nazis. El seu món entra en contradicció quan descobreix que la seva mare (Scarlett Johansson) amaga a casa seva una nena jueva (Thomasin Mckenzie). Jojo viu les contradiccions amb el seu amic imaginari Adolf (interpretat de manera subtil pel propi director de la pel·lícula, l’australià Taika Waititi).

Crítica: La sàtira sobre la II Guerra Mundial i el nazisme és al mateix temps un joc de màgia i un acte de valentia (…) Sincera i dolça, aquesta comèdia negra és un viatge  cap a la maduresa en la cerca d’esperança en temps desesperats.

Filmaffinity.com

Miquel Nistal