Categories
Cinema i sèries

Monos

Títol original: Monos. Any: 2019. Durada: 102 min. País: Colombia. Direcció: Alejandro Landes
Guió: Alexis Dos Santos, Alejandro Landes (Història: Alejandro Landes)
Música: Mica Levi; Fotografia: Jasper Wolf.
Repartiment: Julianne Nicholson, Moises Arias, Jorge Román, Sofia Buenaventura, Laura Castrillón, Sneider Castro

Sinopsi: Vuit adolescents, gairebé nens, guerrillers sobrenomenats MONOS, entrenats per un sergent paramilitar, que tenen com a missió cuidar un ostatge “la doctora” (una dona americana).

Comentari: Pel·lícula visualment impactant, situada en un Territori indefinit de l’Amèrica Llatina, on la natura (muntanyes i selva) són els protagonistes.

Els paisatges, la música amb un to metàl·lic i electrònic penetrant i la relació entre els nens guerrillers, et va impregnant d’angoixa però a la vegada et transmet una dolça sensibilitat, tot i que la trama és dura i violenta en algunes escenes, jugant amb el efectes especials de llum i so, el director ho treballa molt bé.

Personalment m’ha recordat a Aguirre, la cólera de Dios de Werner Herzog, en un altre context, però si en la sensació que et deixa, potser per l’indret!

Pel·lícula especial, no surts indiferent. La meva opinió, molt recomanable.

Més informació Filmaffinity

Categories
Cinema i sèries

L’ordre diví (El orden divino)

Títol original: Die göttliche Ordnung. Any: 2017. Durada: 96 min. País: Suïssa. Direcció: Petra Biondina Volpe. Guió: Petra Biondina Volpe. Música: Annette Focks. Fotografia: Judith Kaufmann. Es pot veure a Filmin.

Sinopsi

El 1971, les dones encara no podien votar a Suïssa. Nora és una jove mestressa de casa i mare de dos fills que viu en un petit i apartat poble suís on les notícies de les protestes pels drets civils, la revolució sexual i els moviments contraculturals tot just són un tema de discussió. Nora és una persona tranquil·la que compta amb la simpatia de tots. Però quan el seu marit li prohibeix acceptar una feina a temps parcial, la frustració la porta a començar a lluitar públicament pel sufragi femení. El seu nou estatus li comporta amenaces públiques i el seu matrimoni trontolla, però ella es nega a fer marxa enrere, i convenç les dones del poble per fer una tancada i un vaga feminista, mentre descobreix aspectes sobre la seva pròpia sexualitat i la submissió familiar que pateix. Les tranquil·les vides dels veïns i de les veïnes es veuran afectades de dalt a baix .

Comentaris

Molts tenim idealitzat el règim suís com un bon exemple de democràcia i de participació política de la població per mitjà de referèndums i consultes periódiques. La realitat és que l’any 1971 les dones suïses no tenien dret a vot i estaven sotmeses al marit, per a la majoria de qüestions. L’ordre diví, títol d’aquest film suís, fa referència a què el paper de les dones en la família i en la societat està fixat per un ordre diví, inalterable i perpetu, que no es pot ni s’ha de canviar. En contraposició de l’eslògan feminista allò que és personal és polític.

El film, a mig camí entre la comèdia i el melodrama, destaca per la pinzellada històrica, el retrat d’una societat que ara ens pot quedar llunyana, però que molts hem viscut. També narra l’inici d’un revolució social silenciosa, però efectiva, amb altibaixos, anades i vingudes. Cinematogràficament la pel·lícula és correcta, sense destacar especialment en cap aspecte. Tot i això els personatges i la música són remarcables. Una recomanació per a homes i dones feministes i interessats en les històries socials. Més informació a Filmaffinity

Categories
Cinema i sèries

Pavarotti (2019)

Fotografia FilmAffinity

Descripció: Deia Montserrat Caballé que la veu és l’instrument més perfecte, complex i delicat que hi ha, i sabia del que parlava. Ell tenia una maquinària perfecta, com potser no n’hi ha hagut mai cap, però a més d’això i de molta tècnica, tenia el que el faria gran, la sensibilitat.

Comentaris: Aquesta pel·lícula ens parla també d’això. Coneixem l’home, l’artista immens, també el ciutadà, és aquest aspecte el que potser ens arriba més, per més desconegut. Per molt que l’hagis vist i escoltat, cada cop que desplega totes les seves virtuts, sol o acompanyat, la pell no resisteix revolucionar-se. El Nessun Dorma, no falla mai, provoca descàrregues.

Senzilla, lineal, previsible, però té una qualitat: és molt cinematogràfica, el llenguatge que utilitza el director seria el mateix que per fer una pel·lícula de ficció.

Crítica de FilmAffinity

Categories
Cinema i sèries

Joker (2019)

Fotografia FilmAffinity

Comentaris: Feia temps, molt, que una pel·lícula no m’incomodava tant, i alhora se m’emportava pels camins de la seva amoralitat. Hi ha un element, sense discussió possible, que hi contribueix i és la interpretació del protagonista. Phoenix està immens. La direcció ha tingut molt clar què volia. Sap transitar per voreres que una mala execució ho destrossaria tot. El seu llenguatge corporal i facial estan al servei de la negació i la destrucció; l’element humà portat fins al caos, fins a posar en qüestió les estructures i el futur que ha decidit emprendre la societat.

Difícil de recomanar, difícil penedir-se d’haver-la vist.

Fitxa de FilmAffinity

Categories
Cinema i sèries

Vida oculta

Descripció: Narra la vida d’una família (parella amb tres nenes) que viu feliç i integrada perfectament en un bucòlic i dur món rural, perfectament retratat, dels Alps austríacs a l’inici de la segona guerra mundial. En Franz (August Diehl) esdevé objector de consciència en negar-se a jurar fidelitat a Hitler. L’amor absolut i incondicional de la seva dona Fani (Valerie Pachner) contrasta amb l’odi creixent i intolerant del món que els envolta. La decisió de Franz condicionarà el futur.

Crítica: És llarga (prop de tres hores), però excel·lent en quant a imatges, música, retrats dels llocs, de les persones, les situacions, tràgica. El director Terrence Malick elabora poemes visuals de cadascuna de les cuidades i molt treballades escenes. M’ho he passat molt bé, tot i que és una pel·lícula trista, t’incorpores totalment a la trama, gaudeixes i pateixes al mateix temps de les imatges, de les situacions que es vans succeint de manera coral.

No és, des del meu punt de vista, una pel·lícula que es pugui recomanar a tothom. A remarcar el paper curt però intens en un moment clau de la trama del traspassat actor suís Bruno Ganz en la que probablement va ser la seva darrera intervenció a la gran pantalla.

Vida oculta (2019) – Filmaffinity  filmaffinity.com

Miquel Nistal

Categories
Cinema i sèries Internet i blogs amics

Worldwide Guide to Movie Locations

Fotograma de Manhattan de Woody Allen
Fotografia Bonvoyageurs.com

Descripció: Si a algú li agrada el cinema, i viatja a Nova York és possible que pensi que es troba dins d’una pel·lícula de Woody Allen. De fet, hi ha un tipus de viatger al que li agrada fer recorreguts per les localitzacions cinematogràfiques. Bé doncs, hi ha pàgines que les recullen i les ofereixen per viatjar o simplement per satisfer la curiositat dels cinèfils.

Comentaris: Aquí deixo http://www.movie-locations.com/ per mi la millor, més completa i cercador més ampli. Tot i que els britànics en tenen una d’específica http://www.british-film-locations.com/ que també impressiona.

N’hi ha d’altres que només ofereixen un número de localitzacions a partir d’un mapa, o d’una tria prèvia feta per l’editor de la pàgina.

Categories
Cinema i sèries

Jojo Rabbit

Descripció: Es tracta d’una sàtira sobre el nazisme. El nen Jojo (Roman Griffin Davis) viu completament submergit en la ideologia nazi i les joventuts hitlerianes. El dia a dia del nen amb desfilades, campaments i armes és una divertida sàtira entre la innocència de Jojo i les barbaritats nazis. El seu món entra en contradicció quan descobreix que la seva mare (Scarlett Johansson) amaga a casa seva una nena jueva (Thomasin Mckenzie). Jojo viu les contradiccions amb el seu amic imaginari Adolf (interpretat de manera subtil pel propi director de la pel·lícula, l’australià Taika Waititi).

Crítica: La sàtira sobre la II Guerra Mundial i el nazisme és al mateix temps un joc de màgia i un acte de valentia (…) Sincera i dolça, aquesta comèdia negra és un viatge  cap a la maduresa en la cerca d’esperança en temps desesperats.

Filmaffinity.com

Miquel Nistal

Categories
Cinema i sèries

La casa de las miniaturas Miniserie de TV (2017)

Fotografia FilmAffinity

Descripció: Originàriament un llibre de Jessie Burton, que va tenir molt d’èxit. Reuneix tots els elements per aconseguir-ho. Novel·la d’època, sense pretensions històriques, però sí que descriu un moment de la història de l’Holanda ja emancipada de l’Imperi Espanyol. El naixement d’una burgesia emprenedora i de les ciutats modernes.

Comentaris: Amb la llum que caracteritza les pintures del barroc flamenc, entrem dins de la casa d’un comerciant de tulipes i allà hi vivim la quotidianeïtat d’una família, sota les regles d’una ja consolidada Reforma. La sèrie ens passeja pels sentiments, els problemes i les regles del que ja es veu serà el capitalisme. Tot il·lustrat per l’anomenada crisi dels tulipans, la primera bombolla econòmica que es pot descriure, als voltants de 1637. Dirigida pel barceloní Guillem Morales, director també de (Los ojos de Julia) 2010. Ell té molt bon ull.

Crítica de FilmAffinity

Trailer

Fotografia BBC

Categories
Cinema i sèries

Mientras dure la guerra

Descripció: Ja era hora de poder veure una bona pel·lícula sobre la Guerra civil (1936-1939). No és una pel·lícula biogràfica de l’escriptor i rector de la Universitat de Salamanca, Miguel de Unamuno, sinó un retrat d’una guerra des de la perspectiva dels intel·lectuals. Amenábar se serveix de la figura del rector, amb totes les contradiccions d’Unamuno, per desballestar i enfonsar els arguments d’un règim i la postura dels que tenien més veu.

Crítica: El cinèfil